Fa 50 anys, un grup de professionals del teatre van decidir que era el moment de fundar una nova institució que comptés amb una companyia estable de teatre, que els permetés investigar en la forma de fer teatre i que tot el poble pogués accedir a les seves produccions. Sense encara saber-ho, estaven a punt de fundar un dels grans temples de teatre a Barcelona: el Teatre Lliure.
En el manifest de la seva fundació (que, per cert, pot llegir-se al web del Lliure) podem veure quins eren els objectius que tenien els seus fundadors: Muntsa Alcahiz, Xavier Clot, Imma Colomer, Francesc Cruzate, Joan Ferrer, Lluís Homar, Carles Jorge, Anna Lizaran, Josep Minguell, Lluís Pasqual, Pere Planella, Joan Ponce, Fabià Puigserver, Domènec Reixach, Fermi Reixach, Antoni Sevilla i Carlota Soldevila. Noms que, avui dia, tot amant del teatre reconeix i que, en aquell temps, tan sols eren un grup de persones amb un somni en comú. Un somni que, finalment, es va fer realitat.
Quan llegim el manifest per entendre el perquè de la creació del teatre, ens trobem amb el següent paràgraf:
«Hem considerat necessària la creació d'una companyia estable de teatre (amb tots els matisos que el terme estable comporta en termes teatrals), que pogués unir una part d'aquests esforços dispersos (...) L'home de teatre, reunit col·lectiva i dialècticament, té una tasca d'incidència directa: ajudant al desenvolupament del teatre, ajuda a tota la col·lectivitat a poder reconèixer-se a través del teatre.»
Un teatre que buscava estabilitat, unió i col·lectivitat. Un teatre pensat perquè les persones puguin reconèixer-s'hi i formar-ne part. Però, a més, la idea que tenien era també crear un teatre per a tothom, sense barreres econòmiques ni de classe social. En el manifest ho diuen clarament:
«Per això anirem a buscar els nostres espectadors, en la mesura del possible, en tots els àmbits: joves, obrers, oficinistes, escoles i diferents oficis, oferint els nostres espectacles, que procurarem que tinguin el màxim nivell artístic, als preus més reduïts que puguem. No intentem fer teatre experimental ni teatre minoritari, reservat a una sèrie d'iniciats, sinó teatre d'art per a tots.»
Volien crear un teatre obert, un teatre en què cabessin totes les persones, però també totes les idees, totes les activitats, totes les possibilitats. Un Teatre Lliure, al cap i a la fi. Un teatre amb la llibertat suficient per a impactar i deixar empremta en el col·lectiu, perquè:
«No volem oferir una contemplació passiva. Ens agrada el terme “festa”, no el terme “passatemps".»
La programació del Lliure per celebrar el seu 50è aniversari
Mig segle de vida no es compleix cada dia, i el Teatre Lliure ha dissenyat una cartellera que mira amb orgull el seu passat fundacional però, sobretot, llança preguntes incòmodes al futur. Encara que la temporada amaga moltes més sorpreses i activitats paral·leles, aquests són els grans pilars que marcaran un any històric.
L'òpera de tres rals
Després de la seva estrena al Grec 2026, la mítica "òpera per a pobres" de Bertolt Brecht i Kurt Weill serà l'encarregada d'obrir oficialment el curs. Si en la temporada 76-77 Fabià Puigserver i Carles Santos ja van portar Brecht al Lliure, cinquanta anys després és la directora gallega Marta Pazos qui pren el relleu. Amb traducció de Marc Rosich i direcció musical de Dani Espasa, el retorn de Mackie el Navalla és alhora un homenatge als orígens del teatre i un crit d'alerta contra el capitalisme.
Bouvetøya (La necessitat d'una illa)
Julio Manrique reescriu un cant d'amor al teatre. Aquesta obra es va crear el 2020 per inaugurar el Temporada Alta en plena pandèmia, i ara torna reescrita sis anys després per sumar-se a l'aniversari del Lliure. L'actual director del Lliure dirigeix un repartiment de luxe (Mireia Aixalà, Ivan Benet, Cristina Genebat, entre d'altres) en un viatge absurd però ple de sentit cap a l'illa més remota del món. Un conte sobre l'amistat, la lleialtat i la necessitat de continuar compartint històries en un escenari.
Júlia – 15 anys més tard (2011-2026)
El 1985, Anna Lizaran i Lluís Homar van fer història al Lliure amb La senyoreta Júlia. Ara, la directora brasilera Christiane Jatahy assumeix un encàrrec molt especial: actualitzar la seva pròpia versió de l'obra portant-la a la Catalunya actual. Protagonitzada per Júlia Genís i Moha Amazian, la proposta entaula un diàleg entre el cinema i el teatre per demostrar com la misogínia, la intolerància i els prejudicis de classe continuen creuant èpoques i continents.
L'herència
El retorn d'un fenomen teatral carregat de premis. L'herència va ser el gran espectacle de fa dues temporades i ara torna a casa reconeguda per una gran varietat de Premis Butaca i de la Crítica. Josep Maria Mestres torna a posar-se al capdavant d'aquesta obra de Matthew López inspirada en Howards End. Un retrat commovedor, tendre i esquinçador d'una generació de joves gais a la Nova York de l'era Trump. Explicada a través d'un repartiment impecable (amb Carlos Cuevas, Albert Salazar o Abel Folk), el seu retorn celebra que el Lliure, cinquanta anys després de néixer, continua sent un espai fonamental de la nostra memòria artística.
Xirgu
Israel Solà, director de la companyia La Calòrica, lidera la nova promoció de graduats de l'Institut del Teatre en un viatge cap a la figura de Margarida Xirgu. L'objectiu és rastrejar l'empremta de la gran actriu, pedagoga i visionària en els intèrprets del segle XXI. La proposta compta a més amb un valor històric: la participació de Muntsa Alcañiz, fundadora del Lliure.
Un home de teatre
El fundador del Lliure, Lluís Homar, protagonitzarà una nit irrepetible. L'actor i director posarà el focus en com la paraula ha modelat la seva identitat i la seva trajectòria al llarg d'aquests 50 anys. Una trobada intergeneracional que dialogarà en escena amb la dansa d'Unax Homar i la música avantguardista de Clara Aguilar.
Un drama romàntic
Lucía Carballal, una de les veus més sòlides de la dramatúrgia contemporània espanyola, signa i dirigeix aquest "drama romàntic" que muta en comèdia àcida. Protagonitzat per Victoria Luengo i Marina Salas, el text narra el casament de dues dones de passats oposats (una de família obrera, una altra burgesa) per reflexionar sobre el valor real del compromís en ple segle XXI i com l'estatus social pot dinamitar les nostres relacions.
Relíquia
El jove i guardonat escriptor Pol Guasch salta a les taules adaptant el seu relat autobiogràfic sobre el suïcidi del seu pare, el dolor posterior i la reconstrucció de la memòria familiar. Dirigit pel mestre de l'atmosfera Pablo Messiez, i amb un trio interpretatiu d'altura (Guillem Balart, Nausicaa Bonnín i Elisabet Casanovas), aquesta obra té el repte de portar la potència poètica de la literatura cap a la força física i carnal del teatre.
Grans bardisses
Guanyadora del Premi Quim Masó 2025, el text de Llàtzer Garcia s'instal·la al Lliure després de passar pel Grec. Anna Alarcón, Clàudia Benito i Carlota Olcina interpreten tres germanes reunides per Sant Jordi en un refugi inhòspit construït pel seu difunt pare. Una proposta sense artificis i d'aroma txekhoviana, on un gir imprevist les obligarà a saldar comptes amb el passat.
Enric IV
David Selvas converteix Shakespeare en una revolució queer. Selvas assumeix la direcció d'un dels drames històrics menys representats de Shakespeare, adaptat per a l'ocasió per Llàtzer Garcia. Amb un repartiment imponent encapçalat per Juanjo Puigcorbé, Joan Carreras i Biel Duran, l'obra esmicola els mecanismes violents del poder polític enfrontant-los a la insurrecció de Falstaff, aquí transformat en el mestre de cerimònies d'una festa queer i subversiva en ple segle XXI.
Rocco i els seus germans
La directora Mercè Vila Godoy i la dramaturga Eu Manzanares reten homenatge al cinema clàssic adaptant la mítica pel·lícula de Luchino Visconti a les taules. Nil Cardoner, David Menéndez, Marta Pérez i Mima Riera donen vida a aquesta família del sud que emigra al nord buscant un futur millor, només per quedar atrapada en una xarxa de precarietat, violència i desintegració urbana. Una tragèdia universal sobre la migració i els somnis trencats que dialoga directament amb el nostre present.
Molt més que teatre
A més de la proposta escènica, el Lliure vol celebrar el seu aniversari amb magnificència. Per això, ha dissenyat activitats paral·leles que busquen revifar la seva història i agrair el llegat d'una cadena humana que va arrencar el 1976. La memòria visual es podrà gaudir al Palau Robert, que es transformarà amb l'exposició Un Teatre Lliure. En ella, cinc escenògrafs de diferents generacions (Frederic Amat, Montse Amenós, Lluc Castells, Sílvia Delagneau i Max Glaenzel) aixecaran instal·lacions conceptuals per homenatjar cadascuna de les dècades del teatre. Una mostra que, a més, cobrarà vida amb les visites ficcionades d'El teatre amagat.
Mentrestant, les seus del teatre es convertiran en museus vius. Montjuïc exhibirà una mirada dels orígens de la mà dels alumnes de l'escola La Sedeta i projectarà un videodocumental de Francesc Isern sobre la maqueta original de l'edifici. A Gràcia, l'homenatge se servirà en format audiovisual amb la recuperació de la filmació de la mítica nit inaugural del 2 de desembre de 1976.
El cap de setmana del 3 i 4 d'octubre s'organitza Viu el Lliure. El director Didier Ruiz realitzarà rutes guiades per les entranyes de l'edifici conduïdes pels mateixos treballadors. I, aquella mateixa tarda, la Plaça Margarida Xirgu acollirà una gran festa popular oberta a tota la ciutadania, amb música en directe, menjar i pastís d'aniversari.
Per arrodonir la celebració, els grans espais de Barcelona s'han sumat a la festa. El Gran Teatre del Liceu reviurà l'esperit de la mítica Orquestra de Cambra del Lliure sota la batuta de Josep Pons, i el Palau de la Música homenatjarà Carles Santos recuperant la seva cèlebre Cantúria Cantada. El pensament i el debat també tindran el seu espai: l'antiga presó de La Model acollirà les xerrades sobre Teatre i democràcia dins de la Biennal de Pensament, i un simposi internacional de la UAB analitzarà el model de teatre públic amb una clausura de luxe a càrrec de Jordi Bosch i Emma Vilarasau.
La temporada 2026/27 serà, sens dubte, una temporada històrica al Teatre Lliure. Grans obres de teatre, exposicions i activitats paral·leles que, 50 anys més tard, continuen promovent un teatre obert, reflexiu i, sobretot, lliure. Felicitats Teatre Lliure!
