La final d’un mundial de futbol és molt més que esport. És un esdeveniment global que projecta passions, expectatives i valors. Abans d'iniciar el partit ja s'han escrit centenars d'articles, fet milers de tertúlies, posts a les xarxes socials i fet anàlisis de tota mena sobre el possible vencedor. En aquest cas, la final del Mundial entre Espanya i Argentina, a més a més d'un duel futbolístic, era una batalla entre dues maneres d'entendre el futbol, entre dues generacions de futbolistes com Leo Messi i Lamine Yamal, i entre dos relats diferents de país.
El resultat després dels cent vint minuts de partit –pròrroga inclosa– és de tots coneguda. La victòria de la selecció espanyola va desplegar un futbol de possessió, pressió alta i talent jove davant la veterania d’una Argentina experimentada, intensa i basada en el talent d’un incombustible Messi. L'equip de Luis de la Fuente es va projectar al món desplegant el seu talent amb una excel·lència esportiva, confiança i treball d'equip que transcendeix el resultat de la final mundialista. Com és natural, els jugadors han estat rebuts i tractats com a veritables herois nacionals en actes institucionals i multitudinaris. Una selecció que mobilitza emocions i passions de tot un país i que exerceix de bàlsam i amalgama emocional comunitària que deixa de banda la tremenda polarització política i judicial que pateix el país.
Darrere de l'evident impacte positiu de la victòria mundialista per a la marca Espanya, n'hi ha una altra que brilla amb llum pròpia sense grans inversions en publicitat ni patrocinadors. La Masia, l'escola del FC Barcelona, forma part de la identitat futbolística del campió del món. Un estil conegut i reconegut al món caracteritzat pel domini de la pilota, l'ocupació dels espais, la pressió coordinada, la intel·ligència tàctica, la creativitat i una aposta decidida pel talent jove. Uns atributs que a més de convertir-se en patrimoni del futbol espanyol, es projecten de la mateixa manera sobre la marca Barcelona projectant identitat, innovació i prestigi global de la ciutat. Una història que repeteix l'èxit del Mundial de Sud-àfrica del 2010, quan la columna vertebral de la selecció estava formada igualment per futbolistes del FC Barcelona. Setze anys després aquesta connexió torna a ser transcendental i evident.
"La Masia, l'escola del FC Barcelona, forma part de la identitat futbolística del campió del món"
Tot això té un valor enorme per a la marca Barcelona si ho sabem gestionar amb intel·ligència. A més de projectar la reputació internacional de la ciutat associada al disseny, l'arquitectura, la innovació, la creativitat, els grans esdeveniments o la qualitat de vida, després d'uns anys complexos, el futbol torna a ser un dels seus principals ambaixadors. La ciutat no només és capaç de brillar guanyant competicions esportives, sinó que es projecta com una ciutat capaç de formar talent, el recurs més preat del s.XXI i convertir-lo en un avantatge competitiu. La ciutat no només forma i exporta futbolistes extraordinaris, sinó que ho fa sobre una determinada manera d'entendre el lideratge associant l'èxit esportiu amb un model educatiu determinat, i per tant, d'una determinada manera d'entendre i construir la ciutat.
Barcelona no ha guanyat el Mundial, ho ha fet la selecció espanyola de futbol, però el món associa aquest triomf espanyol en bona part a la identitat i l'excel·lència de Barcelona. És aquí on resideix la gran oportunitat reputacional per a Barcelona i Catalunya. Projectar-nos com un país modern, competitiu i capaç de liderar des del talent col·lectiu deixant de banda els egoismes i interessos particulars per articular un projecte de comunitat, competitiva, sostenible, democràtica i inclusiva. Barcelona i Catalunya tenen una oportunitat extraordinària per reforçar el posicionament internacional evitant el triomfalisme i apostant per la creativitat, l'excel·lència i l'autenticitat. En un món on la reputació ha esdevingut un actiu estratègic, el futbol en tant que un dels llenguatges universals, pot ser una eina global de diplomàcia pública de primer ordre. Per això hem de teixir noves complicitats internes i reconstruir alguns consensos bàsics de ciutat.
Però el resultat de la final del Mundial ens ensenya altres lliçons importants. D'una banda, que a l'esport com a la vida, tan important és saber guanyar com saber perdre. Tot i comptar amb un entrenador com Leonel Scaloni que projecta valors com la professionalitat, l'educació i el respecte, els jugadors argentins van demostrar al final del partit que no estan a la seva alçada. La seva qualitat futbolística va ser entelada per les agressions verbals, físiques i la seva falta de respecte amb els jugadors de la selecció espanyola. Unes imatges que han fet la volta al món i s'han viralitzat a les xarxes socials fent un flac favor a la imatge país i a la reputació de l'Argentina i dels argentins. Uns fets que impacten també en el llegat de Messi, el futbolista més gran de tots els temps que ha basat la seva imatge justament al contrari d’aquestes imatges.
"A l'esport com a la vida, tan important és saber guanyar com saber perdre"
De l'altra, que algunes victòries comencen molt abans que arribin els triomfs i els reconeixements. A més d'identificar talent, cal tenir mètode, propòsit i valors per fer dels grans professionals bons jugadors d'equip deixant l'ego individual de banda per prioritzar allò col·lectiu. I en això, la selecció espanyola ens ha mostrat en bona part el camí per on transitar al present i al futur. Així, doncs, el mundial de futbol a més de ser un gran espectacle és una oportunitat per construir valor nou. De nosaltres depèn aprofitar-ho amb intel·ligència, generositat i treball en equip. Seria bo que aquells que no estan per la feina facin un pas al costat i no destorbin, perquè en aquest món fast and furious, les oportunitats cal aprofitar-les.