Cada vegada que un Papa trepitja Barcelona, hi ha un punt que concentra inevitablement la imatge del viatge: la Sagrada Família. Una centralitat que no s’explica només perquè aquest sigui el monument més reconegut i fotografiat de la ciutat, ni tampoc perquè ja sigui l’església cristiana més alta del món. En realitat, aquesta centralitat s’explica, segons ha expressat el papa Lleó XIV, a través d’una imatge poderosa: la Torre de Jesús i la Sagrada Família actuen com un “far obert al Mediterrani”. Així ho ha descrit el pontífex en la missa que ha commemorat el centenari de la mort d’Antoni Gaudí, a qui s’ha referit com a “venerable arquitecte de Déu”, i en la benedicció de la Torre de Jesús, dos dels moments centrals de la seva visita.
Per al pontífex, la Sagrada Família és, per tant, un far obert al Mediterrani que projecta Barcelona cap enfora com a icona arquitectònica i, alhora, concentra totes les mirades cap endins, contribuint a construir el relat de la ciutat. Però, més enllà d’aquesta doble lectura —simbòlica i arquitectònica, de dins i de fora—, per al Papa aquesta imatge pren també una dimensió espiritual. Amb la culminació de la Torre de Jesús —que la Sagrada Família va aixecar el passat 20 de febrer, però que no ha estat beneïda fins a la visita del pontífex—, Lleó XIV ha destacat que “la basílica ja s’ha convertit en l’església més alta del món, no per destacar en cap rànquing mundà, sinó per guiar qui peregrina en els valors cristians”.
I potser és la suma de totes aquestes lectures que es concentren en la imatge de la Sagrada Família com a far —el simbolisme internacional, la dimensió espiritual i la icona arquitectònica— que expliquen per què Lleó XIV ha escollit Barcelona com una de les primeres destinacions del seu pontificat, i també per què aquest temple ha estat el motiu de tots els darrers viatges papals a l’Estat.
Ho va fer amb Joan Pau II l’any 1982 i amb Benet XVI el 2010. I també ha tornat a aparèixer com a fil conductor en la visita del papa Lleó XIV, en un viatge que va començar a Madrid i que avui continua cap a les Illes Canàries, amb un propòsit principal: assistir a la missa del centenari d’Antoni Gaudí i beneir la Torre de Jesús. Un desplaçament que ha suposat una inversió de 25 milions d’euros —un 45% aportat per empreses privades— i que, durant unes hores, ha semblat paralitzar la capital catalana, amb actes massius i un ampli dispositiu de seguretat, enmig també de veus crítiques per l’impacte a la mobilitat i a la vida urbana.
Com a far que ha guiat (i motivat) la visita del Papa, la Sagrada Família ha estat també el centre del discurs en la missa en record a Gaudí, on ha destacat que “més que un monument, és una obra en construcció que ens recorda com la vida cristiana és sempre un camí que s’ha de construir”, ha afirmat el pontífex.
I hi ha afegit: “No habitem una obra inacabada, sinó un temple en construcció. La seva imperfecció no és una mancança, sinó una promesa de futur”. Així ho ha afirmat en una homilia davant les autoritats presents —els reis Felip i Letícia, el president del Govern Pedro Sánchez i el president de la Generalitat Salvador Illa, juntament amb diversos consellers o l’alcalde de Barcelona Jaume Collboni—, així com prop de 200 bisbes de diferents diòcesis, els membres de la Junta Constructora i un cor de 600 veus que ha marcat el ritme de la cerimònia.
La celebració ha començat amb l’accés del pontífex a la basílica pel Portal Major, la porta de la façana de la Glòria que no s’obria des de feia 16 anys, quan el 2010 hi va entrar Benet XVI. Ja des d’aquest moment inicial, Lleó XIV ha volgut situar el to de la jornada amb un dels missatges centrals del seu viatge: el rebuig a la violència —“no podem creure en Jesús i fer la guerra, ni abandonar a qui pateix”, ha recordat—.
Alçar la mirada al cel
L’homilia ha anat avançant fins a culminar amb la benedicció de la Torre de Jesús, amb la qual el temple arriba al seu punt més alt, convertint-se en el cim urbà de la ciutat, sense superar Montjuïc, en coherència amb la voluntat de Gaudí de no sobrepassar la natura, que considerava obra de Déu.
Aquesta Torre de Jesús, entesa com un far al Mediterrani, segueix les indicacions de Gaudí i ha estat explicada, abans de començar l’acte, amb precisió per Valentina, una nena de 13 anys amb discapacitat visual que ha anat resseguint i descrivint la maqueta: una creu de cristall pensada perquè, de dia, reflecteixi la llum del sol i, de nit, projecti raigs de llum sobre la ciutat. Una creu que, a partir del 2028, serà visitable i actuarà com a mirador de Barcelona i punt d’observació de l’Agnus Dei que penjarà del centre de la torre.
Per tant, tot i que el projecte originari de Gaudí per a aquesta Torre de Jesús encara no està completat, la benedicció ha anticipat simbòlicament aquest horitzó. Ja aquesta nit, per primera vegada, la torre ha il·luminat la ciutat després d’un espectacle de llums, focs i drons que ha clausurat la cerimònia. Amb aquest espectacle —solemne però emotiu— el Papa ha posat fi a la seva visita a la capital catalana, en un final fidel al lema que ha vertebrat tota la visita: “Alça la mirada”.
Un gest que s’ha repetit al llarg de les dues jornades. És el primer que ha fet el pontífex només arribar a la Sagrada Família: elevar la mirada, un moviment compartit també per les autoritats presents.
Però aquest mateix gest s’ha estès entre tots els assistents a l’acte: des de l’interior del temple, amb els fanalets encesos que han acompanyat l’espectacle, fins a la plaça Gaudí i els carrers del voltant, com l’avinguda Gaudí, la pantalla de les Glòries —on s’ha concentrat una gran multitud per seguir l’homilia— o el carrer Sardenya. A tots aquests punts, l’escena es repetia: silenci, expectació i mirades alçades per seguir la il·luminació progressiva de la basílica, amb els focs artificials com a colofó final. Un silenci només trencat pel cor, els aplaudiments i el so dels mòbils, també alçats per captar l’instant —que tampoc s’han perdut els agents de seguretat desplegats a la zona, alguns dels quals aprofitaven també per immortalitzar la primera encesa de la Torre de Jesús—.
Els mòbils han enregistrat també els darrers elements de l’espectacle: una figura amb drons que reproduïa el rostre de Gaudí i una frase projectada al cel, també amb drons, que sintetitzava el seu llegat arquitectònic: “Primer l’amor, després la tècnica”. Amb aquest missatge s’ha donat per tancat l’acte, mentre la Torre de Jesús quedava completament il·luminada, convertida en el gran far arquitectònic i simbòlic de la ciutat i en l’eix visual de la visita papal.
“Que aquesta llàntia us il·lumini el camí”, ha ressonat la veu narradora en el tram final de la cerimònia, que ha conclòs amb la col·locació de la placa commemorativa del moment a la façana del Naixement, al costat d’aquella que recorda la visita de Benet XVI, quan va beneir la basílicia com a lloc de culte.
Entre els drons i la il·luminació, les imatges deixaven veure també un element que recorda que la Sagrada Família encara no ha culminat el somni de Gaudí: les grues. Una presència constant que forma part de l’horitzó de Barcelona des de fa dècades, i que recorda que, tot i que la Torre de Jesús ja ha portat la basílica al seu punt més alt, l’obra encara no està acabada, 144 anys després de la col·locació de la primera pedra.
Els terminis s’han anat allargant —la pandèmia va endarrerir el calendari previst— i la Junta Constructora situa ara la fi de les obres, com a mínim, cap al 2035. Per aleshores, el projecte haurà de resoldre reptes arquitectònics com la façana de la Glòria o la complexa escalinata d’accés al temple, que continua generant debat. Queda per veure si aquest horitzó es complirà i si Barcelona tornarà a ser escenari d’una nova visita papal per celebrar la culminació del temple.
Un recorregut entre la multitud
La Sagrada Família, però, no ha estat l’únic fil conductor del pas del papa Lleó XIV en la segona jornada per la capital catalana.
El viatge ha estat marcat per actes multitudinaris, amb la voluntat no només de mantenir un caràcter institucional, sinó també de convertir-se en un espai de trobada. En aquest context, un dels moments més destacats de l’agenda del pontífex ha estat el recorregut en papamòbil pel carrer Rosselló, des del passeig de Gràcia fins a la basílica. Al llarg del trajecte, unes 120.000 persones l’han esperat al carrer, amb presència de famílies amb nadons i de grups que han arribat hores abans per assegurar-se un bon lloc. Molts han passat el temps preparats per a una llarga espera: amb menjar i aigua, cadires plegables, prismàtics, gorres o jerseis segons avançava el temps, i també amb cartes de l’Uno, cubs de Rubik o fins i tot gomes per fer polseres mentre esperaven.
Banderes de tots els colors, bufandes, dibuixos infantils, pancartes i fins i tot una reproducció del Papa feta amb globus han omplert el recorregut del quilòmetre que ha travessat el papamòbil. Durant el trajecte, el pontífex ha saludat els assistents, s’ha adreçat als joves amb el gest popular del “Six Seven” i ha beneït alguns nadons, mentre la multitud corejava consignes com “Papa León, te queremos un montón”. Han estat només uns segons, però molts fidels han viscut el moment amb intensitat, fins al punt que alguns han corregut al costat del vehicle per intentar tornar a creuar la mirada amb el Papa.
Entre els assistents, fins i tot s’han produït trobades inesperades: com la de tres dones de Bolívia, l’Equador i Veneçuela, de tres generacions diferents, que anaven soles a esperar-lo i han acabat veient-lo plegades, mentre asseguraven que “el Papa uneix països de moltes formes”. Entre la multitud també hi havia turistes que, acabats d’arribar a la ciutat, s’han trobat amb l’acte mentre passejaven i han decidit sumar-s’hi en considerar-lo “un moment històric”. Altres, maletes en mà i desorientats, preguntaven com travessar a l’altra banda del carrer per arribar a l'allotjament a l'altre costat del dispositiu de seguretat.
Els veïns i comerciants han viscut la jornada entre l’alegria —amb botigues que tancaven uns minuts per veure el pas del Papa, o bars que el convidaven simbòlicament a un entrepà de truita de patates—, la resignació i també la crítica per la paralització de la ciutat. La visita ha comportat alteracions importants en la mobilitat, amb estacions com la Sagrada Família tancades, línies d’autobús desviades i un trànsit intens durant tot el dia. En paral·lel, s’ha desplegat un ampli dispositiu seguretat, amb fins a 5.600 agents, la majoria concentrats en el tram del papamòbil, on han girat i precintat papereres i comprovat el clavegueram.
La mirada dels testimonis
Però el Papa també ha dedicat part de la jornada a actes més íntims i propers, on la mirada ja no s’alçava cap al cel —com a la benedicció de la Torre de Jesús—, sinó que es mantenia a l’alçada dels ulls, en un contacte directe amb els testimonis que s’han adreçat a ell: des de les recluses Josefina i Montserrat davant d’una vuitantena d’interns a la presó de Can Brians, fins a les entitats socials a la parròquia de Sant Agustí, espai que recorda haver visitat el temple l’any 1984, però en aquell moment estava tancat.
Dècades més tard, ja com a màxim representant de l’Església, la parròquia ha estat escenari d’un dels moments més emotius de la jornada: la intervenció de Renzo, un infant de sis anys, que ha llegit una carta plena d’una innocència, dirigint preguntes com si li agradava el futbol, si de petit ja tenia clar que volia ser Papa o per què hi ha tanta gent patint al carrer. La norantena d’entitats presents també han pogut adreçar-li regals i converses breus, en un ambient en què, segons una de les voluntàries de l’associació Terral, “es notava una mirada d’empatia i comprensió, com si el Papa intentés dedicar uns segons a cadascú”.
“Em sento a casa”, ha confessat el pontífex en aquesta trobada. Potser també perquè Lleó XIV manté un vincle especial amb un altre dels espais de la jornada: Montserrat, on ja havia estat anteriorment i on ha resat davant la Moreneta —com també ho va fer Joan Pau II en la seva visita a Catalunya—. Cap al migdia, hi ha arribat en papamòbil des del Mirador dels Apòstols fins a l’entrada del monestir, i ha participat en la pregària del Sant Rosari a la basílica de Santa Maria.
En el seu discurs, ha volgut reiterar el paper acollidor del territori: “Gràcies a Catalunya per haver rebut tantes persones d’altres països; això ensenya com integrar-nos en una única família humana”, ha afirmat, alternant català i castellà, com ho ha fet en la resta d’actes. Tot, mentre es repetia una banda sonora que ha acompanyat el Papa durant tota la seva visita: l’Escolania de Montserrat i El Virolai.