Carme Portaceli s'acomiada del TNC amb la Rodoreda més fosca

Fotografia d'assaig de 'L'hostal de les tres Camèlies' © David Ruano
Fotografia d'assaig de 'L'hostal de les tres Camèlies' © David Ruano

El proper 26 de novembre, la Sala Gran del TNC estrena 'L’hostal de les tres Camèlies', una coproducció amb el Teatre Principal de Palma protagonitzada per Isak Férriz, Cristina Genebat, Pepa López i Toni Gomila que treu a la llum el costat més violent i metafòric de l’autora catalana

19 de novembre de 2026 a les 17:05h

Durant dècades, vam llegir Mercè Rodoreda des d'una amabilitat costumista que en dissimulava la duresa real. Però sota les flors i l'aparent delicadesa dels seus relats s'hi amaga una escriptora implacable, que no tenia gens de por d'enfonsar-se en les zones més fosques de l'ànima humana.

Aquesta Rodoreda en estat cru és la que ara puja a l'escenari de la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) amb L’hostal de les tres Camèlies, un muntatge dirigit per Carme Portaceli i amb dramatúrgia de Pablo Ley que es podrà veure fins al 3 de gener abans de viatjar al Teatre Principal de Palma, coproductor de l'espectacle.

L'espectacle té una càrrega simbòlica especial per a Portaceli, ja que suposa el seu comiat com a directora artística del TNC. «Tenia moltes ganes d’enfrontar-me a una obra del repertori català des del punt de vista d’una dona del segle XXI», ha explicat durant la presentació del muntatge. Des de la seva arribada al teatre, Rodoreda s'ha convertit en l'autora més representada a la institució, una reivindicació necessària per a una creadora que, en paraules de Portaceli, «si no fos dona i no fos catalana, seria considerada una de les poetes més importants d'Europa».

Un drama rural replet d'existencialisme francès 

L'hostal de les tres camèlies és una obra que Rodoreda va escriure des de l'exili i que poques vegades s'ha portat a escena. En un hostal aïllat i marcat pels silencis, l’Andreu (interpretat per Isak Férriz) exerceix un domini implacable sobre tres dones: la seva dona Magdalena (Cristina Genebat), la seva mare que ha optat pel silenci (Pepa López) i la criada Camèlia (Clara de Ramon), convertida en la seva amant. Tot salta pels aires quan la Camèlia es nega a quedar-se en un segon pla i aspira a convertir-se en la mestressa.

Tanmateix, la lectura de Portaceli i Ley s'allunya del drama rural tradicional. L'equip ha retallat la part més costumista del text original per fer mostrar la seva dimensió metafòrica i la influència que el gran teatre existencialista europeu de postguerra va tenir sobre l'autora, amb referents com A porta tancada de Jean-Paul Sartre o El malentès d'Albert Camus. «Mentre Europa es construïa a partir dels anys quaranta, a nosaltres ens van robar el segle XX», assenyalava Portaceli per contextualitzar la proposta que beu directament de l'experiència de la guerra i l'exili. 

Tal com explica Pablo Ley, la dramatúrgia proposa un viatge on la història va de la mà amb la biografia de Rodoreda. L'espectacle parteix de clàssics del teatre català, com Josep Maria de Sagarra o Àngel Guimerà, però, a mesura que l'obra avança, es va abandonant aquest terreny per endinsar-se en una Europa convulsa, l'Europa que hi havia mesos abans de l'esclat de la II Guerra Mundial. «Rodoreda no és una escriptora amable; no li fa por submergir-se en la mateixa ferida per fer que la poesia brolli sense pietat», apunta el dramaturg.

'L'hostal de les tres Camèlies' de Rodoreda al TNC © David Ruano 

La poètica del dolor

Sobre l'escenari, l'espectacle reflecteix les dinàmiques de control patriarcal del tipus de violència que no necessita cops de puny per fer mal. «No hi ha violència física, hi ha violència psíquica; és la poètica del dolor», ha resumit en Toni Gomila, que completa el repartiment al costat de Ferran Carvajal, Judit Farrés i Xavier Frau. Portaceli ha establert un paral·lelisme amb La plaça del Diamant, recordant com el pas del temps ha permès descobrir que personatges com en Quimet «no eren tan simpàtics com ens havien fet creure», i ha advertit sobre el perill del silenci col·lectiu: «La complicitat del silenci és el que fa que els monstres creixin».

La complicitat del silenci és el que fa que els monstres creixin (Carme Portaceli) 

Per als intèrprets, endinsar-se en aquest univers d'una hora i vint minuts de durada ha suposat un repte emocional molt exigent. És el cas de l'Isak Férriz, l'actor encarregat de donar vida a l'Andreu  i que, segons ell mateix ha descrit, és «l'incitador i causant de la negror de l'escena». A la presentació, ha admès que transitar cada assaig per aquestes emocions no és senzill, tot i que ha destacat la part poètica i bella de la proposta.

Per la seva banda, Cristina Genebat ha subratllat que el veritable valor de la peça es troba en les seves capes de simbolisme, mentre que Pepa López i Ferran Carvajal han coincidit a assenyalar que, malgrat la duresa i la violència de la trama, la dimensió poètica de la posada en escena deixa oberta una escletxa per a la llum i l'esperança.

Cristina Genebat a 'L'hostal de les tres Camèlies' © David Ruano 

Una proposta amb una gran varietat d'accents catalans 

El muntatge també destaca per una riquesa lingüística poc habitual als grans escenaris: sobre les taules del TNC conviuran de manera orgànica diversos accents de l'àmbit lingüístic català, des del mallorquí de Gomila o el valencià de López fins a l'andorrà de Férriz, el català d'Igualada de Farrés, el de Mataró de De Ramon o el de Barcelona de Genebat i Carvajal.  Tal com ha remarcat Gomila, aquesta pluralitat s'ha integrat sense artificis ni voluntat de «fer bandera», ja que un text clàssic del nostre patrimoni pot sonar amb tots els accents del territori.

Aquesta mirada compartida també es reflecteix en el mateix muntatge i és que L'hostal de les tres camèlies és una coproducció entre el Teatre Nacional de Catalunya i el Teatre Principal de Palma. Durant la presentació, el director del teatre mallorquí, Miquel Martorell, ha reivindicat la necessitat de teixir aliances entre les institucions culturals i ha remarcat que «de la unió neix la força». Un cop acabi la seva estada al TNC, la producció viatjarà a Mallorca per continuar reivindicant un text essencial i massa temps oblidat del teatre de Rodoreda. 

Etiquetes