Xavier Garcia estava estudiant disseny industrial quan es va introduir en el món de les ulleres. El que llavors va ser una decisió pràctica ha acabat donant forma a una marca reconeguda internacionalment pels seus dissenys cridaners i singulars. “Un professor em va dir que aprofités que era jove per sortir fora, buscar-me la vida i aprendre. I aquí va entrar el meu pare, que estava ficat en el món de l'òptica. Ell em va ajudar a buscar fabricants d'ulleres a l'estranger perquè anés a aprendre per la part del disseny”, relata Garcia dècades després d'aquests inicis, en els quals rememora que els contactes del seu pare van ser encara a través del fax: “Un fabricant italià de Ravenna va accedir que hi anés a aprendre, i així vaig començar en l'òptica”.
Així va ser com la mirada de dissenyador industrial de Garcia es va fusionar amb un món que va més enllà del disseny d'un objecte, i és que les ulleres defineixen la mirada i construeixen l'expressió i fins i tot la identitat de qui les porta —a més del seu ús indispensable per a la vista. Aquells primers anys li van servir a Garcia per conèixer l'ofici des de dins. Després va tornar a Barcelona i va treballar com a dissenyador freelance per a fabricants espanyols i francesos: dibuixava esbossos i col·leccions, desenvolupava plànols i proposava idees.
No obstant això, sentia que faltava una part essencial del procés: "Venia paper, croquis i disseny, però no vivia com allò acabava convertint-se en un objecte", recorda. Aquesta inquietud es va anar fent gran fins que el 2004 va fer el salt i es va associar amb un petit taller familiar barceloní especialitzat en muntures d'acetat. Així, va tancar el cercle, per poder acompanyar una peça des del primer traç fins al producte acabat.
“De dissenyar un esbós a tenir-lo a la mà hi ha una diferència abismal. Em faltava aquest pas, el de viure la creació pensada convertida en realitat”, destaca García. Van arrencar l'empresa —sota el nom de Solo Gafas— venent sobretot a nivell local, amb un model que va funcionar fins que va arribar la crisi de 2008, que va deixar al seu pas tancaments i deutes.
“Va ser tornar a començar. I vaig tenir clar que l’única manera que funcionés la firma era aconseguir posar els peus en el mercat internacional”. Així, el seu producte de segell barceloní va començar a explorar mercats com l’alemany i el francès. “Al cap d’un parell d’anys assistíem a les principals fires a escala internacional”. Ara, les ulleres de Xavier Garcia emmarquen mirades des d’Austràlia fins al Canadà, passant per França, Itàlia o Alemanya: “La marca s’ha fet un lloc dins del món de l’òptica internacional”.
Ho ha fet a base de models singulars que neixen d’un procés creatiu que s’allunya d’esperar que la inspiració li arribi davant d’un full en blanc. Al contrari: Garcia crea i dissenya a base de “trepitjar fàbrica i entendre els processos de fabricació i els límits dels materials i les màquines”. Així, en aquest diàleg entre idees i materials, explora fins on pot portar cada element: “M’agrada jugar dins de les possibilitats que et dona el procés de producció”. Cada material, amb les seves particularitats: “Les ulleres de metall les entenc com petites estructures, i l’acetat és totalment diferent. Cada material et dona unes possibilitats, i jugues amb elles”.
Amb aquest procés creatiu dinàmic, sempre recolzat sobre el segell de Barcelona tot i que ara amb proveïdors internacionals, ha arribat a combinar materials, textures, colors i materials, portant-los, de vegades, al límit: “Vaig començar a jugar amb planxes d’acer inoxidable i soldant una planxa amb una altra, i van començar a aparèixer estructures similars a escultures”, exemplifica el dissenyador.
“Vaig creant amb el material, i no en funció de tendències”; el material és el que marca el ritme: “Si un material et dona transparències i textures, has d’aprofundir-hi”. Ara, aquest torrent de creativitat passarà d’adoptar forma de muntures per agafar altres camins, i és que Garcia està preparant la venda de la firma, després que comencés a caminar fa més de 20 anys. Diversos compradors han mostrat interès per la marca, que porta dècades llaurant-se un nom en el mercat internacional, des del Poblenou. Garcia aposta per deixar de banda la gestió empresarial per poder-se centrar en la seva faceta més creativa, per tancar una trajectòria de disseny amb dues aspiracions: viatjar en autocaravana i pintar paisatges, canviant la muntura pel llenç, des de la mateixa mirada.
