Ahir a la nit, Barcelona tenia els ulls posats a Nova York. Bé, en veritat a New Jersey. I no pas perquè els estatunidencs tinguin un do especial per empacar amb un gran show qualsevol esdeveniment esportiu —que el tenen— ni perquè La Roja sigui precisament una selecció que desperti un fervor unànime entre els barcelonins, sinó perquè a la final del Mundial entre Argentina i Espanya, el Barça hi era molt present. I Barcelona també.
Hi era molt present, per descomptat, pel gol de Ferran Torres, que va marcar la victòria de la selecció espanyola. Però també perquè vuit jugadors del Barça formaven part de la convocatòria d'Espanya i perquè, a l'altra banda del camp, hi havia Leo Messi. I malgrat que la gran fotografia que molts esperaven —Messi contra Lamine Yamal— finalment no va acabar marcant el partit, sí va mantenir l'esperit culer viu, nostàlgic i amb sentiments oposats; i això també és molt culer.
De fet, prop de 30.000 persones van seguir la final des de la pantalla gegant instal·lada al Fòrum. I a aquesta xifra se li haurien de sumar els milers de persones que ho van veure des de casa o als bars. N'hi havia prou d'obrir la finestra i escoltar. O tornar cap a casa després del xiulet final i trobar-se una ciutat celebrant espontàniament als carrers. Una eufòria que, a escala mundial, va tenir 2.200 milions de persones davant del televisor arreu del món, compartint un dels esdeveniments esportius més seguits del planeta.
Però el que milions de persones van veure diumenge també és el resultat d'una indústria amb una llarga tradició i un talent profundament arrelat al nostre territori. Una indústria que, a més, té un enorme pes econòmic. De fet, segons l'informe El futbol que mou Barcelona, elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona, la indústria del futbol genera 1.521 milions d'euros anuals de valor afegit brut a Barcelona i sosté 27.822 llocs de treball equivalents a jornada completa.
Aquest impacte, per cert, parteix d’una despesa directa de 981 milions d’euros dins de l’àrea de Barcelona i una recaptació fiscal de 311,9 milions d'euros per part de les administracions públiques, derivada de l’operativa dels clubs, la massa salarial, la contractació de serveis, l’activitat de dia de partit i el consum associat als aficionats i famílies vinculades al futbol. Concretament, 242,6 milions d'euros, el 77% del total, provenen de l'IRPF i les cotitzacions a la Seguretat Social, l'IVA vinculat a l'activitat dels clubs i als dies de partit representa 66,7 milions d'euros, i les taxes i tributs locals hi afegeixen 2,6 milions més.
La major part de l'impacte de la indústria del futbol a Barcelona, per descomptat, correspon al FC Barcelona, responsable d'uns 1.300 milions d'euros de valor afegit brut. Segons l'estudi de la Cambra de Comerç, el Barça sosté 23.726 llocs de treball i aporta 271 milions d'euros anuals en impostos. El segueix el RCD Espanyol, amb 201 milions d'euros, 3.689 llocs de treball i un retorn fiscal de 36,8 milions d'euros.
Però l'informe també reivindica el paper dels clubs de proximitat. La UE Sant Andreu genera 5,7 milions d'euros i 100 llocs de treball; el CE Sabadell, 5,2 milions i 92 llocs de treball; el CE Europa, 5,1 milions i 92 llocs de treball; el FC Terrassa, 3,5 milions i 63 llocs de treball; i el CE L'Hospitalet, 3,4 milions i 60 llocs de treball. Tot i tenir pressupostos molt més modestos, l'estudi destaca que aquests clubs tenen una incidència especialment rellevant en el comerç, la restauració i la mobilitat dels seus entorns gràcies a l'afluència recurrent d'aficionats al llarg de tota la temporada.
Però aquestes xifres només expliquen una part de la història. L'altra ens obliga a mirar cap enfora. El FC Barcelona és, des de fa dècades, un dels grans ambaixadors internacionals de la ciutat. Els dies de partit i les visites a l'Spotify Camp Nou Experience, per exemple, atrauen més d'1,3 milions de turistes internacionals cada any, que generen més d'1,4 milions de pernoctacions a Barcelona.
Els dies de partit del Barça i les visites a l'Spotify Camp Nou Experience atrauen més d'1,3 milions de turistes internacionals anuals
No és només, per tant, un club de futbol; és una de les principals portes d'entrada a la ciutat. És el responsable del 5% del turisme que arriba a la regió de Barcelona. És la primera paraula que ens responen arreu del món quan diem que som de Barcelona. Breu i directe: "Barça?". És qui ens fa ser "aquesta ciutat que porta el nom del nostre club", malgrat que sigui un lapsus.
I és, per descomptat, el responsable que quan el món mira el futbol, sovint també acaba mirant Barcelona. I ahir no va ser cap excepció.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
