Què tenen en comú la mítica pel·lícula de Retorn al futur i la història de la música rock? Molt més del que un s'imagina a simple vista. Marty McFly, el personatge interpretat per Michael J. Fox, protagonitza una escena en la qual interpreta una cançó de Chuck Berry amb una guitarra de color vermell que va ser tota una revolució per a molts artistes de l'època.
De fet, tal com ens va explicar Juanjo Castellano, molts dels artistes que avui omplen escenaris van començar a tocar la guitarra gràcies a la mítica escena en la qual McFly toca en el ball de graduació. Un clar exemple és Jorge Salán de Mägo de Oz qui va admetre que es va enamorar de l'instrument en veure aquesta pel·lícula i que, per això, va començar a tocar la guitarra, "Aquesta pel·lícula va ser un autèntic boom inspiracional", ens explica Castellano des de la sala de l'exposició temporal Avançats al seu temps.
El Museu del Rock inicia, ara, una nova etapa en la qual el seu fundador ha volgut donar-li al rock la importància històrica que es mereix; per això, l'exposició es fa un repàs a la història d'aquest gènere musical, vinculant-lo al context sociopolític en el qual va sorgir. Viatgem des de l'inici del gènere en els anys 50 amb la influència del blues, fins a l'època hippie, passant pels anys 70 i l'apogeu de les discogràfiques, els anys 80 i la revolució estètica marcada per MTV fins a les últimes dècades del mil·lenni, on els artistes van començar a actuar a grans estadis i on van aparèixer altres gèneres relacionats com el punk o el grunge.
Tal com ens explica Castellano, "l'objectiu és mostrar el que va suposar la música rock dins del segle XX: un catalitzador de moviments culturals, polítics i de protesta que va repercutir absolutament en tot, des de la moda i el vocabulari fins a la televisió i les expressions socials. Volem divulgar el rock com el gran fenomen social que va ser".
La història sonora d'una revolta és el nom amb el qual s'ha batejat el nou rumb que ha pres aquest espai museístic perquè, tal com ens explica Castellano, "en el museu no es parla només de bandes de rock, artistes o anècdotes, sinó que intentem posar el gènere en context. El rock no era una cançó o un riff de guitarra; era un moviment social i de protesta".
La guitarra és el nexe d'unió de la música rock
Un dels elements més destacats de l'exposició és, sens dubte, el protagonisme de la guitarra, l'instrument que uneix totes les dècades del rock i que es manté intacte amb el pas del temps. La música pot canviar, els grups poden canviar, l'essència pot canviar; però la guitarra elèctrica continua allà. "La guitarra en els anys 50 transforma el blues en rock and roll quan s'electrifica l'instrument i s'aconsegueix un so completament diferent; això és el que fa evolucionar realment el rock", recorda Castellano.
Passejant per les sales del museu ens trobem amb guitarres originals i històriques que van pertànyer a artistes i que van formar part d'aquests moments clau, com la guitarra de Pete Townshend de The Who, la de George Harrison de The Beatles, la de Jimi Hendrix, o de Gary Moore.
Castellano va decidir fundar el Museu del Rock a Barcelona per poder exhibir les 70 guitarres que havia comprat com a col·leccionista i que tenia emmagatzemades a casa, "Vaig pensar que era una llàstima que estiguessin guardades en maletes, tancades i sense que ningú les veiés. D'aquí va sortir la idea de muntar el museu". Quan camines per les estances d'aquest espai, et trobes amb autèntiques joies musicals que són història pura; un clar exemple d'això és la guitarra de Pepe Roca, del grup Alameda, un instrument molt important perquè va participar en un canvi clau de la música: va formar part de la gravació del disc La leyenda del tiempo de Camarón de la Isla.
Tal com explica Castellano, "quan escoltes el final de Volando voy o el tema de La Tarara, hi ha una petita part de solo de guitarra elèctrica; la toca Pepe Roca amb aquesta mateixa guitarra, que és la que Camarón va tenir a les seves mans. Aquesta peça va revolucionar el flamenc. A partir d'aquest disc, juntament amb Kiko Veneno i tota aquesta generació, és quan neix el flamenc-rock".
Avançats al seu temps és l'exposició temporal del museu
La visita al Museu del Rock es complementa amb una exposició temporal que s'anirà renovant cada cinc o sis mesos. Actualment, ens trobem amb Avançats al seu temps, un repàs a aquells artistes que, com bé suggereix el títol, es van avançar al seu temps, ja fos pel seu estil musical, les seves lletres o els missatges que compartien amb la societat.
Eren els "incompresos" que, anys més tard, es van convertir en icones de la música, com és el cas de Tony Iommi de Black Sabbath. Treballant en un taller metal·lúrgic, es va tallar les falanges dels dits de la mà dreta i, per poder seguir tocant, va haver de fabricar-se unes pròtesis casolanes. Aquesta limitació física l’obligava a pressionar les cordes d’una manera completament diferent, creant un so molt més fosc, dens i pesat. «Bàsicament, va ser un accident laboral el que va inventar el so del heavy metal», ens explica Castellano.
Però, en aquest espai també ens trobem a altres artistes com David Bowie, a Frank Zappa o a The Rolling Stones (representats amb una rèplica d’edició limitada de la guitarra de Keith Richards); i a dones trencadores com Nina Hagen o Grace Jones.
Un museu pioner a Europa
El Museu del Rock és únic a Barcelona i a tot Europa. Castellano ens explica que existeix un museu de rock a Dublín (Irlanda), però està molt enfocat a artistes nacionals irlandesos. El que tenim a la nostra ciutat és molt més ampli i abasta els artistes i grups més destacats a escala global.
«El nostre gran objectiu és fer d’aquest espai un centre neuràlgic de la música a Barcelona; un punt de reunió per a qualsevol persona a qui l’apassioni aquest art. Volem que el museu es converteixi en un motor cultural dinàmic, un lloc de visita recurrent per als ciutadans i per a tots els amants de la música», remarca Castellano.
El nostre gran objectiu és fer d’aquest espai un centre neuràlgic de la música a Barcelona.
Un espai que també vol cridar l’atenció de joves i estudiants que vulguin ampliar les seves mires culturals i conèixer la història amb una banda sonora acompanyada de guitarres, cabell llarg i pura actitud. Perquè el rock sempre ha portat en el seu ADN el fet de ser revolucionari, rebel i transgressor. Ha estat, sense cap dubte, la banda sonora d’una gran revolta social.
