Fer un resum, subratllar un text i memoritzar conceptes sembla una fórmula coneguda per qualsevol estudiant. Difícilment semblen els ingredients d’un truc de màgia. Però Ferran Ballard defensa que és precisament aquí on s’amaga una de les claus de l’aprenentatge: adquirir un mètode i entendre per què funciona.
Aquesta idea és l’origen de The Brain School, l’acadèmia fundada per Ferran Ballard i Alejandra Scherk que ha convertit el mètode d’estudi en el seu principal model de negoci. Amb seus a Barcelona i Madrid, formació presencial i en línia i més de 10.000 alumnes formats —des d’adolescents fins a opositors i professionals de grans empreses—, el projecte ha crescut al voltant d’una premissa aparentment senzilla: abans d’aprendre continguts, cal aprendre a aprendre.
“El problema no és tant les eines que utilitza la gent quan estudia, sinó que sovint les aplica sense entendre per què els hi funcionen”, defensa Ballard. “Molts pares intenten transmetre als seus fills el mètode que a ells els va funcionar: fer esquemes, repetir conceptes en veu alta o subratllar. Però sovint no saben explicar per què aquestes eines els funcionaven i, per tant, els fills tampoc n’entenen la utilitat”, afegeix.
Aquesta falta d’una explicació clara sobre com aprendre millor va ser precisament el punt de partida de la recerca de Ballard. Si molts estudiants feien, seguien, aparentment, els mateixos passos, per què alguns obtenien resultats molt superiors? Quan va accedir a la Universitat Pompeu Fabra per cursar el doble grau de Dret i ADE, Ballard va començar a buscar la resposta. I va pensar que la millor fórmula per a trobar aquestes respostes provenia d’un altre àmbit: el de la màgia. Quan un mag vol millorar un truc, no intenta reinventar-lo des de zero, sinó que estudia què fan els millors i busca entendre patrons i formes de funcionar.
Ballard va aplicar aquesta mateixa lògica a l’estudi. En lloc de buscar els millors mags, va observar els estudiants amb millors expedients de la seva promoció, va analitzar els seus hàbits i va intentar identificar els punts en comú. Després va contrastar aquestes observacions amb els estudis i la literatura existent sobre psicologia cognitiva. Aviat es va adonar que la solució no era estudiar més hores, sinó disposar d’un mètode que permetés aprofitar-les millor.
Un mètode clàssic, convertit en sistema
La recerca de Ballard acabaria cristal·litzant en una metodologia pròpia estructurada en vuit passos. El punt de partida no és memoritzar, sinó entendre: el mètode proposa començar prenent apunts i fent una primera lectura exploratòria per obtenir una visió general del contingut abans d’entrar-hi en profunditat.
Després arriba la lectura en profunditat, moment durant el qual l’estudiant treballa realment el contingut: identifica les idees més importants, separa els continguts essencials dels que no ho són i comença a donar una estructura a la informació. A partir d’aquí, el mètode incorpora eines molt conegudes com fer resums, preparar un llistat de preguntes o crear esquemes, passos que, destaca Ballard, no s’han de fer rutina, sinó perquè realment ajudin a entendre i retenir allò que s’està estudiant.
Els últims passos són la memorització i el repàs, uns passos que els estudiants normalment situen a l’inici de tot el procés però que Ballard remarca que és essencial fer-los quan ja s’ha entès i ordenat tota la informació. La clau del mètode, doncs, no és cap tècnica concreta, sinó saber quin pas toca fer en cada moment i sobretot amb quin propòsit es fa.
De problema personal a negoci educatiu
Aquesta metodologia d’estudi, que inicialment Ballard havia traçat per donar resposta a les seves pròpies dificultats com a estudiant, acabaria convertint-se en una empresa educativa —i, recentment, fins i tot en un llibre (Aprendre amb estratègia)—. El projecte va començar amb només 18 anys, quan va crear una primera acadèmia orientada a estudiants universitaris de Dret i ADE de la Universitat Pompeu Fabra, molts d’ells companys de promoció. En aquell moment, l’objectiu no era construir una gran empresa, sinó compartir un sistema que havia desenvolupat per estudiar millor.
El creixement va arribar de manera progressiva, sobretot gràcies al boca-orella: primer entre estudiants d’altres àmbits, després entre famílies i, més endavant, entre empreses. Arran de la pandèmia, el mètode també es va poder adaptar a un curs que es podia oferir online, des de qualsevol part d’Espanya. Ballard resumeix aquest recorregut amb una frase d’Ernest Hemingway: “How did you go bankrupt? Two ways: Gradually, then suddenly”. La frase, que originalment fa referència a una fallida, ell l’utilitza en sentit contrari: el projecte no es va enfonsar, sinó que va créixer de manera gradual fins que, amb el temps, va agafar velocitat.
Avui, el negoci, amb seus físiques a Barcelona i Madrid i múltiples edicions en línia, està dividit en tres grans línies: cursos presencials, formació online i programes corporatius. Totes comparteixen una mateixa filosofia: que “l’aprenentatge no és una etapa de la vida, sinó un estil de vida”. Aquesta és precisament la base del model de The Brain School: el mateix sistema que ajuda un estudiant a organitzar-se millor també pot aplicar-se en altres contextos, des de les famílies fins al món laboral.
Organitzar informació, estructurar coneixement, revisar errors o aprendre de manera autònoma són competències que, segons Ballard, tenen valor més enllà de l’aula. Aquesta visió explica també per què, quan un adolescent s’apunta al curs, és obligatori que vingui acompanyat del seu pare o mare: Ballard defensa que l’entorn també forma part del procés d’aprenentatge. Amb el temps, The Brain School també ha incorporat formacions per a empreses, aplicant els mateixos principis a altres contextos. Ara, Ballard i la seva sòcia Alejandra Scherk preparen una etapa d’internacionalització a partir de 2027, combinant grans formacions presencials puntuals amb una major presència digital en diferents idiomes.
La idea de fons d’aquesta nova etapa d’expansió internacional és que aprendre bé és una habilitat útil en qualsevol país i en qualsevol etapa vital, especialment en un moment en què la intel·ligència artificial està transformant la manera com s’estudia. Tot i que Ballard admet que eines com ChatGPT poden ser un suport valuós, alerta del risc que els estudiants deleguin en la tecnologia processos com resumir, ordenar o sintetitzar la informació. Segons ell, aquests passos no serveixen només per arribar al resultat final, sinó que formen part del mateix procés d’entendre i aprendre.
