Omplir la cistella de la compra costa avui gairebé un 28% més que el desembre del 2021 a Catalunya —segons dades de l’índex de preus de consum (IPC) d’Idescat—. Davant d’aquest encariment dels aliments, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat una nova fórmula per facilitar l’accés a productes frescos a preus assequibles: una xarxa de comerços amb locals de titularitat municipal i gestionats per entitats socials. El primer establiment es posarà a prova el 2027 a la Marina del Prat Vermell, en un model que l’Ajuntament planteja estendre posteriorment a altres barris.
L’objectiu és facilitar l’accés a aliments de qualitat a preus assequibles, especialment en barris de nova creació —com la Marina del Prat Vermell, que s’està transformant en un nou barri residencial— on l’oferta comercial encara sigui insuficient, o en zones on les famílies amb menys recursos tinguin més dificultats per accedir-hi. L’alcalde ha insistit que la iniciativa, per tant, no pretén competir ni amb els mercats municipals ni amb el comerç privat, sinó cobrir un buit en aquests barris. Però oferir els mateixos productes a preus més baixos obre un interrogant: com es pot abaratir la cistella de la compra en un sector on els marges són ajustats? I d’on sortirà aquesta reducció del preu?
La pregunta impacta sobre tota la cadena alimentària: des què passarà amb els comerços de proximitat que ja operen als barris on s’instal·laran els nous establiments i fins a quin punt la reducció del preu final pot afectar uns productors que també treballen amb marges ajustats.
A falta de concretar els detalls d’aquest nou model barceloní, la proposta sí que té un referent clar: els supermercats públics de Nova York. L’alcalde de Barcelona, de fet, va anunciar la creació de la xarxa de comerços assequibles després de reunir-se amb l’alcalde novaiorquès, Zohran Mamdani, durant la cimera d’alcaldes Urban20, celebrada aquest cap de setmana a la ciutat estatunidenca. Una trobada que ha servit per compartir experiències sobre l’encariment del cost de vida a les grans ciutats, des de l’habitatge fins a l’accés a una alimentació assequible, un dels eixos del programa de Mamdani.
El model que impulsa Nova York preveu crear una xarxa de supermercats públics que ofereixin aliments frescos i productes bàsics a preus reduïts. El pla contempla cinc establiments, un a cadascun dels cinc districtes de la ciutat, amb l’objectiu que alguns productes es puguin vendre fins a un 30% per sota dels preus habituals, independentment dels ingressos del comprador.
És aquesta fórmula que Barcelona vol adaptar al seu propi context. El primer pilot està previst per al 2027 a la Marina del Prat Vermell, en un espai de titularitat municipal, i la gestió recaurà en una entitat del tercer sector. La iniciativa, però, no es limitarà a la venda d’aliments: també preveu oferir formació i facilitar la inserció laboral en oficis vinculats al comerç alimentari, com la fruiteria, la peixateria, la carnisseria, la reposició o l’atenció al client.
D’on sortirà la diferència de preu?
Tanmateix, la proposta barcelonina encara ha de concretar dos aspectes que poden condicionar el funcionament d’aquesta nova xarxa de supermercats: qui hi podrà comprar i com s’aconseguiran aquests preus més assequibles. Les declaracions municipals situen entre els destinataris les famílies treballadores i les zones vulnerables o amb poca oferta, però encara no s’ha definit si els preus reduïts seran accessibles a tota la ciutadania —com ho són a Nova York— o si hi haurà algun criteri vinculat a la renda o a la situació econòmica.
És en aquestes dues qüestions on coincideixen bona part de les preocupacions de les veus consultades del sector. Tot i valorar positivament l’objectiu de facilitar l’accés als aliments i la necessitat de donar suport a les famílies amb menys recursos, tant Pimec i Barcelona Oberta, des de l’àmbit de la distribució i el comerç, com la Unió de Pagesos, des de la pagesia, reclamen més concreció sobre com funcionarà econòmicament el model i, sobretot, qui acabarà assumint el cost d’oferir aquests productes a un preu més baix sense perjudicar els establiments que ja hi operen ni els productors que hi ha al darrere de la cadena alimentària.
“La distribució d’aliments no és un sector monopolístic, sinó tot el contrari: hi ha molta competència, amb grans operadors, empreses mitjanes i petits comerços de proximitat. Aquesta competència fa que els preus estiguin molt ajustats i que els marges de benefici siguin també força estrets”, assenyala Joaquim de Toca, secretari de Barcelona Oberta i director general per Espanya i Portugal de MUJI.
German Domínguez (Unió de Pagesos): “Si es vol aplicar una reducció al preu dels aliments, aquesta diferència haurà de sortir d’algun lloc. I no pot ser a costa del sector agrari”
El preu que paga el consumidor per un aliment fresc, però, no depèn únicament del marge que aplica el supermercat o el comerç. Al darrere hi ha tota una cadena de costos —des de la producció i el transport fins a l’energia, els salaris o altres despeses de comercialització— que acaben determinant el preu final. Per aquest motiu, qualsevol reducció del preu al consumidor pot acabar tenint efectes sobre algun dels diferents esglaons de la cadena alimentària, especialment en aquells que ja treballen amb marges ajustats.
Des de la pagesia, German Domínguez, coordinador de la Unió de Pagesos de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, posa el focus en aquest punt i adverteix que la rebaixa no pot recaure sobre el productor: “Si es vol aplicar una reducció al preu dels aliments, aquesta diferència haurà de sortir d’algun lloc. I no pot ser a costa del sector agrari”. És una qüestió especialment sensible per a un sector que fa anys que es mobilitza per reclamar que els preus que rep per la seva producció cobreixin els costos i garanteixin la viabilitat de les explotacions.
El repte de no perjudicar el comerç existent
La qüestió no és només com s’aconseguiran preus més baixos, sinó també com encaixarà aquest nou model amb el comerç que ja existeix als barris. El projecte encara ha de concretar si els preus assequibles seran accessibles a tota la ciutadania o si es dirigiran específicament a les famílies amb menys recursos, una diferència que pot ser determinant. Si l’accés és universal, els nous establiments municipals competiran directament amb els comerços que ja ofereixen aquests productes, una situació que de Toca considera que podria derivar en “competència deslleial” si aquesta diferència de preu es basa en vendre per sota del que poden assumir els operadors privats.
Per a Pimec Comerç, aquesta és una de les principals incògnites del projecte. L’organització reclama estudiar l’oferta i les necessitats de cada zona abans de decidir on desplegar la xarxa i planteja que, en alguns casos, els recursos públics es puguin destinar a reforçar el comerç que ja hi existeix, amb mesures com lloguers assequibles, incentius o suport al relleu generacional. Una aposta que, segons Pimec, no respon només a una qüestió comercial, sinó també al paper que aquests establiments tenen en la vida dels barris. “El comerç de proximitat va més enllà de la seva funció comercial: és activitat econòmica i ocupació, però també cohesió social i vida als carrers”, recorda Àlex Goñi, president de Pimec Barcelona.
Si, per contra, el model es focalitza específicament en persones en situació de vulnerabilitat, De Toca planteja si aquests recursos públics no es podrien invertir directament en les entitats que ja treballen amb aquests col·lectius, mitjançant subvencions o incentius per reforçar els programes d’ajuda alimentària que ofereixen organitzacions com el Banc dels Aliments o Càritas.
En tot cas, des de Barcelona Oberta reclamen que la proposta no es quedi en l’anunci i que l’Ajuntament concreti com es finançarà i com funcionarà el model: quins productes s’hi vendran, a quin preu, com se seleccionarà l’entitat social gestora i quin sistema d’aprovisionament s’utilitzarà. En definitiva, el projecte haurà d'enfrontar el repte de concretar com aconseguir una cistella més assequible sense alterar l’equilibri d’una cadena alimentària amb diferents esglaons, des del productor fins als comerços i supermercats.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
