Els líders que operen per al trimestre i els que operen per a la dècada no són simplement versions diferents del mateix perfil, són perfils fonamentalment diferents. Prenen decisions diferents davant les mateixes dades, prioritzen coses diferents davant els mateixos recursos, i deixen empremtes radicalment diferents en les organitzacions que lideren.
I després hi ha els que construeixen per a quan ja no hi siguin. Per a la següent generació. Per a alguna cosa més gran que el seu propi cicle. Per a un llegat que no cabrà en cap informe anual, però que d'aquí a vint anys continuarà sent visible. Aquest és l'horitzó més difícil de sostenir, i el més transformador.
Construir amb aquesta perspectiva exigeix una cosa que no s'ensenya en cap programa de lideratge: la generositat de deixar anar. Entendre que el projecte és més gran que un mateix. Implica prendre decisions avui que beneficiaran persones que encara no coneixes, en contextos que no pots imaginar. Aquest gest, aparentment renunciatiu, és en realitat, la forma més ambiciosa de liderar que existeix: confiar en una visió prou sòlida per a sobreviure a la teva pròpia absència.
Entendre que el projecte és més gran que un mateix.
He vist aquesta mentalitat en acció en organitzacions que han pres decisions que no tenien cap sentit des de la lògica del trimestre i tot el sentit del món des de la lògica de la dècada. Decisions d'inversió els fruits de les quals trigaran anys a veure's. Apostes per talent que no rendeix avui, però que serà determinant demà. Renúncies a ingressos immediats per a protegir una cosa més valuosa: una cultura, una reputació, una relació de confiança construïda durant generacions. Aquestes decisions només són possibles quan el líder que les pren té clar quin llegat vol deixar, i està disposat a subordinar el present a aquesta visió.
El teixit empresarial català coneix bé aquesta lògica. Hi ha empreses en aquesta terra que porten generacions prenent decisions amb aquest mateix criteri: no què és millor per a aquest cicle, sinó què és millor per al que vindrà després. Aquesta capacitat de subordinar el present a una visió de futur que un potser no veurà és, en la meva opinió, una de les formes més sofisticades d'intel·ligència empresarial. I és també, paradoxalment, una de les més rendibles a llarg termini, encara que els seus fruits siguin difícils de posar en un Excel.
No què és millor per a aquest cicle, sinó què és millor per al que vindrà després.
Quan vaig començar els meus primers projectes, la pregunta que em guiava no era quant facturarien el primer any. Era quin canvi volia que existís gràcies a ells. Quin llegat quedaria quan jo ja no estigués al capdavant. No tots van arribar on vaig projectar, però aquesta pregunta va definir cada decisió que vaig prendre: a qui vaig incorporar, què vaig sacrificar, i en què em vaig negar a cedir malgrat la pressió. I segueixo creient que és la pregunta més estratègica que pot fer-se qualsevol líder. Perquè qui construeix amb aquesta intenció construeix d'una altra manera. Més sòlid, més veritable.
La pregunta no és un exercici de vanitat. És la brúixola més pràctica que existeix quan els recursos són limitats i les pressions del curt termini són enormes, que sempre ho són. És el que permet dir que no a l'urgent per dir que sí a l'important. El que converteix una empresa en institució, una iniciativa en moviment, una idea en quelcom que transcendeix a qui la va tenir i un projecte en un llegat. El llegat no es declara: s'edifica, decisió a decisió, amb la claredat de saber que el que estàs construint avui, és per a algú que encara no ha arribat.
El llegat no es declara: s'edifica, decisió a decisió.
Barcelona porta més d'un segle veient créixer la Sagrada Família. I en aquest creixement pausat, generació rere generació, hi ha una lliçó de lideratge que cap congrés ni cap llibre ha pogut superar: que les coses que realment importen les construeixen persones que no necessiten veure-les acabades per saber que valia la pena començar-les.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
