Hi ha persones que no necessiten ocupar grans titulars per transformar una empresa. No acostumen a sortir a les fotografies, ni a signar els projectes més reconeguts, però són les que, amb els anys, acaben definint la manera de fer, d'entendre la feina i, sobretot, de relacionar-se amb les persones. Quan marxen, és quan t'adones que una part de la identitat de la casa portava, silenciosament, el seu nom.
Aquest cap de setmana ens ha deixat la Maria Mateu. Per a nosaltres no només era la dona del fundador l'Antoni Morillas. Era una de les ànimes del nostre projecte i una de les persones que més ha contribuït a construir la cultura que avui defineix la nostra casa.
A casa nostra hi ha una pregunta que ha ressonat durant dècades amb una força especial: «Qui som?». I la resposta arribava immediatament, sempre amb el seu somriure inconfusible: «Els millors!». No era arrogància ni vanitat. Era una manera d'afrontar la vida. Una invitació a donar el millor de nosaltres mateixos, a treballar amb orgull, amb optimisme i amb la convicció que qualsevol repte es podia superar.
Una invitació a donar el millor de nosaltres mateixos, a treballar amb orgull, amb optimisme i amb la convicció que qualsevol repte es podia superar.
La Maria va ser-hi des del primer dia. Va treballar al front office quan encara tot estava per construir, atenent clients, resolent problemes i fent que qualsevol persona que entrés per la porta se sentís com a casa. Ho va fer amb una naturalitat extraordinària, sense buscar protagonisme, sense distingir entre grans responsabilitats i petites tasques. Simplement hi era, sempre disposada a ajudar.
Les empreses familiars sovint s'expliquen a través dels seus fundadors. Però hi ha moltes altres persones que sostenen aquests projectes des de la discreció. Persones que transmeten valors, que cuiden els equips i que converteixen una empresa en una comunitat. La Maria era exactament això.
Hi ha moltes altres persones que sostenen aquests projectes des de la discreció.
Tot el que n'hem après no es troba en cap manual de direcció ni en cap escola de negocis. Ens va ensenyar que el treball només té sentit si va acompanyat de respecte i de generositat. Que les dificultats no es combaten amb lamentacions, sinó amb serenitat. Que quan el camí fa pujada és precisament quan més cal somriure. I que les persones són sempre el centre de qualsevol projecte que vulgui perdurar.
Defensora fervent de la llibertat, la justícia, les dones, Catalunya, i el seu Barça, també era una dona profundament connectada amb la seva família, els seus amics i amb la vida. Trobarem a faltar els seus missatges celebrant cada gol del Barça, les seves converses, el seu sentit de l'humor i aquella manera tan seva de fer que qualsevol preocupació semblés una mica més petita. Estem convençuts que el dia que el Barça torni a aixecar una Champions, inevitablement mirarem cap amunt i pensarem en ella.
Ens va ensenyar que el treball només té sentit si va acompanyat de respecte i de generositat.
A Morillas continuarem treballant amb la mateixa exigència, el mateix rigor i la mateixa il·lusió que ella ens va transmetre. No perquè sigui una obligació, sinó perquè és la millor manera d'honorar el seu llegat.
Les marques es construeixen amb idees. Les empreses, amb talent. Però les cultures només perduren gràcies a persones com la Maria: aquelles que, sense fer soroll, aconsegueixen deixar una empremta que el temps no esborra.
Gràcies per tant, Maria. Bon viatge. Descansa que t'ho has guanyat a pols.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
