Com seria una gran casa a Barcelona si la imaginessin alguns dels seus creadors més reconeguts? Quin aspecte tindria el bar concebut per Nandu Jubany, el vestidor de Juan Avellaneda o el racó de lectura de Javier Cercas? Fins al 13 de juny, al Círculo Ecuestre, aquestes preguntes deixen de ser un mer exercici d'imaginació per a convertir-se en una realitat tangible: Ecléctica Barcelona transforma l'històric edifici en un gran habitatge col·lectiu intervingut per dotze duples creatives.
La iniciativa es presenta com un recorregut expositiu per dotze estances, des del safareig fins al menjador, projectades cadascuna d'elles per una dupla formada per una personalitat del món de la gastronomia, la música, la moda o el benestar i un estudi d'interiorisme de la ciutat. Però Ecléctica Barcelona defuig el format habitual de les exposicions de disseny i interiorisme, on les peces apareixen sovint descontextualitzades o agrupades sense una narrativa comuna. Aquí tot respon a una mateixa lògica: construir una casa que, per damunt de tot, resulti versemblant.
No es tracta d'un decorat ni d'una successió d'ambients independents, sinó d'un habitatge amb els seus espais, recorreguts i usos. Així, el visitant pot travessar-la com si fos un dels seus habitants, passant d'una estança a una altra amb naturalitat, encara que l'exuberància de l'edifici i de les seves decoracions provoqui que aquesta casa imaginària estigui fora de l'abast de la majoria dels visitants. Tot i això, la mostra busca que la inspiració no es quedi a les sales del Círculo Ecuestre. Cada objecte exposat disposa d'un codi QR des del qual es pot consultar la seva informació i, en molts casos, adquirir-se directament.
La iniciativa neix de l'impuls de la interiorista Pia Capdevila i de Patricia Pérez, fundadora de l'agència AMT Comunicación. Primer les va unir l'amistat; després, una passió compartida pel disseny d'interiors. Ambdues “trobaven a faltar que a Barcelona succeïssin més coses vinculades a l'arquitectura, l'interiorisme i la creativitat”, tal com va recordar Capdevila en la inauguració del projecte, i van començar a donar forma a Ecléctica Barcelona. La iniciativa, però, no ha vist la llum fins a aquest any, ja que la celebració de la Capitalitat Mundial de l'Arquitectura ha estat l'impuls definitiu per a materialitzar una idea que feia temps que s'estava gestant.
L’objectiu era ambiciós: acostar l’arquitectura i l’interiorisme als qui no es consideren experts i fins i tot als qui creuen que no els interessen aquestes disciplines. D’aquí la voluntat de construir una exposició deliberadament eclèctica —el nom del projecte no és casual— en què qualsevol visitant pugui trobar un espai, una peça o una sensibilitat amb la qual identificar-se, atret també per les personalitats que participen en el projecte.
Amb aquest objectiu, difícilment podrien haver triat un escenari més adequat que el Círculo Ecuestre. Els seus salons senyorials, les peces d’antiguitat, els frescos que decoren els sostres i la imponent escalinata converteixen l’edifici en un protagonista més de la mostra. Per a molts visitants serà també una oportunitat poc habitual: la d’accedir a un club privat amb més de 170 anys d’història que rares vegades obre les seves portes al públic. Però fins i tot els qui freqüenten els seus salons trobaran un espai irreconeixible, ja que l’espai ha estat objecte d’una profunda intervenció que ha inclòs la restauració d’elements originals o la transformació de parets i sostres.
Així, el resultat dista molt d’una simple disposició de mobiliari: l’edifici es converteix, per uns dies, en una casa completament nova. Però al costat de la dimensió visual del conjunt —atmosferes càlides, materials acuradament seleccionats i composicions pensades al detall—, els organitzadors han treballat també el so, els aromes i la il·luminació. Cada estança compta amb una identitat pròpia: des de l’olor de cervesa que rep el visitant a l’espai concebut com a bar fins a les peces musicals que acompanyen cada ambient. Tots els elements contribueixen a reforçar la sensació d’estar recorrent una casa viva i habitada.
D’estança en estança
El recorregut s’inicia en pujar les escales del Círculo Ecuestre, on el visitant desemboca de cop en un saló monumental que funciona com a pròleg i declaració d’intencions. L’espai impressiona des del primer instant: un esquelet de mamut a grandària natural ho domina tot i obliga a aturar-se. Aquest és un espai concebut per Lázaro Rosa-Violán i la cineasta Isabel Coixet com una suma d’objectes que evoquen moments especials, viatges i records acumulats.
Des d'allà, el visitant s'endinsa en una estada habitualment oculta que aquí actua com a punt de partida: el safareig, projectat per Àgata Samons i La Ordenatriz, amb un punt de nostàlgia, on es recupera la idea de l'antiga pica multifuncional, una gran banyera central en la qual netejar diferents objectes. També amb un cert punt de nostàlgia, Bárbara Aurell i el xef Albert Raurich reinterpreten la cuina, dominada per una gran taula blava que evoca el record de les àvies cuinant i xerrant al voltant d'ella. Així, la taula deixa de ser un mer objecte funcional per a convertir-se en un punt de trobada social: un lloc on s'intercanvien ingredients, però també converses.
De la nostàlgia de la cuina, Ecléctica condueix el visitant cap a la modernitat del bar d'Olga Pajares i Nandu Jubany, inspirat en els processos de fermentació de la cervesa i embolicat en un to càlid i envolupant. L'estada està presidida per una gran barra que actua com a element central i que contrasta amb la següent habitació: el despatx de Jaime Prous i Risto Mejide, on l'espai es redueix a l'essencial —una taula, una butaca i una prestatgeria—. Un lloc pensat no només per a treballar, sinó també per a pensar, imaginar i fins i tot aturar-se en una partida d'escacs de la qual extreure grans idees.
En la següent estança, abans d'endinsar-se en l'escalinata que condueix a la planta superior, el menjador —inspirat en la filosofia de Martina Klein sota la mirada de Pia Capdevila— proposa una lectura de l'espai des de l'elegància. El repte ha estat respectar el saló clàssic del Círculo Ecuestre, dominat per un fresc d'una noia tocant el piano que dialoga amb l'estada, mentre un piano real sona de fons. El resultat és una atmosfera d'elegància clàssica reinterpretada, on també hi ha espai per al color i una visió més contemporània del saló.
Però fins i tot els espais de pas del Círculo Ecuestre, aquells que habitualment passen desapercebuts per als qui el freqüenten, Ecléctica Barcelona aconsegueix trobar bellesa. És el cas de la biblioteca, un petit racó que funciona també com a escala i que cobra aquí una nova vida, sota la mirada de Coton et Bois amb Javier Cercas.
Una mateixa filosofia que també es reflecteix en els banys que, lluny de la seva funció, també respiren bellesa. El primer, dissenyat per Cristina Carulla i Mariona Ferran, fundadora d'Alegra, està presidit per una gran banyera i envoltat per cortines blanques i sedoses que envolten l'estada i fins i tot descendeixen des del sostre, reforçant una sensació de frescor i neteja. Mentre que en l'altre, desenvolupat per Sara Folch al costat de la creadora de benestar Xuan, l'espai central és una gran zona d'aigües amb dutxes, cascades i àrees de relaxació inspirades en un spa.
El gimnàs, que en principi podria entendre's com un espai purament funcional, es redefineix aquí com un entorn de calma i benestar. Dissenyat per Adela Cabré i Cocó Constans (Ffitcocó), planteja la idea que el benestar forma part d'un sistema més ampli que integra descans, equilibri i moviment: ja que el dormitori s'integra directament amb el gimnàs, connectant descans i esport, en una estada càlida amb màquines d'entrenament de Technogym. Al vestidor, són els maniquins que vesteixen la col·lecció del dissenyador Juan Avellaneda, que ha dissenyat aquest espai al costat de Ricard Trenchs, que dominen un espai que també és dormitori, difuminant la frontera entre moda i interiorisme.
Però si hi ha un element inesperat que vertebra la segona planta, aquest és el gran butaca-puff central de la sala club. Convertit en un dels protagonistes de la inauguració —on molts visitants es detenien a asseure's, estirar-se o fotografiar-se abans de continuar el recorregut—, aquest volum pot transformar-se en una pista-escenari. Dissenyada per L35 Architects per a la cantant Queralt Lahoz —que rep al visitant també a través de les seves cançons—, la sala funciona com un espai polivalent preparat per a concerts íntims i acústics.
Habitar el disseny
Com l'exposició està concebuda com una casa habitada, a Ecléctica Barcelona les estades no només es visiten: també cobren vida a través de tallers, conferències i show-cookings que complementen el recorregut durant els dies del festival. Des de les creacions gastronòmiques de Raurich i Jubany en els seus respectius espais fins a un concert íntim de Queralt Lahoz a la sala club, l'edifici s'omple de vida com una casa en ús.
Tot i que es tracta de la primera edició del festival, amb la qual les organitzadores esperen reunir més de 10.000 visitants, Ecléctica ja ha deixat clar que “ve per quedar-se”, amb la voluntat de consolidar-se com una cita imprescindible en el calendari creatiu barceloní.
