"Et diria que soc escriptor vocacional i que aquesta és, essencialment, una vocació de poeta. De persona capaç d’observar a fons i captar els detalls, i de treballar la paraula amb el sentit de la transcendència i els recursos per treure tot el suc a l’anècdota. Capaç de viure i plasmar els petits i grans drames i alegries de la vida". Recolzat de colzes a la barra, després d’un sopar a base de racions casolanes, Norbert Bilbeny xarrupa un aiguardent al compàs de Peace piece de Bill Evans. Somriu, captant les essències de l’entorn, abans de determinar: «Sense aquest tarannà poètic, no crec que sigui possible ser escriptor».
Catedràtic d’ètica a la Universitat de Barcelona, de la facultat de Filosofia de la qual va arribar a ser degà, suma més de quaranta obres —"més de cinquanta si comptem aquelles de les quals he estat editor"— que aborden ètica i pensament com Filosofia i destrucció, L'ombra de Maquiavel, Kant y el tribunal de la conciencia, Per a una ètica intercultural, Tallaferro & Tocafusta, El futuro empieza hoy, El idiota moral o La revolución de la ética. Un corpus impressionant per a algú que va començar cultivant la seva altra gran passió: el dibuix. "De nen jo llegia de tot i, a partir dels quinze, em vaig posar a llegir assaig. Aviat la meva vida es va creuar amb Ortega, Kant o Nietzsche, que òbviament hi va tenir moltíssim pes".
Fill del carrer Tallers dels anys 50, recorda amb afecte la seva infància i adolescència al taller de sastreria de la seva família. "Allà vaig aprendre molt sobre la vida i l’entorn a través de les converses quotidianes amb els uns i els altres". Però no va trigar a adonar-se que el seu no és aquest món. "Llavors, vaig passar de vendre abrics al món de la publicitat".

Recalar en Espira, una de les agències catalanes de publicitat i màrqueting pioneres, ho va canviar gairebé tot. "Eren els anys 60 i la seu era al carrer Tuset, que era el moll de l'os d’aquella Barcelona". Allà s’adoba en el terreny de les arts gràfiques que mai no ha abandonat, tal com testifica la seva conspícua producció pictòrica. Però, a la recambra del seu cervell, hi bullia la seva vocació de poeta. "Escrivia poemes, esclar, que mai no es van arribar a publicar, tot i que n’hi ha una dotzena que encara avui salvaria", somriu. I es va posar a estudiar filosofia, "tot i que no per ser filòsof, sinó perquè havia d’estudiar alguna cosa, i això em donava accés a moltes respostes a les preguntes que m’anava fent des d’adolescent".
Parlar d’un mateix, sense coartada
Norbert Bilbeny va ser pare precoç: quan tenia vint-i-dos anys va néixer el primer dels seus tres fills. "Jo n’hauria tingut més", diu. I xarrupa una mica d’aiguardent, abans de determinar: "El meu lema és crear i criar". Fills i obres. Aquesta impressionant col·lecció de més de mig centenar de llibres cap dels quals sembla ser el definitiu. "El que em faria determinar que “he escrit”, en lloc d’“estic escrivint”". Tot i que amb la seva última obra, sembla que hi ha estat molt a prop.
"Tinc publicats tres dietaris: Fraicheur, que em va publicar Marta Pessarrodona el 1984, Papers contra la cinta magnètica, del 1985 i El somni americà, de quan vaig començar a viatjar pel món i vaig visitar Berkeley als anys 90. En aquests tres volums parlo de mi, però amb el nou llibre ha estat diferent", explica a propòsit d’Adolescència (Anagrama), una memòria sentimental sobre la seva joventut en aquella Barcelona "amb totes les façanes de color de brou de gallina", això sí, esquitxada pels primers centelleigs culturals del pop.
Bilbeny: "Parlo de mi en primera persona sense cap altra coartada que reviure l’adolescència"
"Ha estat el llibre que més m’ha costat d’escriure, perquè parlo de mi en primera persona sense cap altra coartada que reviure l’adolescència, aquella època en què s’obren les finestres des de les quals t’abocaràs la resta de la teva vida", confessa. I fa un breu glop, abans d’afegir: "Tot i que també és el que més m’agrada rellegir de tots els que he escrit".
I, mentre el presenta al món, anticipa que acaba de finalitzar El estallido Nietzsche, on aborda l’obra del genial filòsof alemany des de la maduresa de qui porta més de mig segle llegint, rellegint i reflexionant sobre la seva obra; i que prepara una crònica —"que és un gènere que em motiva molt i que és més difícil del que la gent es pensa"— sobre el seu pas per Sarajevo després de la guerra, a la segona meitat dels 90.
Celebració, perplexitat, protesta
"La meva relació amb Barcelona és de celebració, perplexitat i protesta", argumenta el parroquià. "Celebració perquè és una ciutat bonica que, en molts aspectes, a vista d’ocell, ha millorat amb els anys. Perplexitat, perquè humanament ha canviat molt: s’han perdut les maneres de viure el veïnatge d’abans, l’alegria i proximitat humana, i això em deixa perplex. I protesta, perquè és una ciutat que expulsa els seus veïns i genera una joventut disconforme, que cada vegada té menys oportunitats".

Una ciutat que poc o gens s’assembla ja a aquella que reviu a les pàgines d’Adolescència, un aparador de carrers i (sobretot) de paisanatges que conformen el caràcter d’aquella urbs lletja i càlida on el veí era alguna cosa —molt— més que aquell individu que puja a l’ascensor capcot, enganxat al mòbil i amb prou feines si saluda. En aquest sentit, el llibre té quelcom de mirada nostàlgica cap a aquella càlida contigüitat que sembla, avui, perduda.
—En aquest establiment cultivem molt el contacte humà, així que, si et ve de gust un altre aiguardent i seguir la conversa, hi estàs convidat.
Norbert Bilbeny dubta uns instants, però al final accepta, rendint-se davant l’efervescent atmosfera nocturna del Bar, animant-se sota les notes de la versió de l’In your own sweet way de Bill Evans. I somriu, traient un puro per fumar-se’l i posant el seu radar poètic a treballar, a la recerca de paraules, idees i instants que glossar en una obra la línia d’horitzó de la qual encara queda llunyana; revelant les moltes milles que té encara per recórrer.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat


