Casilda-Ghisla Guerrero-Burgos y Fernández de Córdoba té 44 anys i dirigeix amb mà ferma diverses empreses des d’Andalusia. És Casilda per línia materna i Ghisla en homenatge a l’esposa de Folc I, senyor de Cardona al segle X. Va néixer a Còrdova el 1982, el mateix any en què Espanya va organitzar el dotzè Mundial de Futbol (el vint-i-tresè acaba de concloure aquests dies), i aquesta coincidència ens permet una petita volta, un fil vermell, abans d’arribar a l’hotel del Passeig de Colom, 12, del qual tracta aquest capítol: el vint-i-dosè de Hotels amb Història, la sèrie que cada dues setmanes publiquem a The New Barcelona Post i a la qual avui, amb més motiu que mai, li escau el cognom d’Històries d'Hotels.
L’estiu que Barcelona va ser doble seu
Aquell Mundial del 82 va tenir Barcelona com a seu per partida doble. El Camp Nou va acollir la cerimònia inaugural i el primer partit del torneig: un Argentina-Bèlgica, amb Plácido Domingo cantant davant de més de 100.000 persones, i també una de les dues semifinals, la que va guanyar Itàlia a Polònia. L’altre escenari va ser l’estadi de Sarrià, el camp de l’Espanyol que avui ja no existeix, on es va jugar un dels partits més recordats de la història mundialista: l’Itàlia-Brasil que va acabar 3-2 i que va consagrar Paolo Rossi, per aclamació popular, com el millor jugador del planeta.
Fins aquí la crònica historico-futbolística de 1982, l’estiu en què va néixer Casilda, que des de 1998 és la vint-i-unena Duquessa de Cardona, títol que va heretar de la seva mare.
Un llinatge, un ducat i una petició de permís
El ducat de Cardona és un dels títols nobiliaris més antics d’Espanya. El va crear el 1491 Ferran II d’Aragó per a Joan Ramon Folc de Cardona, i ha passat de mà en mà durant més de cinc segles, vinculat a alguns dels llinatges més poderosos de la corona catalanoaragonesa. Els Cardona, els Montcada, els Queralt: tots van tenir residència en un palauet que la família mantenia a Barcelona, en el que avui és el Passeig de Colom. Al vestíbul de l’hotel penja un tapís que retrata la trobada entre Felip IV d’Espanya i Lluís XIV de França el 1660, a la qual va assistir el duc de Cardona de l’època. Un llinatge d’aquest pes queda fins i tot en els tapissos.
Casilda Guerrero-Burgos, desvinculada de Catalunya des de fa anys i resident habitual a Còrdova, és l’últim enllaç d’aquesta cadena. A principis dels 2000 la van convidar a Barcelona i li van demanar que donés el seu nom a un hotel. Gairebé per lògica, en veure el projecte, va dir que sí.
L'edifici que va canviar de cara
La història del solar del número 12 del Passeig de Colom va molt més enrere que l'hotel. Al segle XVI, el palauet que allà s'aixecava era, com hem comentat, la residència barcelonina dels Ducs de Cardona: refugi de nobles i, segons es diu, puntualment també de reis. L'estructura actual es va restaurar el 1850 per acollir la burgesia barcelonina del moment, tot i que durant dècades va tenir una peculiaritat arquitectònica notable: la seva façana principal no donava al mar, sinó a l'interior de la ciutat, perquè la muralla la separava del port. Va ser als anys 80 del segle XIX, amb l'enderrocament d'aquesta muralla i la creació del Passeig de Colom de cara a l'Exposició Universal, quan l'edifici va girar la mirada: la que era façana posterior es va convertir en porta principal.
L'hotel: 64 habitacions, un terrat i el primer sol de la ciutat
Eduard Torres va obrir l'Hotel Duquesa de Cardona el 2003, després d'una rehabilitació que va convertir aquell palauet en un hotel boutique de quatre estrelles amb 64 habitacions, bona part amb vistes directes al Port Vell. Té un restaurant de cuina mediterrània, Olentia, i un terrat que és escenari habitual de nits de jazz, sessions de DJ i piscina de temporada que ofereix una de les panoràmiques més privilegiades de la ciutat: els pals del Reial Club Nàutic i el Club Marítim en primer pla, a més de la bocana nord i la Marina Port Vell al fons.
Als matins, és moment de sol, perquè la façana del Duquesa de Cardona mira a l'est, així que, quan es fa de dia sobre el Mediterrani, la llum arriba de front aquest edifici abans que a gairebé cap altre hotel de la ciutat. Gairebé, perquè li passa el mateix al seu veí The Serras, protagonista del cinquè capítol d'aquesta sèrie. És un detall que no apareix en webs, guies o tríptics, tot i que qui s'allotja en una habitació amb vistes al port ho descobreix a primera hora sense que ningú l'hi hagi d'explicar.
El Grup Duquessa: Barcelona… i Cardona
L'èxit del Duquesa de Cardona va donar ales a Torres per construir un grup hoteler amb una coherència narrativa poc habitual en el sector: el Grup Duquessa. Tots els seus establiments són edificis històrics rehabilitats, tots tenen una història prèvia, i dos d'ells tenen un nexe directe amb Cardona, al Bages.
El primer que va arribar després del Duquesa va ser el Duquesa Suites de Barcelona, a uns passos de l'anterior: un edifici senyorial del segle XVIII a la cantonada del Passeig de Colom amb l'antiga plaça Antonio López, classificat com a hotel monument pel seu valor patrimonial i amb vistes a l'edifici de Correus, la Llotja i l'antiga (i preciosa) seu de Trasmediterránea.
El tercer explica molt de Torres. El 2006 va transformar l'antic col·legi de les monges Carmelites Vedrunes de Cardona, on havien estudiat els seus avantpassats, en un petit hotel boutique de dinou habitacions. El va anomenar Hotel Bremon, en honor al vescomte de Cardona que al segle XI va manar construir la Col·legiata de Sant Vicenç, una de les joies del romànic català. Des de la seva terrassa es veuen el castell i la muntanya de sal.
El grup també compta amb El Vilar de la Duquessa, un espai rural a la part alta de la vila medieval que el 2024 va rebre la visita de la pròpia Casilda, en un acte de promoció turística de la zona; fa pocs dies hi va actuar Santiago Auseron, la mítica veu de Radio Futura. I ha posat un peu a Pals, encara que això ja excedeix la història que estem explicant aquí. Un hotel a Barcelona que porta el nom del ducat, un hotel a Cardona que porta el nom del vescomte que el va fundar: la coherència és la mateixa.
Cardona, 4.500 habitants i una visita de 007
Cardona, a la comarca del Bages, està a 85 quilòmetres de Barcelona. Té uns 4.500 habitants, un castell imponent del segle IX que és museu-parador des de 1976, i una muntanya de sal les mines de la qual (actives des d'època romana) van tancar el 1990. Té també una data de naixement documentada: el 23 d'abril de l'any 986, quan el comte Borrell II li va atorgar la seva segona carta de població. Dit d'una altra manera, és un municipi amb més història per metre quadrat que alguns països sencers.
I en aquest municipi de 4.500 habitants va rodar Daniel Craig. No en una pel·lícula de James Bond, ja que en les 25 entregues oficials de la saga, l'agent 007 ha filmat escenes puntuals en diferents llocs d'Espanya, però mai a Catalunya, sinó en un rodatge que, a efectes pràctics, s'hi assemblava bastant. El maig del 2018, Craig va recórrer els carrers de Cardona i l'interior del Parador per rodar un anunci de la cervesa Heineken 0.0 que promocionava No Time to Die (Sense temps per morir), la vint-i-cinquena entrega de la saga. L'spot es va estrenar el gener de 2020 en més de 75 països i es va filmar també a Cala Jovera i el Castell de Tamarit, a Tarragona.
En ell, Craig s'interpreta a si mateix; tècnicament no és Bond, encara que el joc de confusió comença des del primer pla: el personatge persegueix un taxi pels carrers de Cardona per recuperar un passaport oblidat, i els veïns que el miren no acaben de decidir si és l'agent secret o no. L'eslògan ho remata: Una vegada ets James Bond, sempre seràs James Bond.
Així que sí: Daniel Craig ha rodat a Catalunya. A Cardona, per a més senyes.
La mateixa Cardona que dona nom a l'hotel del Passeig de Colom que protagonitza el vint-i-dosè capítol d'Hotels amb Història a The New Barcelona Post. La mateixa en què els seus ducs van arribar a governar, en el seu millor moment, fins a trenta viles catalanes. La mateixa de la vint-i-unena duquessa de la qual va néixer l'any del Mundial de Naranjito, va heretar el títol als setze anys i el 2003 va cedir el seu nom a un palauet que, cada matí, és dels primers a veure sortir el sol sobre el Mediterrani des del port de Barcelona.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
