[dropcap letter=”J”]

acques-Yves Cousteau, oficial de la marina francesa, va assolir fama mundial en la seva vida civil com a explorador i investigador del món submarí. Seductor nat, sabia conquistar els productors, patrocinadors i els espectadors dels seus reportatges cinematogràfics i documentals per a televisió. En les seves conferències internacionals, que li servien tant per augmentar el seu halo d’aventurer-chic com per captar ajudes per a les seves fundacions oceanogràfiques, repetia algunes idees que feien pensar la seva audiència. “El nostre planeta no hauria d’haver-se anomenat terra, sinó planeta aigua”, deia Cousteau solemne, mentre mostrava un mapamundi o la imatge de la terra des de l’espai.

Cousteau era un enamorat de la natura i el fascinava tot el potencial que s’amagava sota oceans i mars. Sempre donava voltes a com de poc coneguda era una cosa tan propera. Precisament i amb relació directa amb el mar, a Barcelona hi ha una cosa tan pròxima com generalment poc coneguda: el port, una enorme locomotora econòmica que està permanentment en marxa i de la qual se’n sap ben poc si no s’està involucrat directament amb el seu dia a dia. Sempre present, encara que es desconegui el seu abast, el pes real que té a la ciutat, en l’economia de la gran metròpoli i, en general, l’enorme influència que té per a Barcelona tota la seva activitat.

El port viu set vides en paral·lel. Unes són més conegudes i altres més discretes. Algunes estan integrades a la ciutat i altres estan tan allunyades que pràcticament podria dir-se que estan convenientment amagades de mirades innecessàries.

1. La més coneguda pels habitants i visitants de la ciutat és la de l’oci i els esports: a més de molls accessibles amb oferta d’oci a la zona de Port Vell com el Moll de la Fusta, el d’Espanya o el de la Barceloneta, a la zona hi ha dos clubs esportius històrics: el Nàutic i el Marítim, en eterna i sana competència des de fa 116 anys. El segon va tenir, des de 1913 fins 1959, un dels edificis més bonics del port, la casa-club construïda per l’arquitecte Enric Sagnier, que va haver-se d’enderrocar pel creixement i les necessitats comercials del port. També inclou en l’actualitat els amarratges i pantalans de l’One Ocean Port Vell, una marina especialitzada en grans eslores, que ha portat una important activitat econòmica al voltant d’aquests iots (reparació, manteniment, proveïdors, formació) i un exclusiu club-restaurant per a socis i visitants. L’oferta d’amarratges d’oci dins el port es rematarà amb la imminent obertura de la Marina Vela, al costat de la bocana nord i al peu de l’icònic Hotel W, que des de la seva obertura forma part de l’skyline de la ciutat en fotografies, dibuixos i logotips.

   

2. La segona vida del port barreja el turisme, l’hedonisme i els viatges: Barcelona és una de les capitals mundials dels creuers, cosa que demostren els 2,7 milions de viatgers van passar per la ciutat a bord de vaixells de turisme, generadors d’ocupació i dinamitzadors d’economia al voltant de cada escala. Aquestes visites de vaixells, que el 2018 superaran les 870, tenen una particularitat: un elevat percentatge dels creueristes comencen o acaben el seu singladura a Barcelona, ​​cosa que ha anat relacionat directament amb el creixement de l’aeroport en nombre d’usuaris i destins, a manera de “win-win” aeri-marítim: moltes noves rutes, sobretot les intercontinentals, s’han consolidat gràcies al fet que des de Barcelona arrenquen o acaben els seus viatges en vaixell viatgers de tot el món que arriben o surten amb avió als seus països. En les mateixes aigües per on arriben els creuers hi ha un altre turisme més petit, però que també mira el mar amb ulls il·lusionats: el dels vaixells que sortint des de les escales del Portal de la Pau, davant de Colom, ofereixen la possibilitat de veure còmodament tot el litoral de la ciutat des del mar o recórrer el port, en el cas de les històriques Golondrinas.
3. Amb aquests vaixells, en versió clàssica, de fusta o mitjançant catamarans en fibra de vidre, es poden conèixer encara més vides del port, com la tercera: la dels ferris, que uneixen Barcelona amb cinc ports diferents de les Balears i el servei diari dles quals és fonamental per a la vida de Mallorca, Eivissa i Menorca. En els seus cellers es transporten totes les nits tones de productes que les proveeixen, des dels més bàsics fins als més inversemblants. A més d’aquest pont fonamental Barcelona-Balears, al port també s’operen serveis de ferri a diferents ports al Marroc, Algèria i Itàlia. Tan sols el 2017, 1,4 milions de passatgers van triar aquest mitjà de transport per arribar al seu destí.
4. La quarta vida és l’energia, centrada en grans dipòsits i pantalans situats al sud de la instal·lació, al costat de la Zona Franca i separats de bona part de la ciutat per la muntanya de Montjuïc. En aquesta zona, anomenada precisament moll de l’energia (es va decidir canviar l’anterior batejat com “inflamables” per raons lògiques) és on de manera permanent vaixells de totes les mides carreguen i descarreguen gas natural, gasolines i productes químics. En els tres casos, el 2017 els moviments d’aquests a Barcelona van incrementar entre un 23 i un 64%. Per raons de seguretat, aquestes zones són les més apartades i restringides del port.
5. Molt a prop, arriba la cinquena vida del port de Barcelona: la del transport de vehicles. Ja sigui en els ferris esmentats anteriorment com en enormes vaixells-garatge que recorren el món transportant tot tipus de vehicles de tracció mecànica des del seu lloc de fabricació als llocs on acabaran venent-se i circulant. En 2018 es van comptabilitzar 837.273 unitats, sumant exportació, importació o en trànsit transportats d’un port a un altre, una xifra que tot i haver patit un retrocés el 2017 (ha estat l’única de totes les partides comptabilitzades en les estadístiques), és senzillament espectacular , com ho és veure part de tots aquests vehicles alineats en les instal·lacions, preparats per pujar als vaixells o acabats de desembarcar.
6. La sisena vida del port de Barcelona són els transports a granel: allò que arriba o es carrega directament en els cellers dels vaixells que en anglès són anomenats bulk carriers, que significa vaixells de càrrega o de càrrega a granel en espanyol. Aquests productes inclouen el ciment per a la construcció, la potassa usada per als fertilitzants, suplements alimentaris per a bestiar i diferents processos industrials i que arriba directament als molls del port a través del ferrocarril, o la ferralla, d’aspecte aparentment inútil quan és desembarcada, tot i que en uns dies es converteix en acer en instal·lacions properes al port seguint el curs del Llobregat. També són molt importants altres mercaderies que arriben o surten a granel des del port usant enormes sitges i dipòsits: els olis alimentaris, la fava de soja o els cereals i les seves farines.

   

7. Arribem a la setena vida del port, una de les que bateguen amb més força: la dels contenidors. Des de la seva creació als Estats Units a mitjans dels anys 50, aquests grans calaixos metàl·lics rectangulars, comercialitzats en dues mides que sempre encaixen, han revolucionat el sector en poder usar-se per al transport intermodal per ferrocarril, carretera o via marítima sense haver de moure la mercaderia d’aquest espai. Barcelona és origen, destí i també port d’intercanvi d’aquests contenidors. Calculats un a un, 2.968.757 van ser exactament els que es van moure l’any passat al port, amb balança positiva pel que fa als d’exportació, que es transporten en uns vaixells cada vegada més grans i les línies regulars uneixen Barcelona amb el món i viceversa.

¿I per què el port de Barcelona té un pes tan i tan gran? Doncs perquè el 90% del comerç mundial es mou per via marítima, una xifra notable. Tant com les 61 milions de tones de mercaderies (un 26% més que l’any passat) que es van moure per vaixell a Barcelona i que evidencien la gran importància d’aquesta instal·lació, un lloc tan poc conegut com a fonamental per al funcionament de la ciutat, el país i la seva economia.