La supervivència de les empreses és clau per a mantenir la salut de l'ecosistema econòmic català. No és qüestió únicament de crear empreses, sinó aconseguir que aquestes idees es mantinguin en el temps i passin a noves mans que les reinventin i conservin. És difícil predir quant de temps viurà una companyia, però és més senzill dotar-la dels recursos necessaris per continuar treballant. Reempresa fa una dècada i mitja que busca donar un cop de mà a les empreses en aquest moment de transició. L'entitat —creada per Cecot, Autoocupació i el suport de la Generalitat de Catalunya —s’ha consolidat com un instrument per facilitar el relleu empresarial i evitar el tancament d’empreses viables per manca de continuïtat. Segons les dades, durant aquests quinze anys, més de 6.000 empreses han pogut continuar la seva activitat, s'han preservat més de 17.000 llocs de treball i s'han generat gairebé 340 milions d’euros d’inversió induïda.
"Aquest projecte funciona perquè no hi ha hagut ansietat, es treballa a poc a poc i no es vol tot per a demà", reflexiona Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya, en l'acte de celebració dels 15 anys de Reempresa. Sovint es parla de la manca de relleu generacional. En algunes empreses, passar de pares a fills sembla una feina impossible. Primer, per la falta d'interès d'alguns joves a dedicar-se a allò que feien els seus pares. Després, per la inestabilitat del mercat, que pot provocar que alguns successors no vegin clar el sector en el qual es troba l'empresa dels seus progenitors. "Reempresa va néixer perquè una empresa viable no hagi de desaparèixer per cap factor", recorda Xavier Panés, president de la Patronal Cecot i de Reempresa. Però, segons proclama el líder de Cecot, aquesta no ha estat només una iniciativa d'una sola entitat, la qual cosa s'ha convertit en "la clau del seu èxit": "L'administració aporta capacitat i les entitats empresarials aportem coneixement del teixit i proximitat amb les empreses", concreta.
La idea principal d'aquesta iniciativa és salvar les empreses, però sense desvincular-les de la innovació i la transformació. És per això que els seus creadors també la lliguen amb l'emprenedoria, ja que per a Panés, "l'emprenedor no només crea una empresa nova, també en pot transformar". En concret, s'ofereix un servei coordinat per professionals del món de la reempresa i amb el suport d'una àmplia xarxa de col·laboradors. Ja no es tracta d'una iniciativa per trobar directius; actualment, és un espai de connexió entre companyies. D'aquesta manera, els consultors i consultores tracten amb total confidencialitat totes les consultes i contrasten la informació que faciliten tant els empresaris que no volen continuar, com les reemprenedores. Com que és una entitat sense ànim de lucre, tots els serveis són gratuïts per a l'usuari, ja que les entitats que els promouen han rebut cofinançament públic.
L'acompanyament cobreix tot el procés de transmissió d'un negoci. Reempresa ofereix assessorament individual per elaborar el pla de cessió o de compra, formació per a totes dues parts perquè puguin cedir o reemprendre amb tranquil·litat i seguretat, i acompanyament per afavorir la transferència de coneixement entre qui ven i qui compra. A més, disposa d'un mercat virtual amb més de 1.300 empreses en venda dels sectors del comerç, els serveis, l'hostaleria i la indústria, entre d'altres. I, perquè el finançament no sigui un obstacle, treballa amb associacions i entitats bancàries per facilitar la compra d'un negoci en funcionament.
"Gràcies a tot això, en 15 anys, s'han donat en adopció més de 6.000 empreses", diu Albert Colomer, president de la Fundació Autoocupació i membre del Comitè Director de Reempresa. Aquesta xifra, afegeix Colomer, "és la meitat de les empreses que tanquen a Catalunya per falta de relleu".
Així són els compradors i venedors
Les raons per vendre o adquirir un negoci són diverses. Pel que fa a les persones cedents, una de cada dues té més de 50 anys, i una de cada dues vol jubilar-se, tot i que també hi ha altres motius per cedir, com per exemple raons personals o fins i tot un canvi de carrera professional. Les persones reemprenedores, en canvi, són majoritàriament d'entre 30 i 50 anys. No són tan joves com les persones que emprenen des de zero: cerquen en la reempresa una inversió més madura i amb menys risc que començar un projecte nou. Pel que fa al gènere, entre les persones cedents el 54% són homes i el 46% dones, mentre que entre les reemprenedores el 60% són homes i el 40% dones.
Segons les infografies de Reempresa, per sectors, el comerç (32%), els serveis (30%) i l'hostaleria (30%) concentren la gran majoria de les reempreses d'èxit, seguits de la indústria (6%) i la construcció (2%). Quant a la inversió induïda, els serveis lideren la llista amb 84,2 milions d'euros, seguits del comerç (59 M€), l'hostaleria (56,1 M€) i la indústria (48,4 M€). Més enrere hi ha la construcció i reformes (10,8 M€), l'agropecuari (1,2 M€) i la categoria d'altres (600.000 €). El preu mitjà de les operacions varia molt segons el sector. El comerç i l'hostaleria tenen el preu més baix, 40.000 € de mitjana, seguits d'altres (60.000 €) i dels serveis (62.000 €). L'agropecuari se situa en 102.000 €, la construcció i reformes en 138.000 € i la indústria és el sector amb el preu mitjà més alt, 183.000 €.
Una iniciativa amb xarxa local
Les empreses amb falta de relleu, majoritàriament no són grans companyies. El gran gruix de persianes baixades que han intentat salvar des de Reempresa són comerços de proximitat. Per això, es necessita una gran connectivitat amb les administracions locals i els consells comarcals. Reempresa té un total de 35 oficines repartides per tot el territori amb una vuitantena de treballadors. "El municipalisme ha aconseguit treballar acompanyat de les empreses, les patronals i l'administració", explica Lluisa Moret, presidenta de la Diputació de Barcelona. En concret, la seva tasca ha aconseguit que 3.500 empreses de les 6.000 mencionades es quedin dins de la diputació. "El dinamisme econòmic ha de ser un símbol de casa nostra", destaca Moret, qui també ha reivindicat el teixit empresarial de proximitat i com entre emprenedors i petits locals s'han aconseguit tractes "excel·lents".
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
