El Teatre Nacional de Catalunya dona el tret de sortida a la temporada de la Sala Petita amb l’estrena d’El Cadell, la nova peça escrita i dirigida per Josep Maria Miró. Es tracta d'una producció pròpia encarregada directament per la direcció artística del TNC encapçalada per Carme Portaceli, que estarà en cartell del 30 de setembre a l’1 de novembre.
Josep Maria Miró, Premi Nacional de Literatura Dramàtica i una de les veus catalanes més internacionals, torna al TNC, la casa que el va veure triomfar amb obres com Fum o Temps salvatge. A El Cadell, s'endinsarà en un univers lligat a la terra i que parla sobre aspectes com el patrimoni, la identitat, les relacions de poder i les esquerdes dels rols de gènere.
Una tragèdia rural, contemporània i catalana
Miró torna a situar la seva obra en el món rural d’on procedeix. Tal com explica el mateix autor, la continuïtat o destrucció de l'herència és un tema central que travessa la història del teatre català i que han tractat autors admirats per ell com Santiago Rusiñol, Víctor Català o Josep Maria Benet i Jornet.
L’acció passa en una casa pagesa que, de fet, també és un dels personatges de la proposta (interpretada per Marc Tarrida). El mateix Tarrida ha explicat a la roda de premsa que “Tot i ser una casa, és un espai que traspassa la veu. És un narrador que acompanya, que explica i que mostra la memòria de les pedres”. La casa com una arquitectura viva que condiciona i governa l'existència dels seus habitants des de l’any 1900 fins als nostres dies.
Miró presenta una tragèdia rural contemporània i catalana, on ens trobarem amb oracles, un destí marcat i una família molt propera a la realitat del nostre país. Les parets de la masia deixen de ser elements físics per convertir-se en espais carregats d'emoció, de pors i de "fantasmes". L'autor ha explicat que "Els que venim d’un món pagès, sabem que les masies també tenen molts fantasmes (...) Jo crec que existeixen i que són ferides de la memòria”.
El Cadell: el pes de l'herència familiar
El títol de l'obra fa referència a l'hereu, una figura sotmesa des del seu naixement a codis estrictes per preservar el patrimoni i evitar qualsevol deserció de la norma. En aquest sentit, la proposta també ofereix un estudi de la construcció de la masculinitat, així com de les seves fragilitats i esquerdes. L'actor Marc Tarrida assumeix el repte d'interpretar els tres personatges masculins de la saga (el pare, el fill i el net), fugint del tòpic de l'home alfa del camp. El net serà, precisament, qui intenti combatre el pes de les generacions per construir la seva pròpia identitat.
Però, tal i com ha explicat Miró, l'obra ret un homenatge a la figura de les dones (mares, germanes i, molt especialment, les tietes), ja que, gràcies a elles, s'han mantingut dempeus les cases de pagès. Dones que, tot i ser puntals en la història, no tenen nom propi: les coneixem pels apel·latius que els homes els hi posen. Els personatges masculins sí que tenen nom propi, però les set actrius (Mercè Arànega, Rosa Renom, Àurea Màrquez, Lurdes Barba, Alba Pujol i Roberto G. Alonso) són anomenades exclusivament per apel·latius o "mots" com La Garsa, La Fura, La Incerta o La Pètals. Un detall que vol reflectir la violència que les dones han viscut, i segueixen vivint, en un món fet, dissenyat i creat pels homes.
Una obra que traspassa la convenció d'espai-temps
En l'apartat escènic, l'equip ha evitat dur a terme una reconstrucció naturalista o realista. L'escenògraf Alejandro Andújar ha dissenyat un "artefacte de teatralitat" basat en una caixa negra on els personatges habiten un espai i un temps no convencionals, com si formessin part d'una fotografia fixa del record. Aquesta aposta ha suposat un repte tècnic en el vestuari i la il·luminació, ja que totes les figures es mouen sota un mateix patró cromàtic en color negre, obligant a il·luminar "negre sobre negre".
La composició musical va a càrrec de Xavier Albertí i compta amb la interpretació en directe de la Cobla Ciutat de Girona, que aporta la personalitat i la identitat catalanes. Pel que fa al moviment, Roberto G. Alonso ha plantejat una concepció espacial essencialista (sense coreografies a l'ús) que busca la fluïdesa i l'harmonia en el diàleg dels cossos amb l'arquitectura.
A nivell de text, també s'ha fet un gran treball per recuperar l'oralitat viva del català del camp, fugint de la folklorització per oferir una llengua rica, directa i expressiva.
Amb motiu de l'estrena de l'espectacle, el TNC ha editat el text de la peça dins de la seva col·lecció oficial de teatre, amb un pròleg a càrrec del Doctor en Història de l'Art Sergio Fuentes Milà. El volum estarà disponible a les taquilles del vestíbul a partir del 30 de setembre, per només 5 euros.