Barcelona plora aquests dies davant les imatges dels aldarulls i els actes de vandalisme que aquest cap de setmana han colpejat el centre de la ciutat i han malmès comerços i negocis que cada dia aixequen la persiana i donen vida als nostres carrers. Uns actes que s'han volgut disfressar de protesta, però que ben aviat han deixat al descobert la seva veritable naturalesa: no era reivindicació, sinó vandalisme organitzat, atiat i difós a través de TikTok per la plataforma anònima Blocus.
Per sort, podem celebrar que s'hagi quedat en un episodi puntual, en una nit, però això no el fa menys greu ni menys inadmissible. I, sobretot, no n'esborra l'impacte sobre la imatge de Barcelona, sobre la seva percepció.
I les percepcions compten, i molt: condicionen la manera com els ciutadans viuen la ciutat, però també com la veuen els visitants, les empreses i aquells que s'estan plantejant invertir-hi o establir-s'hi.
De fet, de percepcions i de la Barcelona que projectem se'n va parlar molt justament pocs dies abans a pocs metres d'on després hi ha hagut aldarulls, a la Casa Seat Cupra, on Barcelona Oberta va celebrar l'onzena edició del seu Summit, sota el títol La Barcelona que podria ser. Una trobada en què representants del món empresarial, comercial, cultural i de les infraestructures van debatre sobre els obstacles que afronta la ciutat i les mesures que caldria prendre per fer-la més oberta, accessible i competitiva.
El contrast és inevitable: mentre uns malmeten els comerços i l'espai que compartim, d'altres es pregunten què cal fer perquè Barcelona continuï sent una ciutat viva, atractiva i pròspera. I nosaltres, que som clarament del segon grup, ens quedem amb les propostes que, a més, no es van limitar pas al comerç. L'habitatge, el talent, la cultura, la mobilitat i l'obertura econòmica van concentrar bona part del debat sobre una Barcelona que, segons diversos ponents, encara posa massa obstacles a l'activitat.
En la seva intervenció, el president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené, va resumir el repte en la necessitat de facilitar l’activitat econòmica i deixar de posar traves al comerç. Va reclamar més flexibilitat en els plans d’usos, més llibertat d’horaris i una Administració més àgil. I va tancar amb una idea que resumeix l’esperit de la trobada: "La Barcelona que podria ser comença amb el compromís de cadascú de nosaltres".
La trobada va comptar, a més, amb la participació de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i de Marta Angerri, directora general de Comerç de la Generalitat de Catalunya. La presència de tots dos va permetre que els representants del comerç i d'altres sectors clau per a l'economia de la ciutat poguessin fer arribar les seves inquietuds i propostes directament a les administracions. Perquè imaginar "la Barcelona que podria ser" no consisteix només a assenyalar què no funciona, sinó també plantejar què cal canviar, sumar complicitats i trobar la manera de fer-ho possible.
Aquestes són deu mesures per a la Barcelona que podria ser.
1. Donar ajuts directes al petit comerç per obrir, renovar i consolidar els negocis
"El problema no és el preu del lloguer, sinó l’activitat". Aquesta és la idea que va defensar Paloma Bergós, directora de gestió de cartera de Casacuberta, en abordar les dificultats del comerç. Per això Bergós va proposar mesures de suport directe als establiments, per tal que puguin assumir les despeses inicials, obrir la persiana i fer viable la seva activitat, com per exemple, que l'administració assumís "els dos mesos de fiança obligatòria". L'objectiu és reforçar el comerç de proximitat i evitar que les dificultats econòmiques acabin buidant els carrers.
2. Simplificar els tràmits i reduir la burocràcia
La burocràcia continua sent un dels obstacles per emprendre i posar en marxa nous projectes. Tant Bergós com l'empresari Javier Faus van reclamar una Administració més àgil que redueixi dràsticament els terminis de tramitació. L'obertura o reforma d'un establiment comercial a Barcelona s'enfronta sovint a una excessiva lentitud administrativa i a requeriments burocràtics complexos. I aquesta dilatació en l'atorgament de les llicències d'activitat obliga els emprenedors a assumir despeses tècniques afegides i a sol·licitar períodes de carència més llargs abans de començar a pagar el lloguer. Una situació que encareix els projectes i pot acabar desincentivant l’activitat empresarial i comercial.
3. Els topalls als lloguers comercials, al centre del debat
Com es pot evitar que les pujades dels lloguers expulsin el comerç tradicional? L'alcalde Jaume Collboni, en el seu discurs inaugural va defensar obrir el debat sobre el topall dels lloguers en els locals comercials, com a mesura per limitar els increments entre contractes, davant "d'augments que poden arribar al 30%, el 40%, el 50% o fins i tot el 100%", va afirmar. Però en el debat posterior es va qüestionar que els topalls siguin la solució general. Bergós, de fet, que es va mostrar molt contrària, va assenyalar que el camí no és carregar el pes en els propietaris, sinó apostar per ajuts directes als negocis.
4. Pensar la mobilitat des d'una perspectiva metropolitana
Per a Salvador Alemany, expresident d’Abertis i president de Saba, Barcelona no es pot entendre al marge del seu entorn metropolità. Cal coordinar les administracions i les infraestructures, millorar els accessos a la ciutat i planificar les obres tenint en compte com afecten els desplaçaments i l'activitat econòmica. La mobilitat, doncs, no és només una qüestió urbana: és també una condició per a la competitivitat.
5. Flexibilitzar l'oferta d'allotjament i revisar les moratòries
Javier Faus va defensar aixecar moratòries i facilitar noves fórmules d'allotjament allà on tinguin sentit. Això inclou hotels, residències d'estudiants, flex living i allotjaments temporals per a professionals que venen a treballar a Barcelona. La idea és adaptar l'oferta a les necessitats d'una ciutat que rep estudiants, treballadors i talent internacional.
La intervenció de Faus va culminar amb un aplaudiment espontani del públic quan va enumerar les restriccions que, al seu parer, frenen l’activitat a Barcelona. "Avui dia, no es poden fer hotels a Barcelona, no es poden fer residències d’estudiants, no es pot fer flex living... No es pot fer res! Res! Res!", va exclamar. Una crítica directa a les moratòries i les traves que, segons va defensar, impedeixen ampliar l’oferta d’allotjament i donar resposta a les necessitats d’una ciutat que vol atraure talent i activitat econòmica.
6. Crear una finestreta única per atraure talent i inversió
Josep Lluís Sanfeliu, president de Barcelona Global, va reclamar un sistema que acompanyi les empreses, els inversors i els investigadors que volen instal·lar-se a Barcelona. Una finestreta única permetria orientar-los i ajudar-los a resoldre els tràmits, inclosos els relacionats amb l'obtenció del NIE, que poden convertir-se en un fre per a qui arriba de fora. L'objectiu és que la ciutat no perdi oportunitats per culpa de les traves administratives.
7. Ampliar les opcions d'habitatge i d'allotjament temporal
La dificultat per trobar un lloc on viure és també un obstacle per atraure i retenir talent. Sanfeliu va proposar explorar noves fórmules per ampliar l'oferta, inclòs l'aprofitament d'habitatges públics infrautilitzats i la possible conversió d'alguns locals comercials buits en carrers secundaris. En la mateixa línia d’ampliar les opcions d’allotjament, Javier Faus va defensar facilitar fórmules com el flex living, pensades per donar resposta a les necessitats de professionals que es traslladen a Barcelona temporalment. La idea de fons és diversificar l’oferta i adaptar-la a les diferents necessitats residencials, especialment les de les persones que venen a la ciutat per estudiar o treballar.
8. Millorar la connectivitat internacional i projectar els sectors estratègics de Barcelona
Sanfeliu també va posar el focus en les connexions internacionals, especialment en la necessitat de reforçar els vols intercontinentals directes amb Àsia. Alhora, va defensar projectar millor sectors en què Barcelona té potencial, com la ciència, la salut i la tecnologia. La connectivitat és una eina per facilitar els negocis, atraure inversió i situar la ciutat en els circuits globals del coneixement.
9. Impulsar un gran pacte cultural amb una visió a vint anys
Ferran Rodés Vilà, president del Patronat de la Fundació Antoni Tàpies, va defensar un gran pacte cultural que impliqui les administracions, les institucions culturals, el sector privat i la filantropia. La proposta passa per definir una estratègia a llarg termini, amb una mirada de vint anys, i dotar-la d'un model de finançament que permeti donar estabilitat als projectes. La cultura, des d'aquesta perspectiva, no és un complement de la ciutat, sinó una part essencial del seu atractiu i de la seva projecció internacional.
10. Reforçar els canals de comunicació propis per explicar millor Barcelona
Rodés també va insistir en la necessitat de millorar la manera com Barcelona comunica les seves fortaleses, i la seva pròpia oferta. Reforçar els canals propis permetria connectar millor les activitats amb els ciutadans, donar més visibilitat al que passa a la ciutat i projectar-ne els atractius cap a l'exterior. Perquè una ciutat no només ha de tenir una oferta potent: també ha de saber explicar-la i fer-la arribar al seu públic. Treballar les percepcions.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
