La visita de Philippe Aghion (Premi Nobel d’Economia 2025) a Barcelona, en 10 cites

Philippe Aghion conversa amb Xavier Vives, president del Consell Consultiu del Institut de Política Econòmica (IPI), després de la seva conferència © Cercle d'Economia
Philippe Aghion conversa amb Xavier Vives, president del Consell Consultiu del Institut de Política Econòmica (IPI), després de la seva conferència © Cercle d'Economia

L'economista francès inaugura el cicle 'Barcelona IA: innovació, productivitat i benestar', amb una defensa de la intel·ligència artificial basada en la competència, l'educació i la innovació

(Directora de The New Barcelona Post)
17 de juny de 2026

El Premi Nobel d'Economia 2025 Philippe Aghion va arribar aquesta setmana a Barcelona per rebre el VI Premi Europeu de Ciència Hipàtia, un reconeixement impulsat per l'Ajuntament de Barcelona i el Barcelona Knowledge Hub de l'Academia Europaea que distingeix trajectòries científiques de referència internacional. L'economista francès va ser guardonat per les seves contribucions pioneres a l'estudi de la innovació, el creixement econòmic i la destrucció creativa, conceptes que han influït tant en la investigació acadèmica com en el disseny de polítiques públiques a tot el món.

Tot just un dia després de recollir el premi al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, Aghion va inaugurar el cicle Barcelona IA: innovació, productivitat i benestar, impulsat per l'Institut de Política Econòmica (IPI), el think tank promogut pel Cercle d'Economia, i el Barcelona Supercomputing Center (BSC).

Considerat un dels grans referents mundials en l'estudi de la innovació i la transformació tecnològica, Aghion va oferir una conferència magistral sobre intel·ligència artificial marcada per un "optimisme cautelós", i amb un auditori a vessar. El seu principal missatge? Que la IA pot convertir-se en una nova revolució industrial capaç d'impulsar creixement econòmic i benestar, però el seu impacte dependrà de la capacitat de governs, empreses i sistemes educatius per gestionar la seva transició.

No és casualitat que l'economista hagi estat el ponent convidat a inaugurar aquest cicle de debat sobre intel·ligència artificial. Bona part de l'obra que li va valer el Nobel —i que ara li ha fet merèixer el Premi Hipàtia, i molts altres— gira al voltant d'una pregunta que ressona habitualment amb la disrupció de la IA: com aprofitar aquesta gran onada d'innovació tecnològica sense posar en risc la cohesió social.

Innovació, competència, la destrucció i creació d'ocupacions, i el cavall que cal aprendre a domar. Compartim les deu principals idees que resumeixen la seva intervenció al Cercle d'Economia.

La primera trobada del cicle Barcelona IA: innovació, productivitat i benestar va omplir l’auditori del Cercle d’Economia © Cercle d'Economia
La primera trobada del cicle Barcelona IA: innovació, productivitat i benestar va omplir l’auditori del Cercle d’Economia © Cercle d'Economia

1. La IA és un cavall que hem d'aprendre a guiar

"La IA és com un cavall. Pot portar-te al precipici i provocar la teva caiguda, o pot portar-te on vulguis si saps com guiar-lo. Guiar la revolució industrial significa implementar les institucions i polítiques públiques adequades."

Aghion rebutja les visions fatalistes sobre la intel·ligència artificial, però insisteix que la tecnologia no és neutral. La qüestió, segons va sostenir a la seva conferència, no és frenar la innovació, sinó construir les condicions perquè els seus beneficis arribin al conjunt de la societat.

2. Europa no pot repetir l'error de la revolució digital

"El PIB per càpita d'Europa va disminuir en relació amb el dels Estats Units perquè ells van aprofitar la revolució de les TIC i nosaltres no vam saber fer-ho plenament."

Per a l'economista, la pèrdua de competitivitat europea i la diferència de l'evolució del seu PIB per càpita en comparació amb els EUA té una explicació: els Estats Units van liderar la revolució de les tecnologies de la informació i van construir gegants globals com Google, Microsoft o Amazon, mentre Europa va quedar endarrerida. La intel·ligència artificial representa ara una segona oportunitat que el continent no pot permetre's desaprofitar.

3. La IA no només produeix béns: també produeix idees

"La IA automatitza tasques tant en la producció de béns i serveis com en la producció d'idees. Fa que les idees siguin més fàcils de trobar i recombinar, molt més ràpid."

A diferència d'anteriors revolucions tecnològiques, la IA també actua sobre el mateix procés d'innovació. Segons Aghion, la seva capacitat per accelerar la generació i combinació d'idees pot traduir-se en més investigació i més creixement.

4. La IA destruirà llocs de treball, però també en crearà de nous

"La IA destruirà llocs de treball, però també en crearà gràcies a l'augment de la productivitat i perquè impulsarà la generació de noves idees i innovacions. Per això són necessaris sistemes adequats d'educació i de flexiseguretat laboral."

Aghion va defensar que l'automatització eliminarà determinades tasques, però també impulsarà noves activitats econòmiques i professions. La qüestió no és evitar el canvi, sinó facilitar la transició dels treballadors cap als nous llocs de treball que es generaran arran de la IA.

Philippe Aghion durant la conferència inaugural del cicle Barcelona IA: innovació, productivitat i benestar, celebrada a la seu del Cercle d'Economia.
Philippe Aghion durant la conferència inaugural del cicle Barcelona IA: innovació, productivitat i benestar, celebrada a la seu del Cercle d'Economia. -

5. Dues receptes clau per aprofitar la IA

"Per aprofitar el potencial de creixement de la IA necessitem competència i una política industrial intel·ligent. Per aprofitar el potencial de creació d'ocupació necessitem educació i flexiseguretat."

En aquestes dues frases, l'economista va resumir la seva recepta per a Europa: més competència i inversió per impulsar el creixement; més educació i flexiseguretat perquè aquest creixement generi ocupació.

6. Hi ha aprenentatges que han de continuar fent-se sense IA

"Part de l'escolarització s'ha de fer sense IA. Necessitem nens que sàpiguen llegir llibres, escriure sense faltes i calcular per ells mateixos sense recórrer a la tecnologia."

Per a Aghion, la intel·ligència artificial ha de complementar l'aprenentatge, no substituir les capacitats bàsiques sobre les quals es construeix el pensament crític.

7. Les regles de la cursa tecnològica

Per aprofitar plenament el potencial de la IA "hem de promoure el codi obert, facilitar l'accés a les dades, ampliar instruments com la Llei de Mercats Digitals, evitar una regulació excessiva, invertir en capacitat de computació i accelerar la difusió de la IA."

Lluny de defensar una cursa tecnològica sense regles, Aghion va apostar per una estratègia europea pròpia que combini, d'una banda, una regulació que fomenti la competència, però també que ajudi a accelerar la difusió de la IA. La necessitat d'actuar és especialment rellevant, va advertir, en un context en què bona part de la infraestructura digital global està concentrada en molt pocs actors. "El núvol està avui controlat per tres empreses: Microsoft, Google i Amazon", va recordar.

8. La IA impulsarà la productivitat durant la pròxima dècada

"La IA aportarà 0,68 punts percentuals anuals a la productivitat de les empreses durant deu anys."

Segons els models d'Aghion, la IA impulsarà una acceleració de la productivitat durant aproximadament una dècada. Després, el creixement tornarà a taxes més properes a les actuals. No es tractaria d'un canvi permanent en la taxa de creixement, però sí d'un impuls temporal, i significatiu.

9. El gran conflicte del capitalisme innovador

"En el cor d'aquest paradigma existeix una contradicció: necessitem rendes de monopoli per recompensar els innovadors, però aquests mateixos innovadors tenen la temptació d'utilitzar-les per impedir les innovacions posteriors."

La innovació necessita incentius, però també competència. Per al Premi Nobel d'Economia el repte consisteix a evitar que les empreses que triomfen avui bloquegin les que poden innovar demà.

10. La inclusió no és només una qüestió social: també econòmica

"A França afrontem el risc de tenir un president populista d'aquí a un any. Puc dir-los que ens aterra aquesta possibilitat. No ser inclusius té un cost enorme."

Aghion va advertir sobre els riscos polítics derivats d'una transició tecnològica mal gestionada. Si els beneficis del creixement i la innovació no es distribueixen de manera àmplia, augmentarà el malestar social i es reforçaran els moviments populistes. Per això va tornar a defensar sistemes de flexiseguretat com el model danès, capaços de combinar mercats laborals dinàmics amb una sòlida protecció social.

La seva conclusió va ser coherent amb el to general de tota la conferència: la intel·ligència artificial pot esdevenir una poderosa eina de prosperitat compartida, però només si va acompanyada d'institucions sòlides, competència efectiva, inversió en educació i polítiques capaces de garantir que els beneficis de la innovació arribin al conjunt de la societat.

Sobre l'autor

Elena Busquets
Elena Busquets

Directora de The New Barcelona Post

Veure biografia