Un robot prepara comandes en un magatzem; un algoritme reorganitza les rutes de repartiment per evitar embussos; una plataforma digital posa en contacte transportistes i empreses, amb grues equipades amb visió artificial, i la IA atravessant-ho tot. La logística del futur ja no es mira a l’horitzó, sinó que ja es palpa en tota la cadena de subministrament. Fins divendres, totes aquestes tecnologies troben un punt de trobada en el Saló Internacional de la Logística (SIL), consolidat com un dels principals aparadors europeus del sector i de la tecnologia que el transforma, en què descobrir les solucions que ja milloren el present i que marcaran el futur.
El saló posa el focus en les principals tendències que mouen la logística, des de la IA al big data, la Internet de les coses (IoT) i el blockchain. Ho fa mitjançant 600 empreses —amb un terç d’internacionals—, 80 startups i més de 250 speakers. A través d’ells, el saló acollirà la presentació de més de 160 innovacions en exlusiva mundial, convertit en una plataforma de llançament global per a moltes empreses de tota la cadena que intervé en la logística, ja sigui per mar, per carretera o fins a la porta de casa. Organitzat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), es preveu que el saló tingui un impacte econòmic de 50 milions d’euros, tot i que s’esté més enllà de la trobada, amb ecosistemes com el del DFactory o la Logistics 4.0 Incubator.
El mar és precisament un dels principals escenaris per al mapa logístic mundial, a través de portes d’entrada (i sortida) com el Port de Barcelona. En aquesta 28 edició del saló (amb el lema Solucions intel·ligents que mouen el món—, la infraestructura barcelonina treu el cap al port del 2030, com a hub logístic més sostenible, digitalitzat i interconnectat. En aquest trajecte, no es mou sol, sino enclavat en un ecosistema de múltiples actors, entre els quals destaquen, com no, les navieres. Grimaldi, juntament amb la seva filial Transmed, és una d’elles. Des de la companyia, Miguel Pardo certifica aquest moment de transformació de la logística, no només per la tecnologia, sinó també per la geopolítica: “Les crisisi duen a les persones a buscar més seguretat, i això acostuma a traduir-se en més proximitat, i en cadenes de subministrament més curtes”. En aquesta transformació, la sostenibilitat també representa una tendència important: “Hi ha una pressió ambiental a Europa que ens obliga a buscar solucions per reduir les emissions de CO2”, també per la naviera, que segueix apostant per Barcelona i les instal·lacions que hi té a la ciutat, amb millores com la una planta fotovoltaica que estarà llesta a la tardor. Aquí també, per mirar cap a la sostenibilitat.
En la cadena logística, després del mar, acostuma a venir la terra, ja sigui per vies o per carretera. Solucions i propostes per a ambdues opcions omplen els passadissos del Pavelló 8 del recinte Montjuïc de Fira de Barcelona, amb propostes que van des de lloguer d’equips intermodals d’empreses com la francesa Modalis i l’alemanya Kombiverkehr, fins a empreses especialitzades amb transports de mercaderies perilloses, com l’andalusa Tian. I aquí treuen el cap propostes emergents i startups com DGanywhere, consultoria especialitzada en aquest segment. “Digitalitzem tot el transport de mercaderies perilloses”, destaca Gerard Moya, fundador de la startup. Ho explica des dels stands de la incubadora logística del CZFB, ubicada en el DFactory, que impulsa iniciatives vinculadas a la logística des de tots els angles.
El paper dels conductos no queda al marge de la innovació; al contrari, és bàsic per a la cadena i prioritari per a les empreses. Aquesta importància es tradueix en iniciatives com la de Pakengers, que “connecta els camioners amb les empreses que necessiten camions”, com destaca també des de la incubadora Sebastian Rojas, de Pakengers. IA Drivers n’és un altre exemple, des d’una altra vessant: se centra en la formació dels transportistes, posant el focus “no en com aparcar o on dormir, sinó en salut física i mental”, com remarca Rose Marie Redondo desde el projecte, sorgit a Itàlia de la mà de l’empresa T&C Transporti, i ara també a la incubadora del CZFB.
L'ecosistema de la innovació logística s'escampa més enllà de la incubadora, a través del DFactory i de la seva projecció. Així es reflecteix en el SIL, amb empreses com ESTUN Robotics: el gegant de la robòtica xinès ha aterrat recentment a Europa, des d'una fàbrica a Polònia i amb oficines precisament al DFactory. Amb robots centrats en la logística des d'un ampli ventall de possibilitats —”des de robots de tres quilos a altres de vàries tones”---, ha arrencat amb un equip reduït de cinc persones que preveuen multiplicar per deu. Ho explica Ignacio Moreno des de l'empresa, que compta amb 4.000 empleats a nivell global. Triar oficina preveient aquest ritme de creixement no és facil, i aquí ha estat clau l'ampliació del DFactory: “L'ampliació ens donarà espai i es podrà anar adaptant a les necessitats que vagin sorgint”.
Els robots com els d'ESTUN atrauen gran part de les mirades del saló, amb brunzit que es mescla amb les xerrades i les presentacions que omplen el SIL, amb el concepte d’IA repetint-se en intervencions i tallers. Robots de tot tipus faciliten tasques logístiques que van des de l’empaquetat a l’emmagatzematge, fins i tot en tasques tan específiques com la de fleixar (o el que és el mateix, subjectar i assegurar una caixa o un palet amb una banda tensada de plàstic, per evitar que se surti del lloc on ha d’estar). L’alemanya Ergopak ha desenvolupat un robot que fa aquest procés: passa el fleix per sota la caixa per assegurar-la, i l’apropa fins a l’altre extrem per fixar-lo. Per què? Per reduir el desgast físic que representa per a un treballador ajupir-se centenars de vegades al dia per fer aquest gest, i així minimitzar el risc de lesions i d’accidents, com recalquen des de l’empresa.
Les solcuions pels magatzems són infinites, i moltes tenen la seguretat en el punt de mira des de perspectives diferents, des de la d’Ergopak a panells de polietilè per amortiguar xocs de maquinària amb parets del magatzem, o valles per assegurar el pas dels treballadors, com una alternativa millor a la tradicional del metall, per “la facilitat en el manteniment i perquè provoca menys danys a la maquinària en cas que es produeixi un xoc”, com expliquen des de la valenciana Panelchok.
Les solucions van de l’àmbit més físic al digital, amb softwares de gestió tant de magatzems com de la distribució, amb propustes com les de OnWork, i també la de la belga Urbantz, que optimitza el transport en última milla. Així, des del punt més llunyà de la cadena de subministrament fins a la porta de casa, la logística es transforma abraçant la tecnologia, en un procés que ja està remodelant el present i que es defineix també des de Barcelona.
