L'economia catalana es troba en un bon moment i fa passos cap a un model més productiu, malgrat els reptes pendents de resoldre. Són les conclusions de l'Informe Anual de l'Economia Catalana 2025, que serveix no només per entendre l'evolució de l'economia de Catalunya —especialment en un context internacional incert—, sinó també per analitzar els reptes i les oportunitats que planeja, i com abordar-los.
Perquè en aquest abordatge de reptes i oportunitats és on, sovint, es pot marcar la diferència. “Cal mirar les oportunitats i no només els riscos; pessimistes, apartin-se”, proclama el president de la Generalitat, Salvador Illa, com a màxima. Però, de la mateixa manera que s'ha d'apartar el pessimisme, “tampoc hi ha lloc per a l'autocomplaença”.
“L'optimisme mal entès tanca els ulls davant els reptes, i això és perillós”, i més en un context d'incertesa internacional. I és que, com destaca el director general d'Anàlisi i Prospectiva Econòmica, David Lizoain, “l'economia catalana es troba en un bon moment, però podria ser d'una altra manera; la bona situació es produeix malgrat el context extern, i gràcies a la demanda interna”.
Així, malgrat un 2025 marcat per aranzels i conflictes internacionals —i un 2026 que segueix la mateixa línia—, l'economia catalana va créixer un 2,7% el 2025, “gairebé el doble que la mitjana de la zona euro” (1,4%). També la mitjana del PIB per càpita se situa per sobre de la mitjana europea, i la taxa d'atur és la més baixa de les últimes dècades.
Tot això es produeix en un moment en què l'economia catalana percep senyals de fons cap a una transició —encara incipient— cap a un “millor model productiu”, amb llocs de treball en sectors amb valor afegit. Però aquests senyals no estan exempts de reptes, com els que cita el degà d'estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i membre del Consell Assessor de la Productivitat i Lideratge Econòmic de Catalunya, Ignasi Beltran de Heredia: “Els reptes que tenim al davant són d'una gran complexitat”.
“Alguns els coneixem des de fa temps, com l’envelliment de la població o l’accés dels joves al mercat laboral, i altres han emergit els últims anys, com el canvi climàtic i la IA”, destaca el també catedràtic de dret del treball i de la seguretat social, que cita un altre repte: el de la igualtat entre dones i homes en el mercat laboral. La doctora en Economia i membre del mateix consell, Jennifer Ruiz-Valenzuela, ha incidit en la importància que les dones participin en el mercat laboral amb igualtat de condicions i oportunitats, i ha destacat que “el problema no és tant de desigualtat entre homes i dones, sinó amb el que passa quan arriben els fills”.
Tots aquests reptes i la forma en què s’aborden condicionen la competitivitat i la productivitat de Catalunya i, per tant, la seva economia, i la seva capacitat de redistribuir-la. Davant d’aquests reptes en favor de la productivitat, la consellera d’Economia, Alícia Romero, planteja una recepta, amb tres ingredients; el talent, la innovació i ampliar la mida de les empreses.
"El talent és l’element més important perquè una empresa funcioni i perquè la productivitat augmenti", ha emfatitzat. La innovació també juga un paper crucial, motiu pel qual el Govern ha articulat una nova estratègia per potenciar-la amb més ajudes i, sobretot, amb un sistema més coordinat i connectat que millori la transferència de coneixement fins al mercat. "Per ser més productius, és imprescindible que siguem més innovadors". I aquí és rellevant també el tercer ingredient: la dimensió empresarial. I és que el 90% de les empreses catalanes tenen menys de deu treballadors, quan una major dimensió facilita avançar en àmbits com la innovació, l’exportació i la internacionalització.
Són tres elements capaços de multiplicar la productivitat i la competitivitat, i d'elevar el nivell de l'economia catalana i del seu PIB. Tanmateix, com ha destacat Lizoain, “no es pot reduir tota l'economia al PIB, ni reduir tot el país sencer a l'economia; el funcionament correcte de l'economia és una condició necessària, però no suficient, per donar resposta als reptes que tenim al davant”. I és que la bona situació de l'economia s'ha de traduir en una “prosperitat compartida”, en un model de redistribució de la riquesa que Illa ha posat en valor, també a través dels pressupostos catalans. “Aconseguir que la prosperitat que genera Catalunya sigui compartida és tant un imperatiu moral com una necessitat per al funcionament de l'economia”, ha destacat el president, que ha anat més enllà: “El model de prosperitat compartida de Catalunya no estarà a la venda per unes dècimes de PIB”.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
