A dos minuts de la Catedral, a l’antic carrer dels antiquaris, el carrer de la Palla, trobem un projecte singular que enriqueix l'oferta cultural de Barcelona i permet al visitant conèixer una col·lecció particular de gran personalitat i qualitat. Ubicat a l'antic hospital de clergues de Sant Sever, l'Hospital de St. Saver és la seu expositiva de la Col·lecció Casacuberta Marsans, inaugurada el novembre de 2024.
Un híbrid entre casa i museu
L'Hospital de St. Saver és un lloc únic: només d'entrar-hi se sent que és un espai acollidor, amb història, perfectament rehabilitat, on les protagonistes són les obres i allò que expliquen elles soles, i en diàleg unes amb altres.
L'edifici històric, recuperat i transformat en espai expositiu per l'equip d'arquitectes Garcés De Seta-Bonet entre 2021 i 2023, articula els seus espais al voltant d'una gran escala que connecta les tres plantes i que alhora és un gran púlpit que proposa múltiples punts de vista per a la contemplació de la col·lecció. La seva feina ha implicat una intervenció acurada i respectuosa amb la història del lloc, recuperant el valor patrimonial després de dècades de reformes que n'havien deteriorat l'essència original.
L'Hospital de St. Saver és la seu expositiva de la Col·lecció Casacuberta Marsans, inaugurada el novembre de 2024. © Col·lecció Casacuberta Marsans / Nereis Ferrer
Una col·lecció amb caràcter propi
En un món on moltes col·leccions particulars i institucionals s'assemblen entre si i adquireixen obres dels mateixos artistes i de les mateixes èpoques, la Col·lecció Casacuberta Marsans no es pot veure enlloc més: és irrepetible. La Col·lecció Casacuberta Marsans està formada per més de 300 obres, reunides al llarg dels anys pel matrimoni format per Fernando Casacuberta i Rosario (Coty) Marsans. El marc cronològic de la col·lecció va del segle XII a l'actualitat, i dins d'aquest ampli ventall d'obres, destaquen la pintura i escultura hispanoflamenca i la pintura del canvi de segle XIX.
Aquesta es compon d'obres molt rellevants dins la producció de cada artista, però no necessàriament del seu període més conegut o comercial. Un bon exemple són les obres de Joaquim Mir que trobem en entrar a l'espai. A l'esquerra, reben el visitant Les velles, dues obres impactants que retraten dues dones grans de rostre solemne. Celia Querol, gestora de la Col·lecció, explica que "a la Col·lecció li agraden i li interessen els temes de la decadència, el tenebrisme, el miserabilisme i també la figuració. En els períodes de modernitat artística se sol optar pel clàssic o per la figuració; els Mir són estranys perquè és figuració humana, i en aquella època ell està pintant paisatges a Tarragona".
Les obres de Ramon Casas també il·lustren aquest interès particular de la Col·lecció. En entrar, a l'esquerra, podem veure Retrat d'Elisa Casas. Vídua de Josep Codina (1903), una vídua de rostre solemne, lluny de les escenes parisenques o de les "Julies" més cèlebres del pintor.
La idea de l'Espanya negra recorre bona part de la Col·lecció, amb obres de Darío de Regoyos, Ignacio Zuloaga, José Gutiérrez Solana o Isidre Nonell. En preguntar-li per aquest interès, Álvaro Casacuberta, fill petit del matrimoni i molt vinculat a la gestió de l'espai i de la Col·lecció, explica: "Sovint ens passa que hi ha etapes concretes de determinats artistes que, tot i no ser les més comercials des d'un punt de vista estilístic, valorem enormement". Segons apunta, aquest interès neix de l'estudi de les peces: "Quan aprofundim en les seves obres descobrim que, fins i tot quan presenten una complexitat estètica més gran, tenen un gran interès i un sentit profund des d'una perspectiva històrica".
Els interessen les obres que representen el millor moment de l'artista, aquelles que posen de manifest la gran aportació del seu autor a la història de l'art. És el cas de l'obra mestra Jugadors de billar, pintada a París per Josep de Togores el 1920, quan l'artista té un contracte amb el col·leccionista i marxant Daniel-Henry Kahnweiler, i comparteix principis estètics amb la nova objectivitat i el realisme màgic centreeuropeus.
Una evolució cronològicament invertida
El matrimoni va començar col·leccionant obres de finals del XIX, però amb el pas del temps, a mesura que la dedicació i l'estudi augmentaven, la Col·lecció també va anar evolucionant. Va ser una evolució cronològicament invertida: l'afany de conèixer la història que envoltava la vida i l'obra dels autors va derivar en el desig d'aportar llum a allò que encara estava per descobrir, el món de l'atribució. Des de llavors, la Col·lecció va emprendre un segon rumb: primer va fer el salt fins al gòtic i el romànic, deixant enmig un buit cronològic, el que va del Renaixement al Barroc, que en els darrers anys han començat a completar.
Darrere de cada adquisició no hi ha un impuls capriciós o merament estètic, sinó el compromís amb la investigació i la voluntat d'aportar el màxim coneixement possible sobre les obres
Celia Querol explica: "Té sentit que la Col·lecció compti amb una gran representació del segle XIX i del període medieval, ja que és una col·lecció que és a Barcelona i té més accés a aquests períodes, que van ser més importants aquí; en canvi, el Barroc va ser més important a Madrid o Andalusia. Tot i així, també és important tenir present aquesta època". Darrere de cada adquisició no hi ha un impuls capriciós o merament estètic, sinó el compromís amb la investigació i la voluntat d'aportar el màxim coneixement possible sobre les obres.
Un exemple d'aquestes noves incorporacions, que ajuden precisament a omplir aquest buit entre els dos extrems cronològics de la Col·lecció Casacuberta Marsans, és l'obra Crist a la creu (178 × 104 cm, 1585-1590) d'El Greco. Presentada el març de 2026, quan es va inaugurar la renovada exposició de la Col·lecció, que reuneix un total de 46 obres, la majoria exposades per primera vegada en aquest espai. Aquesta obra d'El Greco està considerada la versió més primerenca d'aquesta tipologia i procedeix de la col·lecció del marquès de la Motilla (Sevilla), destaca per la seva qualitat, la seva autografia i el seu característic manierisme cretenc. Aquesta incorporació a la Col·lecció i la seva exposició a l'Hospital de St. Saver eleven a vuit el nombre de Grecos a Catalunya, i presenten una oportunitat excepcional per veure una obra del gran mestre a Barcelona.
La vida de l'espai: museografia i préstecs
La missió de compartir la col·lecció amb el públic va més enllà de crear la seu a l'Hospital de St. Saver, sinó que són un dels grans prestadors d'obres d'art a museus i institucions de tot el món.
Aquest 2026 ja s'han prestat més de 15 obres per a exposicions. El criteri per acceptar un préstec, que sempre és gratuït i comporta prescindir de l'obra durant un mínim de tres o quatre mesos, és que l'exposició contribueixi a aprofundir en el coneixement de l'obra o de la trajectòria de l'artista. Per aquest motiu, la museografia de l'espai Hospital de St. Saver està en constant transformació gràcies a l'elevat volum de préstecs, i fins i tot hi ha mesos en què s'han arribat a fer entre set i vuit canvis d'obra, als quals cal afegir la revisió anual de la presentació de la col·lecció. "Sempre procurem afavorir aquestes col·laboracions i donar suport a les propostes museístiques, perquè són experiències molt enriquidores", comenta Casacuberta.
Aquesta col·lecció és una de les grans prestadores d'obres d'art a museus i institucions de tot el món. © Col·lecció Casacuberta Marsans / Nereis Ferrer
La voluntat és aportar mitjans perquè el gran públic conegui els artistes i reforçar-ne la visibilitat. Per exemple, es van prestar Examen de consciència (1890), de Ramon Casas, i Processó a Toledo (1905), de José Gutiérrez Solana, a l'exposició Art i transformacions socials (1885-1910), presentada al Museo Nacional del Prado del 21 de maig al 22 de setembre de 2024, que va oferir una oportunitat única per apropar-se a les interpretacions dels artistes sobre la profunda transformació social experimentada a Espanya entre 1885 i 1910.
A més, aquest octubre cinc obres de la Col·lecció viatjaran a Alemanya per exposar-se a Barcelona moderna. De Gaudí a Picasso, una exposició sobre el modernisme català entre 1880 i 1914 que es podrà veure a la Kunsthalle de Munic i Barberini de Potsdam el 2026 i 2027. Contribuir a la interpretació de l'art espanyol és l'eix del projecte i Álvaro comenta que el més bonic i singular de la iniciativa és que no pretenen ser una enciclopèdia ni un recull de l'art espanyol: "No tenim cap por de ser percebuts com a subjectius. Ho som". Com comenten tots dos, és un híbrid entre una casa particular i un museu que tenim la sort de poder visitar.
L'accés a l'Hospital de St. Sever és només amb reserva prèvia. Les visites es fan els dilluns i dimecres a les 11 hores i a les 17h.