Parlem amb el seu coordinador artístic, Jordi Gastó, sobre els plats forts de la programació, el paper de les xarxes socials en la divulgació de la clàssica i la tasca social d'una orquestra que ha fet del talent jove i de la proximitat una de les seves senyes d'identitat.
— Jordi, arranqueu la 15a temporada al Palau de la Música Catalana amb el lema «La música ens transforma». Com ens resumiries l'esperit d'aquesta nova etapa?
— La música ens transforma a tots: tant a qui s'asseu a la platea per escoltar-la com a qui puja a l'escenari per interpretar-la. És un llenguatge universal que no demana cap coneixement previ; és pur sentiment i l'únic que has de fer és deixar-te endur.
La música ens transforma a tots: tant a qui s'asseu a la platea per escoltar-la com a qui puja a l'escenari per interpretar-la.
Són molts els qui em diuen «és que jo no hi entenc, de música clàssica», però és una afirmació que mai he acabat d'entendre: de la mateixa manera que no cal ser historiador de l'art per commoure't davant d'un quadre ni llicenciat en literatura per gaudir d'un bon llibre, la música clàssica no s'ha de «comprendre» intel·lectualment, s'ha de sentir.
— A la programació d'enguany hi ha noms i títols de primer nivell. Quins diries que són els plats forts de la temporada pel que fa a repertori, solistes i directors convidats?
— Tenim una temporada de gran volada. Aquest mateix octubre de 2026 comptem amb el retorn de Yulianna Avdeeva, que va triomfar la temporada passada, per interpretar el monumental Concert per a piano núm. 1 de Txaikovski. Al novembre, una de les nostres obres cabdals: el Rèquiem de Mozart sota la direcció de Guillermo García Calvo, acompanyat per la Serenata per a cordes de Dvořák, el Cor Madrigal i un quartet vocal excepcional.
Al gener de 2027 tindrem la batuta de la francesa Chloé Van Soeterstède i el retorn de la violoncel·lista Nadège Rochat amb el Concert per a violoncel d'Elgar, seguit de la Simfonia núm. 9 'del Nou Món' de Dvořák. A l'abril, la nostra concertino, Maria Florea, assumirà el violí i la direcció en una lectura viva de Les Quatre Estacions de Vivaldi, juntament amb concerts per a dos violins i violí i oboè de Bach interpretats per solistes de la casa com Miguel Ángel Castillo i Pau Roca.
I al juny, un altre moment important: Stefan Dohr, trompa solista de la Filharmònica de Berlín, estrenarà a Catalunya el Concert per a trompa núm. 2 de Benet Casablancas i s'unirà al debut del jove pianista Maxim Lando —premiat al Cleveland International Piano Competition— amb el Concert per a piano núm. 2 de Brahms.
— A banda del gran repertori simfònic, sempre teniu espai per a propostes diferents i per a nous públics, com el concert del 50è Aniversari de Star Wars al maig de 2027. Com plantegeu aquestes produccions especials?
— És una via imprescindible per arribar a un públic més ampli, jove i familiar. Obres com Les Quatre Estacions de Vivaldi o la música de John Williams són la porta d'entrada ideal per descobrir com funciona una orquestra simfònica, que al cap i a la fi actua com un únic gran instrument. En el cas del concert de Star Wars, dirigit per Lina González-Granados, serem absolutament fidels a les partitures originals John Williams Signature. Volem oferir una experiència immersiva i plena de ritme. És acostar la gran música simfònica a través d'icones que ja formen part de la nostra cultura popular.
— Sou una de les orquestres simfòniques amb major presència de públic jove de tot Europa. A què creus que es deu aquest fenomen?
— La gent que veu la nostra platea per primer cop es queda fascinada. Es deu a una combinació de factors. Primer, a una programació variada i accessible. Segon, al fet que la nostra formació és molt jove: la mitjana d'edat de l'orquestra és de 35 anys. Això fa que el públic jove es pugui equiparar amb els músics de l'escenari, veient que la clàssica no és un sector reduït a una altra generació i trencant barreres d'entrada.
I en tercer lloc, per un compromís econòmic real. Res d'això seria possible sense preus assequibles. A través d'iniciatives com Escena 25 o Apropa Cultura, oferim entrades subvencionades per a menors de 25 anys i col·lectius vulnerables, a més d'abonaments amb un 50% de descompte per a menors de 35 anys. La joventut ha de tenir l'oportunitat de venir.
La joventut ha de tenir l'oportunitat de venir.
— Sovint oblidem que un concert simfònic és tant una experiència visual com sonora. Com aconseguiu que l'espectador visqui el concert amb tots els sentits?
— La nostra orquestra és moviment, és energia i és passió. Molts espectadors ens diuen que la Franz Schubert Filharmonia és hipnòtica, que veure les mirades entre els intèrprets i la complicitat del faristol és tot un univers. Ens diuen sovint que «la nostra orquestra, quan toca, balla», i és totalment cert: els músics es deixen portar per la música i l'emoció. S'esdevé una experiència artística, humana i visualment fascinant.
Ens diuen sovint que «la nostra orquestra, quan toca, balla»
— Aquesta temporada conviviu amb grans produccions simfòniques i recitals de petit format. Quin és el repte a l'hora de dissenyar experiències tan oposades?
— No ho vivim com un repte, sinó com una voluntat conscient. Volem oferir la potència, la vibració i els matisos del gran format simfònic, però també la intimitat dels petits formats, on pots veure gairebé la respiració de l'artista i crear una connexió familiar i propera. Totes dues esferes s'enriqueixen mútuament i el públic agraeix poder transitar per totes dues.
— Una de les potes fonamentals de la casa és l'Acadèmia. Com funciona i què aporta als músics joves?
— Creiem fermament en el talent d'aquí. L'Acadèmia neix per donar oportunitats als músics de casa nostra, permetent-los formar-se i tocar al costat dels professionals de l'orquestra sense haver de marxar obligatòriament a Europa per poder-se professionalitzar. A més de la pràctica orquestral, els oferim càpsules informatives i acompanyament en el sector. M'agrada dir, fent una mica la broma, que nosaltres seríem com La Masia del Barça, però en la música de cambra i simfònica.
Nosaltres seríem com La Masia del Barça, però en la música de cambra i simfònica.
— Les xarxes socials ajuden o devaluen el sector de la música clàssica?
— Sens dubte l'ajuden. Són una finestra extraordinària per mostrar en vídeos breus grans moments musicals. Potser algú fa scroll sense mirar, però a un altre se li desperta la curiositat i acaba escoltant l'obra sencera. I la clàssica requereix, precisament, tenir curiositat per creuar la porta.
A més, les xarxes mostren a nois i noies joves gaudint d'aquests concerts, cosa que ajuda a desmuntar prejudicis i estigmes. En aquest sentit, Rosalía va ajudar molt a la música clàssica amb el seu últim disc, ja que ha fet molt per apropar aquestes sonoritats, arranjaments i sensibilitats a noves generacions. Les xarxes socials contribueixen a visibilitzar tot això i obren finestres perquè tothom hi pugui accedir.
Rosalía va ajudar molt a la música clàssica amb el seu últim disc.
— La mateixa orquestra va néixer de la iniciativa jove. Veure els estudiants d'ara compartint faristol amb els professionals és tancar el cercle?
— Totalment. La Franz Schubert Filharmonia va néixer fa anys per la passió d'un grup de joves. Avui, sota la direcció de Tomàs Grau, som una orquestra simfònica de referència que ha actuat al Carnegie Hall de Nova York o a l'Òpera de Dubai i ha col·laborat amb figures com Anne-Sophie Mutter, Maria João Pires o Joshua Bell. Mantenir temporades regulars a Barcelona, Tarragona i Lleida i veure com els joves d'avui s'incorporen a aquest projecte de primer nivell és la continuïtat natural del nostre propòsit.
— Al vostre manifest afirmeu que la música és una eina de transformació social. Quines accions concreteu des de la Fundació?
— Treballem per obrir les portes a tothom. A través de la nostra Fundació impulsem programes com Un Matí d'Orquestra, adreçat a persones amb discapacitat intel·lectual, Alzheimer o trastorns de salut mental, que inclou trobades amb els músics, l'assistència a un assaig privat i un taller de musicoteràpia. I d'altra banda, tenim la Llotja Social, on reservem en exclusiva una llotja del Palau de la Música Catalana durant tota la temporada per a col·lectius vulnerables, entitats de paritat i igualtat d'oportunitats. Tothom té dret a emocionar-se amb la música.
— Per a algú que ens estigui llegint i vulgui apropar-se per primer cop a la Franz Schubert Filharmonia, quin concert li recomanaries com a porta d'entrada?
— Sense cap mena de dubte, el concert de gener de 2027 amb la Simfonia del Nou Món de Dvořák i el Concert per a violoncel d'Elgar. És un programa d'una intensitat i una volada simfònica espectaculars.
La música clàssica és per a qualsevol persona que tingui curiositat i ganes de deixar-se portar per l'emoció.
I m'agradaria remarcar un missatge final: per venir a la clàssica no cal saber-ne absolutament res. Ens agrada humanitzar el sector. Els grans compositors eren persones de carn i ossos que reien, ploraven, badallaven i s'enamoraven abans d'escriure aquestes obres. Et pot entusiasmar el futbol o qualsevol altra disciplina i, alhora, commoure't a la platea d'un auditori. La música clàssica és per a qualsevol persona que tingui curiositat i ganes de deixar-se portar per l'emoció.