"La Reunió Anual del Cercle d'Economia té la capacitat de reunir les persones adequades en el moment més incòmode", va afirmar Alberto Núñez Feijóo, president del Partit Popular, durant la seva intervenció a la segona jornada de la 41a edició de la trobada econòmica. Unes sessions que, tot i tenir com a eix central la pregunta Autonomia estratègica d’Europa: mite o realitat?, van tornar a demostrar que els indicadors econòmics no sempre són els únics protagonistes del debat. En diversos moments, de fet, l’atenció de l’auditori semblava desplaçar-se cap a un altre escenari menys explícit però més persistent.
Segons el líder del PP, aquesta realitat prenia forma d’elefant a l’habitació, una presència tan evident com incòmoda. A la Reunió Anual del Cercle d’Economia, però, els assistents ja són conscients que aquests elefants no són excepcionals. Fa just un any, l’elefant tenia forma d’OPA. La possible adquisició del Banc Sabadell per part del BBVA monopolitzava les converses als passadissos i condicionava bona part del debat econòmic.
Enguany, però, l’animal ha canviat de forma. Ja no té a veure amb el futur del sector bancari, sinó amb el futur de la legislatura espanyola. Els presumptes casos de corrupció que en els darrers mesos han esquitxat l’entorn del PSOE i la creixent pressió sobre una possible convocatòria d’eleccions anticipades, forçada per una moció de censura de l'oposició, s’han convertit en un teló de fons constant de la trobada, present tant als debats com als passadissos. Un elefant tan invisible com persistent que ha fet encara més esperada la intervenció de Pedro Sánchez en la clausura de la 41a Reunió.
"Alguns són aquí només per saber si algú parlarà sobre aquest elefant", havia advertit Feijóo durant l’anterior jornada. I el president del Govern espanyol ha acabat recollint el repte. De manera implícita, s’ha referit al clima polític que planava sobre la trobada i s’ha mostrat confiat en la continuïtat de la legislatura. Una confiança que, de fet, ha materialitzat en un anunci de pes: aquesta mateixa setmana el Govern iniciarà els tràmits per a presentar els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2027.
Un anunci que, més enllà de la lectura política, torna a evidenciar una de les singularitats de la Reunió Anual del Cercle d’Economia des de fa més de quatre dècades: la seva capacitat per marcar el debat públic. No només perquè reuneix durant tres dies els principals actors polítics i empresarials —convertint els seus passadissos en espais de trobada informal entre figures que difícilment coincideixen en altres contextos— sinó perquè s’ha consolidat com un dels pocs fòrums on els dirigents acostumen a aprofitar l’escenari per anunciar decisions o fixar prioritats.
El Cercle, entre debat econòmic i missatge polític
Així, si l’elefant d’aquesta edició era la incertesa sobre la durada de la legislatura, Sánchez ha volgut respondre projectant horitzó. L’inici de la tramitació dels pressupostos per al 2027 reflecteix precisament la voluntat del president del Govern espanyol d’esgotar el mandat i culminar les dues grans prioritats que, segons ha defensat, defineixen aquesta etapa política: la finalització dels fons europeus de recuperació i “l’agenda de retrobament entre Catalunya i Espanya”.
Per aquest motiu, Sánchez ha demanat "un esforç de generositat, responsabilitat i compromís a les forces parlamentàries" per aconseguir tramitar aquests pressupostos, en una apel·lació directa a Junts i ERC. Segons el president espanyol, aquest esforç "mereix la pena" perquè ha de servir per continuar a la millora dels indicadors econòmics, tant per Espanya com per Catalunya.
En aquest sentit, ha citat les previsions de l’OCDE, que apunten un creixement del 2,2% per a l’economia espanyola en un context de desacceleració global. En el cas català, ha celebrat que les exportacions hagin superat els 100.000 milions d’euros i ha posat en valor algunes fites que, segons ha defensat, són senyals d’entesa política entre Espanya i Catalunya, després d’anys de distanciament, com l’acord recent perquè la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona reforcin el seu pes al Consorci de la Zona Franca.
Però amb l'objectiu de reforçar encara més la relació entre l’Estat i les comunitats autònomes, Sánchez també ha volgut subratllar “la importància que prosperin les converses sobre el model de finançament autonòmic”. Segons ha defensat, la proposta que té el Govern espanyol suposa un “enorme sacrifici”, ja que implica una cessió de 21.000 milions d’euros a les comunitats autònomes, però també “permet avançar cap a una resposta més homogènia a les necessitats dels diferents territoris”.
Més enllà d’aquest debat, els futurs pressupostos també incorporen objectius de caràcter macroeconòmic. En aquest sentit, Sánchez s’ha fixat l’ambiciós repte de continuar reduint el dèficit públic i tancar la legislatura amb un deute inferior al 100% del PIB.
Europa com a marc de fons
Amb tot, els futurs pressupostos seran "més ambiciosos, més socials i més responsables des del punt de vista fiscal", segons el president epsanyol. L'habitatge hi tindrà un paper destacat. Sánchez ha assegurat que representaran "el desplegament més ambiciós de recursos públics en aquest àmbit que s'hagi vist mai en la història de la democràcia".
Una qüestió que també preocupa al Cercle d’Economia ja que, tot i no haver protagonitzat cap de les grans sessions de debat, l’accés a l’habitatge ha aparegut de manera transversal durant tota la reunió, convertint-se en una preocupació compartida tant per empresaris com per representants institucionals. De fet, sortint del marc de l’anunci dels pressupostos, la presidenta del Cercle d’Economia, Teresa García-Milà, ha aprofitat la intervenció de Sánchez per traslladar-li aquestes inquietuds, especialment en matèria d’habitatge i immigració, dues àrees en què ha reclamat més polítiques estructurals.
Tot plegat, sense perdre de vista el marc general que ha travessat tota la trobada: la necessitat d’avançar en l’autonomia estratègica europea. “El diagnòstic és clar. El problema és que Europa no aconsegueix posar-se d’acord per actuar”, ha lamentat García-Milà. Per aquest motiu, la presidenta del Cercle ha plantejat la necessitat d’explorar noves fórmules de cooperació entre països europeus, recordant que projectes com l’euro o l’espai Schengen també van començar amb grups reduïts d’Estats disposats a avançar.
Sánchez ha coincidit en el diagnòstic, remarcant que Espanya, amb Catalunya com a actiu destacat, té la capacitat de liderar alguns dels reptes econòmics d’Europa, com la transició energètica, la digitalització o el reforç de la capacitat industrial. No és casual que, durant la seva visita a Barcelona, el president espanyol hagi aprofitat per visitar i posar el focus en dos sectors que considera estratègics per a aquest objectiu de lideratge europeu: el farmacèutic, amb l’inici de les obres de Grifols a Lliçà de Vall com a exemple paradigmàtic, i l’automobilístic, amb el nou CUPRA Raval com a símbol d’innovació, convertit en el primer vehicle 100% elèctric dissenyat, desenvolupat i fabricat íntegrament a Espanya.