Barcelona viu un dels moments de transformació urbana més importants de les darreres dècades. La nova Rambla, els nous hubs ferroviaris de la Sagrera i Sants, la transformació de les Glòries, l'ampliació del Camp Nou, la culminació de la Sagrada Família o els grans projectes vinculats a Montjuïc i al nou Hospital Clínic dibuixen una ciutat en plena evolució. A aquestes actuacions s'hi sumen infraestructures estratègiques com l'ampliació de l'aeroport o la consolidació de la línia L9, que reforçaran la connectivitat metropolitana i internacional.
Quan una ciutat es transforma, no només canvien els carrers, les places o les infraestructures. També canvia la manera com les persones hi viuen, s'hi mouen, hi treballen i hi consumeixen. Per això, parlar d'urbanisme és parlar del model de ciutat que volem construir.
Durant massa temps, el debat urbanístic s'ha centrat gairebé exclusivament en qüestions tècniques, ambientals o de mobilitat. Tots aquests aspectes són imprescindibles, però n'hi ha un altre que també mereix ocupar un lloc central: el comerç.
El comerç no és simplement una activitat econòmica. És un dels principals generadors de vida urbana. Dona identitat als barris, crea espais de trobada, aporta seguretat als carrers, genera ocupació i contribueix a la cohesió social. En una ciutat com Barcelona, representa prop del 15% del PIB i gairebé el 22% de l'ocupació. Però, sobretot, és un element essencial de la qualitat de vida.
No existeix una ciutat viva sense activitat comercial. I, alhora, el comerç necessita una ciutat ben planificada, accessible i atractiva per poder desenvolupar-se. Urbanisme i retail no són dos mons separats; formen part d'una mateixa realitat. Quan es transforma un carrer, es redefineixen els fluxos de persones, les oportunitats de negoci, la convivència entre usos i, en definitiva, la vitalitat d'un barri.

Per això és tan important incorporar la perspectiva comercial en la planificació urbanística des del primer moment, com una peça més del projecte de ciutat. Les grans transformacions urbanes només assoliran tot el seu potencial si contribueixen també a reforçar un teixit comercial divers, equilibrat i de qualitat.
Barcelona té una oportunitat extraordinària per fer-ho. La nova Rambla, la gran reforma del mercat de la Boqueria, la futura renovació del carrer Pelai i la projecció d’una reurbanització de l’avinguda Gaudí, poden esdevenir exemples d'un urbanisme que posa les persones al centre i que entén que l'espai públic i l'activitat econòmica no són incompatibles, sinó complementaris. La ciutat necessita carrers agradables per passejar, però també comerços que els dotin de vida, personalitat i activitat durant tot el dia.
Aquest és també el moment de reivindicar l'excel·lència comercial com un valor urbà. L'excel·lència també es construeix a través del paisatge urbà, de la qualitat de les façanes, de la cura dels rètols, de l'ocupació responsable de l'espai públic o d'una implantació comercial coherent amb la identitat de cada barri. La bellesa i la qualitat dels nostres carrers també formen part de l'experiència de ciutat.
La ciutat necessita carrers agradables per passejar, però també comerços que els dotin de vida, personalitat i activitat durant tot el dia.
Alhora, Barcelona necessita preservar la diversitat comercial. Les grans capitals europees competeixen per atraure talent, inversió i visitants, però també per mantenir barris autèntics i una oferta comercial rica i singular. Evitar la uniformització i afavorir la convivència entre comerç local, marques internacionals, restauració i activitats culturals és una aposta estratègica pel nostre model comercial de ciutat, que beneficia tant els residents com els visitants.
Per aconseguir-ho, cal reforçar la col·laboració entre administracions, sector privat i societat civil. Les millors transformacions urbanes són aquelles que neixen del diàleg, escolten les diferents sensibilitats i incorporen el coneixement de tots els actors implicats. El consens no és un fre al progrés; és la millor garantia perquè els projectes perdurin i generin valor compartit.
Barcelona ha demostrat al llarg de la seva història que sap reinventar-se. Ho ha fet sempre que ha estat capaç de sumar esforços i de mirar més enllà del curt termini. Avui tenim una nova oportunitat per fer-ho. Les grans transformacions urbanes que tenim al davant poden convertir-se en un motor de prosperitat, cohesió i qualitat urbana si situem el comerç en el lloc que li correspon.
Perquè fer ciutat també és fer comerç. I construir el futur de Barcelona significa entendre que l'urbanisme i l'excel·lència comercial han d'avançar plegats, amb una mirada compartida, oberta i ambiciosa sobre la ciutat que volem deixar a les properes generacions.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat


