Garantir l’accés a un habitatge assequible, acostar els serveis i equipaments a les persones per reduir els desplaçaments quotidians i fer front als episodis climàtics extrems són alguns dels grans reptes que afronta Barcelona. Són desafiaments complexos, però no exclusius de la capital catalana. Arreu del món, les ciutats busquen respostes i, sovint, les experiències d’unes poden ajudar les altres a trobar el seu propi camí. Aquest és precisament un dels objectius de Smart City Expo World Congress: posar en comú idees, experiències i solucions per avançar cap a ciutats més habitables i sostenibles.
Perquè, com defensa Ugo Valenti, director general del congrés, una ciutat intel·ligent no és només aquella que incorpora més tecnologia, sinó aquella que sap aprofitar tots els recursos disponibles per millorar la vida dels ciutadans. I Barcelona, segons Valenti, és una de les deu ciutats del món que més ho aconsegueixen. No és casualitat, doncs, que la capital sigui l'escenari d'un congrés que vol posar en comú experiències i solucions per afrontar els reptes urbans del futur. Del 3 al 5 de novembre, al recinte Gran Via de Fira de Barcelona, més de 1.100 expositors donaran a conèixer les seves propostes i 600 ponents les debatran en un programa de 150 sessions.
— Quan utilitzem el concepte smart city, de què parlem exactament? Què fa que una ciutat sigui considerada intel·ligent?
— En resum, una smart city és una ciutat que fa tot el possible per millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans. Per aconseguir-ho, pot recórrer a molts recursos i solucions: des de la tecnologia, evidentment, fins a noves formes de governança, de prendre decisions, de planificar i de gestionar la ciutat.
— Per tant, una ciutat pot ser intel·ligent sense haver de recórrer necessàriament a la tecnologia?
— La tecnologia pot ajudar a millorar una ciutat, però hi ha moltes altres maneres de fer-ho. Les superilles de Barcelona, per exemple, són una bona solució per avançar cap a una smart city, perquè permeten recuperar espais que abans ocupaven els vehicles i retornar-los als ciutadans perquè hi puguin passejar, jugar i tornar a fer seu el carrer. És una aposta que no té res a veure amb la intel·ligència artificial ni amb l’ús de dades.
També hi ha solucions senzilles que sí que incorporen tecnologia, com ara saber quant falta perquè arribi l’autobús a la parada. Al capdavall, la tecnologia no és una finalitat en si mateixa, sinó una eina per millorar la vida dels ciutadans. Si no serveix per a això, no té sentit.
Per aquest motiu, entre els més de 1.100 expositors que es reuniran Smart City Expo World Congress, destaquen grans empreses tecnològicques com Google, Microsoft i NVIDIA, però també companyies que presenten solucions relacionades amb el transport públic, l’energia, la qualitat de l’aire i de l’aigua o la construcció. Perquè una ciutat intel·ligent no es construeix només amb tecnologia, sinó amb tot un conjunt de solucions que responen a les necessitats de les persones.
— Tot i que la tecnologia pot ajudar a construir ciutats més intel·ligents, també comporta riscos. Com afronteu aquesta altra cara?
— Hi ha dos aspectes que ens preocupen especialment: la ciberseguretat i la privacitat de les dades. Com més dispositius i sistemes connectem, més importants esdevenen els riscos de seguretat. Per aquest motiu, en el marc de Smart City Expo World Congress, també se celebra el Barcelona Cybersecurity Congress, que aborda precisament aquesta qüestió. Pel que fa a la privacitat, la manera d’entendre-la varia segons el país: a Europa està força regulada, mentre que a la Xina o a l’Orient Mitjà és més relativa. Com que el congrés és un esdeveniment internacional, ens permet conèixer aquestes diferències i aprendre els uns dels altres.
— Malgrat aquests riscos, sou optimistes sobre la capacitat de la tecnologia per millorar les ciutats?
— Com passa amb l’energia nuclear, la tecnologia es pot fer servir amb finalitats positives o destructives. Però crec que la necessitem per afrontar els grans reptes de les ciutats. Cada vegada més persones viuen en entorns urbans, i això augmenta la pressió sobre els recursos, l’habitatge, l’energia, l’aigua, les infraestructures i la mobilitat. Hem de trobar solucions per a aquests grans reptes, i la tecnologia hi pot jugar un paper important, per això soc optimista. Si no aconseguim afrontar-los, també amb l’ús de tecnologia, les ciutats tindran greus problemes.
Això no vol dir que no hàgim de vigilar-ne els riscos, com ara que un estat totalitari utilitzi la tecnologia per controlar-ho tot. La clau és fer-la servir per construir ciutats millors i millorar la qualitat de vida de les persones.
"Com passa amb l’energia nuclear, la tecnologia es pot fer servir amb finalitats positives o destructives. Però la necessitem per afrontar els grans reptes de les ciutats"
— I quins són, precisament, els grans reptes que han d’afrontar les ciutats en els pròxims anys?
— L’habitatge és, sens dubte, un dels grans reptes globals: aconseguir que tothom tingui un habitatge digne i assequible. És un problema que afecta Barcelona, però també ciutats com Nova York, Xangai, Amsterdam, Roma o París. Per aquest motiu, enguany estrenem el Housing World Summit, un espai dins del congrés per identificar bones pràctiques arreu del món i ajudar les ciutats a aprendre les unes de les altres.
Un altre gran repte és el canvi climàtic. Hem de preparar les ciutats perquè puguin afrontar els fenòmens extrems que vindran i avisar la població amb prou antelació perquè es pugui protegir. També hem de fer front als reptes de la mobilitat, tant als canvis que pot comportar l’arribada del vehicle autònom com als problemes que ja tenim, com el funcionament de Rodalies.
Les ciutats afronten molts reptes, però no partim de zero. Arreu del món ja s’estan desenvolupant solucions que poden ser útils per a altres ciutats. Hem d’identificar-les i aplicar-les, i aquest és precisament l’objectiu de Smart City Expo World Congress. Enguany reunim més de 600 ponents de l’administració pública, del sector privat i del món acadèmic. Volem que el congrés sigui un espai on aquests tres àmbits puguin compartir experiències i parlar obertament dels reptes de les ciutats. Aquesta trobada entre el sector públic, el privat i l’acadèmic és força singular.
— Com abordeu el futur de les ciutats sense caure en projectes massa futuristes o allunyats de la realitat?
— Smart City Expo World Congress no és un exercici de prospectiva per imaginar com seran les ciutats d’aquí a cinquanta anys, tot i que també hi ha professionals que aporten una visió estratègica i inspiradora. El que fem és reunir ciutats i empreses d’arreu del món que ja estan aplicant solucions o que es preparen per fer-ho. Parlem de solucions tangibles, no de prototips que potser no arribaran mai a fer-se realitat. No hi trobarem cotxes voladors, per exemple, però sí drons. L’objectiu és que les solucions que es presenten a la zona expositiva es puguin aplicar demà mateix a qualsevol ciutat del món.
— Quines solucions concretes es podrien aplicar a Barcelona per avançar cap a una ciutat més intel·ligent?
— Enguany presentem, per exemple, les cinquanta millors solucions que hem identificat arreu del món per adaptar-se al canvi climàtic i mitigar-ne els efectes, dins del projecte Terra50. Són iniciatives que ja funcionen en altres ciutats i que es podrien replicar a Barcelona, en àmbits com la gestió de l’aigua i l’energia. També veurem solucions de mobilitat, com els drons autònoms, que poden transportar persones o donar suport als serveis d’emergència, per exemple, portant medicaments o ajudant a actuar ràpidament en cas d’incendi.
— Si ens centrem en un dels grans reptes de les ciutats, l’habitatge, quines solucions aplicades en altres llocs poden servir d’exemple per a Barcelona?
— No hi ha una solució màgica, però sí experiències interessants arreu del món. A Viena, per exemple, el 50% del parc d’habitatges construïts és de propietat municipal i es pot oferir a preus assequibles. Singapur, en canvi, destaca per haver planificat el creixement urbà de manera que els nous habitatges vagin acompanyats de transport públic, comerços i altres serveis. Això ens recorda que no n’hi ha prou amb construir més habitatges o abaratir-ne el preu: també cal garantir que estiguin ben connectats amb la resta de la ciutat i que les persones hi puguin viure bé, desplaçar-se i accedir als serveis que necessiten.
— Fins a quin punt la tecnologia pot contribuir a resoldre el problema de l’habitatge?
— La tecnologia hi pot ajudar, però no crec que sigui la clau principal. La innovació en els materials i en les tècniques de construcció, per exemple, pot permetre construir habitatges més eficients energèticament i reduir la despesa en calefacció i aire condicionat. També és important planificar bé les infraestructures i les connexions amb la resta de la ciutat. Però, més enllà de la tecnologia, crec que els factors decisius són la voluntat política, el marc legal i el finançament.
— I a l’inrevés: quines iniciatives de Barcelona poden servir d’exemple per a altres ciutats?
— Les superilles són un cas paradigmàtic. Barcelona va apostar per aquest model abans que altres ciutats, com Nova York, que també ha transformat espais com Times Square. Un altre exemple són els refugis climàtics, una xarxa d’espais com biblioteques i altres equipaments municipals que permeten protegir-se de la calor. És una iniciativa que altres ciutats també estan adoptant, perquè cada cop han de fer front a temperatures més extremes
— Hi ha alguna ciutat que pugui servir de referent per a les altres, o cada ciutat ha de trobar el seu propi model?
— Sovint em pregunten quina és la smart city per excel·lència, però com podem comparar Nova Delhi amb Barcelona o Amsterdam? Cada ciutat té la seva realitat i els seus reptes. Per valorar si una ciutat és intel·ligent, es tenen en compte molts factors: la qualitat de l’aire, el nivell de soroll, la densitat de població, la percepció de benestar dels ciutadans o l'evolució de l'economia... Més que buscar un únic model, cal compartir experiències i aprendre els uns dels altres. Una ciutat coreana pot aprendre de Santiago de Xile, igual que Medellín pot inspirar-se en Xangai. També és important tenir clars els objectius i mantenir una línia de treball a llarg termini, encara que canviï el govern, i saber convertir les idees en solucions reals.
Aquest és precisament el propòsit de Smart City Expo World Congress: una trobada global on ciutats i professionals de tot el món puguin compartir experiències i solucions. Enguany preveiem reunir 25.000 assistents de més de 130 països, i més del 80% dels expositors provenen de fora de l’Estat espanyol.
"L’objectiu d’una smart city és que la tecnologia passi desapercebuda i t'agradi viure-hi"
— I Barcelona, fins a quin punt és una ciutat intel·ligent?
— Probablement, no podríem afirmar que Barcelona és la ciutat més intel·ligent del món, però tinc molt clar que es troba entre les deu primeres. Ho veiem cada any al congrés: professionals d’arreu del món venen a conèixer les iniciatives que s’hi duen a terme. S’interessen per projectes en àmbits com la gestió dels residus i l’edificació, així com per iniciatives concretes com el districte 22@ o la transformació del Port Olímpic.
— Els barcelonins són conscients que la seva ciutat és un referent internacional?
— Possiblement no, perquè moltes de les solucions que altres ciutats consideren innovadores aquí ja formen part del nostre dia a dia i les donem per fetes. Saber quant falta perquè arribi l’autobús, per exemple, avui ens sembla del tot normal, però fa quinze anys no disposàvem d’aquesta informació.
Per mi, aquest és precisament l’objectiu d’una smart city: que gairebé no t’adonis de la tecnologia i que, senzillament, pensis: “M’agrada viure aquí”. Aquest és el millor indicador: que no en vulguis marxar. Que les solucions siguin útils, s’integrin en la vida quotidiana i contribueixin a fer que la gent se senti a gust a la seva ciutat.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
