Es pot impulsar el talent femení a través d'un oli d'oliva, un uniforme de feina o un cafè d'especialitat? No són, a priori, les eines de lideratge més evidents. No obstant això, també els productes quotidians poden convertir-se en una finestra al talent, la creativitat i l'emprenedoria femenina. Perquè darrere de cadascun d'aquests productes hi ha una història que va més enllà del que arriba a la taula: la de les dones que els elaboren, els dissenyen o els fan possibles, i els noms i trajectòries de les quals no sempre reben l'atenció que mereixen.
Posar rostre a aquestes històries és el propòsit de Juno Kitchen, el nou espai gastronòmic de Juno House, ubicat a la seva seu de La Farinera d'Aribau (entre els carrers Diagonal i Aribau). Un restaurant que aspira a anar més enllà de l'experiència culinària per donar protagonisme a les professionals que hi ha darrere de cada plat i cada producte.
La iniciativa no es limita a incorporar productes elaborats per dones al seu menú executiu —disponible per a esmorzars, dinars i berenars de dilluns a divendres, de 8 a 19 h—, sinó que busca donar a conèixer les històries que hi ha darrere de cadascun d'ells. Així, qui s'asseu a taula podrà descobrir qui els produeix, quins projectes empresarials els fan possibles i quina trajectòria hi ha darrere de cada proposta. L'objectiu és que l'experiència gastronòmica vagi més enllà del plat i contribueixi a reconèixer professionals que, malgrat la seva aportació al sector, no sempre ocupen el lloc que mereixen.
Aquesta voluntat de donar visibilitat al talent femení parteix d'una clara convicció: “El talent no té gènere. Les oportunitats tampoc haurien de tenir-ne”, com ha assenyalat Beatriz Vicente, CEO de Juno House, durant la presentació d'aquesta nova iniciativa. Tanmateix, hi ha sectors en què les oportunitats de desenvolupament professional i accés a llocs de lideratge semblen continuar estant marcades per les desigualtats de gènere.
La gastronomia és un d'ells: malgrat el paper històric de les dones a la cuina, la seva presència continua sent minoritària en els llocs de major reconeixement del sector. “És un fet que es repeteix en molts sectors: les dones hi són presents, però continuen tenint menys representació en els llocs de lideratge i en els espais on es concentra la visibilitat i el reconeixement”, ha afegit Vicente.
Segons les últimes dades de Worldchefs, tan sols el 19% dels xefs professionals són dones. Una desigualtat que s'accentua encara més quan es mira a l'alta cuina: amb prou feines l'11% dels restaurants amb estrella Michelin a Espanya estan liderats per dones, segons Chef’s Pencil. Una bretxa que no es limita als fogons, sinó que s'estén a tota la cadena de producció: al camp, encara que les dones representen el 49% de la població rural, només dirigeixen el 24% de les explotacions agràries.
Davant d'aquesta realitat, Juno Kitchen reivindica la gastronomia com una via per reconèixer i donar visibilitat a la feina de les dones en les seves diferents facetes, des de la creació culinària fins a la producció i elaboració d'aliments. La iniciativa s'articula al voltant de tres línies: un menú executiu diari de cuina tradicional per compartir, l'organització d'esdeveniments professionals amb serveis de càtering a mida i una agenda d'activitats gastronòmiques per donar a conèixer les professionals que hi ha darrere de cada producte.
Més enllà de l'oferta gastronòmica, Juno Kitchen concep la taula com un espai de trobada capaç de generar converses, connexions i noves oportunitats professionals. Per a aquest motiu, aposta per una taula llarga en la qual compartir experiències, plats i converses, convertint la gastronomia en un punt de partida per establir vincles.
Del cafè a l'uniforme: el talent femení darrere de cada producte
Cada temporada, Juno Kitchen renovarà la seva carta per donar cabuda a projectes liderats per dones i acostar al públic a la seva feina. La primera selecció, d'octubre a desembre, coincidirà amb la campanya de Nadal i reunirà iniciatives d'àmbits diversos, des de l'agricultura i les begudes d'especialitat fins a l'artesania i la pastisseria. Propostes diferents, unides per la cura de l'ofici i la història que cadascuna porta amb si.
Històries com la de Peix.cat, el negoci familiar de Lluïsa Ripoll, cinquena generació de peixaters i vicepresidenta del Mercat de la Boqueria. L'empresa combina la venda al mercat amb el comerç en línia i el subministrament a restaurants, però Ripoll defensa que les noves formes de consum no facin perdre el vincle directe amb els qui coneixen el producte. Enfront de l'acceleració de la vida quotidiana, reivindica tornar al mercat, preguntar, deixar-se aconsellar i conèixer l'origen del que mengem. “Ara tot sembla haver d'anar ràpid. Volem omega-3 i ens suplementem, ens prenem una pastilla. És millor menjar-se una sardina, que és molt més saludable”, assenyala, reivindicant el valor dels aliments i el coneixement que es transmet al mercat.
La importància de recuperar el vincle amb qui els produeix és també l'eix d'Anècdota Rural, el projecte de Carla Gili i el seu pare, Jordi, dedicat a produir olis de finca i parcel·la a Montgai, a la Noguera. La seva aposta consisteix a mantenir la traçabilitat de cada collita sense barrejar olis de diferents orígens, una decisió que implica treballar amb produccions molt limitades. Per a ella, a més, la qualitat requereix temps per ser explicada i compresa.
La selecció també convida a descobrir begudes menys habituals, vinculades a altres territoris i tradicions. És el cas de Café Li Su, el projecte de Cristina Hu, que importa cafè verd de Yunnan, al sud-oest de la Xina, i comercialitza també el seu propi cafè torrat. “Quan parlem de cafè d'especialitat, solem pensar en països com el Brasil, Colòmbia o Etiòpia. Per aquest motiu és important donar a conèixer orígens menys coneguts, com Yunnan”, explica Hu. Des de l'Àfrica occidental arriba NIA, la marca de Fatoumata Sawaneh, que reinterpreta el bissap, una beguda tradicional d'hibisc. El seu objectiu és oferir una alternativa per als qui volen compartir una beguda especial sense recórrer a l'alcohol ni als refrescos habituals.
Des d'una altra perspectiva, Bastida for Work, la marca d'uniformes professionals impulsada per Marta Soldevilla i Nagore Vitallé, reivindica la importància dels oficis de l'hostaleria a través de peces funcionals, duradores i de producció local. Procedents del món de la moda, ambdues van trobar en els uniformes una manera de connectar dues de les seves passions, la moda i la gastronomia, a més de fugir de les tendències cada vegada més efímeres. “En hostaleria es cuida cada vegada més l'experiència: el mobiliari, el so, la cuina… Perquè tot comunica i, a més, l'equip també ha d'estar còmode”, assenyala Vitallé. La marca acaba de treure, a més, una col·lecció de peces dissenyades específicament per a dones, per respondre a una oferta que, segons Soldevilla, encara és escassa i sovint adapta patrons masculins en lloc de pensar en les necessitats d'elles.
Aquesta idea que cada detall contribueix a construir l'experiència no s'expressa només en els uniformes, sinó també a a través elements, com la taula dissenyada per Sobremesas, empresa de Julia París; o els plats de De Frutos Cerámica, el projecte de Núria De Frutos Dachs, qui reivindica el valor de les peces artesanals enfront de la producció industrial i la rapidesa del consum. “Només amb el tacte, quan agafes una peça, ja et transmet alguna cosa: l’energia i la intenció que hi ha posat l’artista", explica la ceramista.
La selecció es completa amb noms com Patri Gómez, sommelier de Bar del Pla, que defensa els vins naturals i ecològics “amb història”, procedents de petits cellers i famílies productores. També Valentina e Pasqualina, el negoci de Valentina Pizzuti nascut de la recepta de tiramisú de la seva àvia, i Pastisseria Sàbat, una pastisseria de Sant Cugat del Vallès amb obrador propi i diverses generacions d'història. Carme Sàbat ha recuperat el negoci familiar, que havia tancat uns mesos abans, i reivindica a més el paper de la seva àvia Joana, l'aportació de la qual havia quedat en segon pla, eclipsada pel seu avi, en la història de la pastisseria.