Una ciutat on els cotxes volen entre gratacels i els robots conviuen amb les persones. La ciutat del futur sovint s’imagina així: com un escenari gairebé de ciència-ficció, dominat per tecnologies capaces de transformar la vida quotidiana dels ciutadans. Però Smart City Expo World Congress proposa mirar aquesta ciutat del futur des d’una altra perspectiva. Més que imaginar escenaris futuristes o presentar tecnologies que semblen impossibles, el congrés vol mostrar com es pot donar resposta a problemes que les ciutats ja tenen avui: com ens movem, com consumim energia, com gestionem els recursos o com garantim que tothom pugui accedir a un habitatge.
No es tracta, de fet, només de parlar de futur, sinó de present: als pavellons s’hi presenten projectes, eines i solucions que s’estan desenvolupant en diferents parts del món i que poden servir d’exemples per a altres territoris. Amb aquest objectiu de fons, el saló transforma, fins a aquest dijous, el recinte Gran Via de Fira de Barcelona es en una espècie de ciutat en miniatura que mostra com podrien transformar-se les ciutats.
Els visitants del saló són els habitants d’aquesta ciutat efímera i en provoquen un moviment constant. Com en qualsevol ciutat, es proedueixen trajectes, punts de trobada i espais per conversar i intercanviar idees. Els assistents es desplacen d’un expositor a una ponència, s’aturen a descobrir projectes i busquen propostes que puguin inspirar una millor gestió de les seves ciutats. En aquest anar i venir, també se senten llengües i accents d’arreu del món. Les converses barregen idiomes de representants del Japó, la Xina, Romania, Eslovàquia, l’Argentina i molts altres països, que han viatjat fins a Smart City Expo World Congress per donar a conèixer les solucions que ja s’estan aplicant als seus municipis.
Amb aquesta barreja com a característica essencial del congrés, els pavellons de Fira es converteixen, així, en una mena de ciutat de ciutats: una concentració d’assistents d'arreu del món que comparteixen problemes urbans, però que arriben amb experiències i maneres diferents d’intentar resoldre’ls. En total, el saló preveu reunir més de 27.000 assistents i representants d’un miler de ciutats fins a aquest dijou.
I, com passa en altres grans congressos tecnològics, com el Mobile World Congress o l’ISE, la tecnologia innovadora que s’hi presenta acapara gran part de la mirada dels assistents. Així, entre els més de 1.100 expositors destaquen grans companyies tecnològiques com Dell, Google, Microsoft o NVIDIA. Però, a mesura que avança el recorregut pel saló, queda clar que la qüestió no és només mostrar fins on pot arribar la tecnologia, sinó explicar per a què serveix i com pot contribuir a resoldre els problemes de les ciutats.
“La tecnologia no és un fi en si mateix”, ha defensat Raquel Gil, cinquena tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Promoció Econòmica i Treball, Feminismes i Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, durant la sessió inaugural de Smart City Expo. La innovació, ha remarcat, consisteix a “convertir el coneixement, la tecnologia i la creativitat en solucions concretes per als reptes compartits”. Perquè les ciutats no avancen cap al futur només quan incorporen més tecnologies, sinó quan aquestes noves eines ajuden a resoldre reptes concrets del dia a dia: millorar la mobilitat, estalviar energia, fer més accessibles els serveis o preparar-se per als efectes del canvi climàtic.
En el fons, aquesta és la idea que travessa bona part del congrés. Una ciutat intel·ligent —una smart city— no és necessàriament aquella que acumula més tecnologia, sinó aquella on es viu millor. Ugo Valenti, director de Smart City Expo World Congress, ho expressava així en una entrevista amb The New Barcelona Post: “El millor indicador d’una ciutat intel·ligent és que no en vulguis marxar”. Una manera de recordar que, per damunt de les pantalles, les dades i els dispositius, el valor d’una ciutat es mesura en la qualitat de vida dels seus ciutadans.
Robots, dades i solucions per a les ciutats d’avui
Aquesta mirada es pot trobar en moltes de les tecnologies que es presenten als pavellons. Així, s’hi poden veure semàfors i parades d’autobús intel·ligents, però també sistemes de bessons digitals: reproduccions virtuals d’una ciutat, com Barcelona, que permeten observar com funciona l’entorn urbà i fer-hi proves abans de prendre decisions. Per exemple, es pot simular què passaria si es canviés el sentit d’un carrer, es modifiqués la il·luminació o es reorganitzés el trànsit, i analitzar-ne els efectes sense haver de fer primer aquests canvis sobre el terreny.
La robòtica és una de les demostracions que més fàcilment aconsegueix aturar els visitants. Entre els estands apareixen robots humanoides i altres amb formes d’animals, però també màquines pensades per assumir tasques específiques. AiMOGA Robotics, companyia vinculada al grup Chery Auto —soci estratègic d’Ebro—, presenta un robot que ja ha exercit de controlador de trànsit en ciutats xineses com Wuhu. Una tecnologia que també podria tenir aplicacions en altres espais, com les biblioteques, on podria ajudar els usuaris a localitzar llibres entre les prestatgeries. La mateixa companyia també mostra Mobo, un robot humanoide més petit, concebut per a l’assistència, la interacció i la companyia a la llar. I uns estands més enllà, un braç robòtic sorprén els assistents preparant patates fregides de forma autònoma.
Els drons són una altra de les presències habituals de la fira, amb exemples com els que utilitza la Policia Nacional. I, una mica més enllà, també es poden testejar aeronaus elèctriques autònomes que es plantegen com a possibles taxis aeris. La imatge s’acosta més a aquella ciutat futurista que durant anys s'ha imaginatf, però les dades que presenta EHang, l’empresa que exposa una d’aquestes aeronaus, apunten que no és només una idea sobre el paper: assegura que ja ha dut a terme més de 90.000 vols en una vintena de països.
No totes les propostes, però, necessiten robots ni grans demostracions per cridar l’atenció. Algunes conviden a aturar-se i mirar els reptes urbans des d’una altra perspectiva. És el cas de Terra50, un espai immersiu sota una cúpula que presenta una cinquantena de solucions climàtiques aplicades en 32 països. L’experiència permet conèixer iniciatives com les càpsules submarines de dessalinització de l’empresa noruega Flocean, o el model de reciclatge de la ciutat japonesa de Kamikatsu. Són projectes que potser no tenen l’impacte visual d’un robot o d’una aeronau, però que incideixen en qüestions essencials per al futur de les ciutats: l’aigua, els residus, l’energia i la capacitat d’adaptar-se al canvi climàtic. També aquí la innovació es mesura menys per l’espectacle que per la utilitat.
Una ciutat intel·ligent també necessita habitatge
Enguany, a més, el congrés estrena HOWS Barcelona, una cimera que reuneix més d’un centenar d’experts per debatre sobre planificació urbana, regulació, habitatge social, nous sistemes constructius i rehabilitació. Aquest nova cimera dins del congrés respon a una realitat que difícilment es pot deixar fora de qualsevol debat sobre el futur urbà: l’accés a l’habitatge. Perquè, per molt avançats que siguin els sistemes de mobilitat o de gestió energètica, una ciutat no pot considerar-se intel·ligent si una part dels seus habitants no hi pot viure perquè no troba una llar assequible. “Parlar de millors ciutats significa, primer i sobretot, que la gent hi pugui viure”, ha remarcat Constantí Serrallonga, CEO de Fira Barcelona, durant la inauguració de HOWS Barcelona.
Per aquest motiu, el congrés ha decidit incorporar enguany un espai específic per abordar la crisi residencial i explorar com es pot ampliar l’oferta, renovar els edificis existents i trobar noves fórmules de col·laboració entre el sector públic i el privat. I, en aquest sentit, la tecnologia no pot resoldre per si sola aquesta crisi, però sí que pot ajudar a fer visibles alguns dels problemes que sovint queden fora del mapa. ONU-Hàbitat, per exemple, fa servir la intel·ligència artificial i les imatges per satèl·lit per identificar i cartografiar assentaments informals a l’Amèrica Central i l’Àfrica. Una feina que abans podia allargar-se durant mesos s’ha arribat a completar en només 72 hores.
Solucions globals, reptes locals
I en aquesta ciutat del futur en miniatura que representa Smart City Expo World Congress, Barcelona no només és l’escenari de la trobada: també hi participa amb iniciatives pròpies que vol compartir amb altres ciutats. A l’expositor de l’Ajuntament de Barcelona, sota el lema Barcelona, on la innovació floreix, s’hi presenten diversos serveis i projectes municipals que ja tenen una aplicació real a la capital catalana. Des d’habitatges eficients, desenvolupats per Amura, fins a sistemes de detecció i alarma d’incendis fabricats per la companyia catalana Detnov.
I fins i tot aquesta innovació barcelonina es manifesta en projectes concrets, com el DFactory, el complex impulsat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona per concentrar empreses i iniciatives vinculades a la indústria 4.0. I el Consorci ha aprofitat el congrés, de fet, per explicar com s’està transformant aquesta zona de la ciutat: l’espai, que actualment ocupa uns 17.000 metres quadrats, preveu créixer fins a prop de 60.000 amb l’ampliació en marxa. Una de les peces centrals serà el Cub, un edifici de vidre concebut per acollir esdeveniments, que estarà enllestit ja aquest novembre.
Però la idea del Consorci és fins i tot anar més enllà: una vegada s’acabin de construir aquests 60.000 metres, tal com ha detallat Pere Navarro, delegat especial de l'Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), l’espai afrontarà una tercera fase d’obres per afegir-hi uns 40.000 metres quadrats més, amb nous espais per a empreses i fins i tot un auditori.
L’ampliació del DFactory és un exemple de com algunes de les idees que aquests dies es presenten al congrés també es tradueixen en transformacions concretes sobre les ciutats. Perquè, més enllà de les grans demostracions tecnològiques i dels projectes que encara busquen aplicació, Smart City Expo vol convertir-se en l’aparador d’aquestes solucions que ja estan transformant diversos ciutats perquè els seus habitants hi visquin millor.