Els anuncis i reivindicacions sobre habitatge assequible solen mesurar-se en noves promocions, claus lliurades o pisos incorporats al parc públic. No obstant això, l'entrega d'un pis no representa el final del procés, sinó l'inici d'etapa per a la família que s'instal·la en l'habitatge. Així, no només importa la construcció, sinó la gestió del que passa després, i és aquí on posa el focus Emerald Impact, que s'ha aliat amb GuinotPrunera en una UTE que s'ha adjudicat la gestió de més de 4.700 pisos assequibles a Catalunya.
Aquests habitatges formen part de dos lots d'un concurs de Casa 47, impulsat pel Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana —han estat dos de quatre lots, el màxim que podia obtenir un mateix licitador. En global, gestionaran 6.228 habitatges de lloguer assequible distribuïts no només a Catalunya, sinó també a Astúries, Galícia, Navarra i País Basc. “És una fita molt important, perquè és una validació del nostre model, i podem començar a implementar-lo”, destaca Paco Campos des d'Emerald Impact, constituïda a l'octubre de l'any passat.
I quin és aquest model diferencial? Com explica el co-CEO de la companyia, es basa en un model “immosocial”, que combina gestió immobiliària amb un acompanyament a les famílies inquilines. “Normalment el gestor immobiliari gestiona habitatges, i després van els inquilins. Nosaltres ho invertim: gestionem famílies que habiten habitatges”. Aquest gir d'angle implica acompanyar les famílies davant situacions que puguin travessar, com una pèrdua de feina. “En lloc de passar a la gestió d'una situació d'impagament, ens centrem a millorar la seva ocupabilitat i revertir aquesta vulnerabilitat, perquè aquesta família torni a ser solvent”.
“La qüestió és posar les famílies en l'eix de la gestió”, en un model en el qual Emerald és pioner. Ara, el podrà implementar juntament amb GuinotPrunera en aquests milers d'habitatges, dins del primer gran concurs que s'adjudiquen. El model també persegueix objectius mediambientals, amb accions que inclouen la conscienciació a les famílies inquilines de l'ús eficient de l'energia. Tot va acompanyat, a més, de tecnologia i eines per mesurar l'impacte social de la iniciativa.
Així, més enllà de l'adjudicació del concurs, l'operació suposa la validació d'aquest model “immosocial”, que posa l'accent en l'inquilí, més que en el pis que habita, amb programes d'ocupabilitat i seguiment. Ho fa sense deixar de banda l'eficiència en la gestió immobiliària, en la qual Emerald acumula 25 anys d'experiència, a través de WeRent, impulsora de l'empresa juntament amb Ingeus, especialitzada en plans d'acompanyament laboral. La seva trajectòria se suma a la de GuinotPrunera, amb més de 120 anys d'experiència en gestió immobiliària i patrimonial des de Barcelona: "Les dues empreses teníem l'oportunitat de treballar en aquest àmbit i era una molt bona aliança per presentar-nos al concurs", subratlla Campos.
En aquest sentit, l'operació també representa una fita per a GuinotPrunera. Com destaca el conseller delegat de l'empresa immobiliària, Jordi Tomàs, “assumir la gestió d'aquests habitatges assequibles és una fita en el compromís amb l'habitatge assequible i amb contribuir, de forma directa, a combatre el problema de l'accés a l'habitatge a Espanya”.
L'encàrrec inclou la gestió integral de l'arrendament d'habitatges destinats a lloguer assequible, des de la formalització del lloguer fins a la gestió de contractes i pagaments, l'atenció a les unitats de convivència, el manteniment, la gestió de comunitats, l'assessorament legal i, també, les actuacions de prevenció, detecció i atenció davant situacions de risc de pèrdua d'habitatge.
Com remarca Campos, aquesta gestió i acompanyament dels inquilins és necessària per “poder contribuir a posar solucions al problema de l'habitatge”, en un context en què administracions i sector privat busquen fórmules per ampliar el parc residencial assequible. "Tenim grans promotors, però amb prou feines existeixen operadors especialitzats en gestionar aquests habitatges durant els 75 anys que pot durar una promoció protegida", afirma. "I, quan s'analitza un projecte d'aquesta durada, "els 75 anys pesen molt més que el moment de construir".
En aquest recorregut al llarg de les dècades és on es juga bona part de l'èxit de les polítiques públiques d'habitatge, segons Campos. Perquè gestionar un parc residencial no consisteix només a aixecar i conservar edificis o cobrar lloguers, sinó a crear les condicions perquè les famílies puguin quedar-s'hi. I aquí, defensa Campos, és on resideix el valor diferencial d'un model que aspira a posar les persones per davant dels immobles.
