Cada matí, i en aquelles ocasions en què la nostra imatge importa especialment, escenifiquem davant del mirall un acte que creiem íntim i sobirà: triar què posar-nos. No obstant això, en l'era de la hiperconnectivitat, cal fer-se una pregunta incòmoda: hem triat nosaltres aquest look o va influir més que ningú en la nostra decisió un enginyer de software a Silicon Valley a través del nostre feed d'Instagram o TikTok?
La indústria tèxtil fins ara sol ser analitzada a través de gràfics de facturació, quotes de comerç electrònic, mètriques de sostenibilitat, etc. No obstant això, potser el veritable canvi que travessa el sector no sigui logístic sinó sociològic. És molt complicat avui dia ser autèntic en un món que puja per classificar-nos, etiquetar-nos i així manipular-nos a través del màrqueting digital.
Avui, el mercat s'ha fracturat en dues realitats ben oposades: la dels qui compren roba per camuflar-se en la massa algorítmica i la dels qui usen la moda com a mitjà d'expressió per manifestar la seva personalitat o individualitat.
Potser el veritable canvi que travessa el sector no sigui logístic sinó sociològic.
El comprador de roba: La identitat delegada
En el primer grup trobem el consumidor de roba, un perfil que ha proliferat a l'escalf dels estímuls digitals ininterromputs. Per a aquest comprador, la peça no és un vehicle d'expressió cultural, sinó un escut de validació social. Les xarxes socials han substituït la recerca de l'estil propi per la tirania de les “tendències” fugaces. Estètiques empaquetades amb noms magnètics neixen, es viralitzen i moren en qüestió de setmanes.
Atrapat en aquest bucle, el comprador de roba delega la seva personalitat en un algoritme. No busca destacar, busca pertànyer; no compra una peça per la seva confecció, sinó per la urgència de no quedar-se fora del “fenomen del mes” o “el que toca”. Aquesta necessitat de renovació constant fomenta una relació d'un sol ús amb les peces.
El resultat és una homogeneïtzació col·lectiva: exèrcits de persones vestint exactament igual
El resultat és una homogeneïtzació col·lectiva: exèrcits de persones vestint exactament igual, replicant clons estètics dictats per una pantalla, fent cues davant d'una botiga d'una marca que és fenomen en vendes a cop de màrqueting digital i de missatges que parlen d'art, de ser artistes, etc., etc. Marques en les quals “el producte no compta”, el que venen és “pertinença”.
I això no només passa en moda, afecta altres sectors com la gastronomia. He vist files de persones fent-se una selfie amb un pastís de formatge o un cafè d'especialitat a la mà, simplement per demostrar que "estan on s'ha d'estar."
El consumidor de moda: La curadoria com a resistència
En l'extrem oposat resisteix el consumidor de moda. Per a aquest perfil, l'acte de vestir és un llenguatge, una forma de cultura i una extensió del seu món interior. Aquest usuari no és un receptor passiu de tendències; és un curador del seu propi armari. El seu motor principal és l'autenticitat i el desenvolupament d'un criteri propi que es manté immune al soroll de les notificacions comercials.
El consumidor de moda entén el valor del disseny, el tall, la caiguda d'un teixit i la història que hi pot haver darrere d'una peça.
El consumidor de moda entén el valor del disseny, el tall, la caiguda d'un teixit i la història que hi pot haver darrere d'una peça. No l'influeix que una peça estigui "fora de tendència" si ressona amb la seva identitat. La seva relació amb l'armari és a llarg termini. És l'arquitecte del seu "armari càpsula", prefereix posseir tres peces icòniques i duradores abans que vint samarretes intercanviables de mala qualitat. Per a aquest perfil, la roba és una inversió identitària, un mirall de la seva personalitat i no un look temporal.
Dues ments, dos mercats
Aquesta divisió psicològica modela completament l'economia del sector, generant dinàmiques de compra radicalment diferents. D'una banda hi ha el comprador de roba que alimenta l'engranatge de la producció ultraràpida i massiva dels grans marketplaces i les grans marques de fast-fashion. El seu hàbitat natural són les plataformes digitals que ofereixen milers de novetats diàries a preus molt assequibles. És un consum guiat per impulsos de dopamina a última hora del dia.
I de l'altra, el consumidor que dinamitza aquesta part del sector de la moda que aposta pel valor del disseny i la cultura de moda, així com per altres valors derivats de la producció com la circularitat o la sostenibilitat. És l'usuari que tria una firma o un dissenyador per criteri propi i per la trajectòria de la marca i el producte en si.
No busca una ganga d'un sol ús; busca una peça icònica de la seva marca preferida o d'un dissenyador independent, una peça d'arxiu o una peça confeccionada amb teixits que ja no es fabriquen. És l'usuari que ha convertit els mercats de segona mà (pre-loved) o les botigues vintage d'autor en espais de culte i que avui són un boom a Barcelona, seguint els passos de botigues pioneres com Le Swing.
Així mateix, dona suport activament a les firmes que aposten, a més de pel bon disseny, per la producció de proximitat, on la transparència i el Passaport Digital de Producte (DPP) aporten un valor ètic afegit a l'adquisició, com Ecoalf o Bobo Choses.
Un punt en comú: l'omnicanalitat
Sigui quin sigui el perfil del consumidor, el procés de compra actual ja no és una línia recta que comença a l'aparador d'una avinguda i acaba a la caixa registradora. Avui, el procés de decisió és un viatge fragmentat i molt influenciat per l'entorn digital. No obstant això, el 96% de nosaltres combina canals físics i digitals: investiguem al telèfon mòbil mentre caminem cap a la botiga, o ens provem la roba al local per després comprar-la en línia buscant un codi de descompte.
Avui, el procés de decisió és un viatge fragmentat i molt influenciat per l'entorn digital.
Tenint en compte aquest comportament híbrid, moltes firmes de moda —grans, petites o natives digitals que han fet el salt al pla físic—, tornen a apostar per l'experiència en botiga com un valor diferencial davant l'algoritme i com el display definitiu del seu univers de marca. En els últims anys, Barcelona s'ha convertit en l'epicentre d'aquesta tendència amb obertures d'espectacular disseny interior. És el cas de Mietis, Gimaguas, Thinking Mu, La Manso, Bassal. Store, Curated by o Footdistrict, entre moltes altres, que han fet de l'espai físic un refugi d'identitat.
El veritable luxe és el criteri
Vestir-se avui és una declaració de principis. En un món on fabricar i adquirir roba és més fàcil, ràpid i barat que mai, vestir de manera idèntica a la resta s'ha convertit en la norma.
Per això, el veritable luxe actual ja no es mesura pel preu d’una etiqueta, sinó per l’autonomia de qui la porta. En l’era dels clons d’algoritme, conservar el criteri propi, entendre la roba com a cultura i resistir-se a la compra per impuls és l’acte de rebel·lia més elegant. La moda del futur no es troba en el pròxim vídeo viral; es defensa amb personalitat.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
