Noranta anys de mar, suquets i memòria

Diuen les cròniques, i amb molta raó, que hi ha restaurants on s'hi va a gaudir d'un bon àpat i, després, n'hi ha d'altres que, a través de les seves estovalles, t’expliquen la història d’un país. Aquest és el cas de La Taverna del Mar, que ara que bufa les espelmes del seu noranta aniversari, just quan la guia "100 mejores restaurantes" els ha seleccionat en la categoria de platja. Per entendre aquest refugi de S'Agaró cal retrocedir fins a aquell fatídic 19 de juliol de 1936, quan la inauguració del restaurant va quedar truncada al cap de quaranta-vuit hores pel soroll de la guerra. Per sort la família Ensesa, com relata el documental Un estiu per sempre (que va emetre el 3Cat), va saber esperar i al 1939 va tornar a obrir les portes al mar.

Avui, asseure's a la seva terrassa continua sent un acte de memòria viva. Mentre el món de fora s’entesta en franquícies despersonalitzades i ritmes frenètics, la tercera generació de la família manté el timó fort, convertida en un dels darrers baluard d'una burgesia nostàlgica que sabia estiuejar i respectar el temps, els rituals i el paisatge. Ho explica molt bé el director de L’Hostal de la Gavina, el Joan Carles Casanovas: “Aquí tenim clients que ja són amics i que cada estiu, des de fa 40 anys, ens acompanyen amb els mateixos rituals i estil de vida”. Sembla que per ells, aquest petit espai de la Costa Brava, sigui un refugi contra la decadència del pas del temps. Potser per això ressona amb tanta justícia la queixa d'aquells que reclamen a l'Ajuntament de Sant Feliu de Guixols tingui més cura pels accessos d'aquest espai. Un indret tan emblemàtic per la memòria col·lectiva que no mereix ni un bri de deixadesa.

A les taules, el pas del temps s'atura i dóna pas a una bonica paradoxa: el guardià d’aquesta tradició culinària, gairebé centenària, és un xef que no arriba ni als 30 anys, el tímid Sergio Artica. Va començar com ajudant de cuina i, amb pocs anys, s’ha situat al capdavant d’un dels emblemes de la cuina tradicional de la Costa Brava. Artica ens proposa per aquests 90 anys un menú de celebració que no fa gaires floritures innecessàries, sinó que respecte la tradició i el producte del mar.

Ho veus clar quan et serveixen la gamba de Palamós (encara que a vegades sigui complicat trobar-la), cuita en aigua de la mateixa platja de Sant Pol; la fantàstica ostra amb tàrtar de tonyina o les cocotxes al pil-pil. Però sobretot ho reafirmes amb el gran tòtem del restaurant: el suquet mariner de peix de roca i galeres.

"El guardià d’aquesta tradició culinària, gairebé centenària, és un xef que no arriba ni als 30 anys"

En un temps on tothom parla del respecte al producte i la tradició, a La Taverna del Mar et recorden que l'ànima d'un suquet rau en les coses més senzilles. La història va intentar tancar La Taverna del Mar tot just néixer, però noranta estius després, continua allà. Impassible. Recordant la història d’un temps i d’un país, que ja no sabem ni si és un poc nostre ni si és veritat que l’anem fent. Però, per sort, encara hi ha llocs que ens recorden qui som, d’on venim i que els estius, si t'ho proposes, poden ser per sempre.