Una ciutat feta de mil ciutats. O, si més no, aquesta és la sensació que transmet el recinte de Gran Via de Fira de Barcelona durant els dies de Smart City Expo World Congress. Durant uns dies, els pavellons es converteixen en una ciutat en miniatura, amb avingudes, carrers plens de moviment i racons on descobrir idees innovadores per millorar les ciutats arreu del món. Una ciutat en miniatura on és fàcil perdre el fil —i també el rumb— entre els més de 1.100 expositors que omplen aquests dies el recinte. A cada pas, però, s'hi poden descobrir idees i propostes per afrontar alguns dels grans reptes urbans.
Enmig de tants projectes, són sovint els robots, els drons i els vehicles autònoms que acaparen totes les mirades. Criden l'atenció, són els protagonistes de totes les fotografies i semblen trets d'una pel·lícula futurista. Però la innovació urbana va molt més enllà d'aquestes imatges. També es troba en sistemes per gestionar millor l'aigua, solucions per estalviar energia, noves eines de mobilitat o projectes que, en definitiva, facin millor la vida dels seus ciutadanes. Propostes potser menys espectaculars, però que poden tenir un impacte molt més directe en la vida quotidiana dels seus veïns.
Però, més enllà de les propostes que criden l'atenció, quines idees poden traspassar els pavellons de la fira i acabar millorant la vida a les ciutats? Hem posat el focus en deu iniciatives que plantegen respostes a reptes molt concrets i que, amb les adaptacions necessàries, podrien inspirar altres municipis Entre totes les iniciatives que es presenten a la fira, n'hem seleccionat deu: cinc que arriben de diferents punts del món i cinc amb segell barceloní. Projectes molt diversos que, des de realitats i escales diferents, busquen donar resposta als reptes de les ciutats d'avui.
L’exemple de Tòquio: com fer una megaciutat més participativa?
Com es pot transformar digitalment una ciutat de prop de 14 milions d'habitants sense deixar de banda les persones que hi viuen? Tòquio intenta respondre aquesta pregunta amb C³ Powering Tokyo, l'estratègia que li ha valgut alçar-se com a guanyadora en els World Smart City Awards de Smart City Expo. La proposta es construeix al voltant de tres pilars: ciutadania, comunitats i col·laboració. Això vol dir donar veu als veïns en les decisions sobre la ciutat, reforçar el paper de les entitats i comunitats locals i compartir coneixement amb altres ciutats.
Més que presentar una aplicació o un dispositiu concret, Tòquio reivindica una manera de fer ciutat en què la innovació parteixi de les necessitats concretes de la població. Barcelona podria traslladar aquest plantejament a una escala més propera: reforçar els canals perquè els veïns participin en les decisions sobre els seus barris i les seves comunitats. La proposta és emblemàtica perquè demostra, a més, que innovar i transformar les ciutats no sempre és sinònim d'incorporar més tecnologia, sinó de repensar com es prenen les decisions i quin paper hi tenen les persones que viuen a la ciutat.
Bogotà: fer que el transport públic també acosti l'habitatge assequible
L'accés a l'habitatge s'ha convertit en un dels grans reptes de les ciutats d'arreu del món. No és estrany, doncs, que hagi guanyat protagonisme en aquesta edició de Smart City Expo, que ha celebrat per primera vegada el HOWS Barcelona – Housing World Summit i ha incorporat una categoria específica d'habitatge als World Smart City Awards. El guardó ha estat per a Bogotà, gràcies a Mi Casa en Bogotá, una estratègia que vincula les polítiques residencials amb el desenvolupament del transport públic.
La proposta parteix d'una idea senzilla: una nova línia de metro pot millorar la mobilitat, però també pot encarir els barris del seu entorn i dificultar que les famílies amb menys recursos hi continuïn vivint. Per això, Bogotà vol que les millores en el transport vagin acompanyades d'habitatge assequible. Barcelona, que també afronta una greu dificultat d'accés a l'habitatge i continua ampliant la xarxa de transport, podria prendre'n nota: planificar conjuntament les polítiques residencials i de mobilitat, reservar sòl per a habitatge protegit a prop de les estacions i evitar que les noves infraestructures acabin convertint-se en un factor d'expulsió dels veïns.
Kamikatsu: reciclar el 80% dels residus sense grans tecnologies
Més enllà de l’habitatge, el canvi climàtic és una altra de les grans preocupacions de les ciutats, que busquen maneres de reduir el seu impacte ambiental i aprofitar millor els recursos disponible. Aquesta preocupació s’ha reflectit enguany a Smart City Expo mitjançant Terra50, una cúpula immersiva que convidava a seure i descobrir 50 solucions climàtiques que ja s’estan aplicant en 32 països. Entre les iniciatives que s'hi poden descobrir hi ha el sistema de reciclatge de Kamikatsu, una petita localitat japonesa que ha aconseguit reciclar prop del 80% dels seus residus. I fer-ho, a més, sense haver de recórrer a una gran infraestrucura tencologia.
Des del 2003, els prop de 1.300 habitants separen els residus en 14 categories i 44 subcategories i els porten al centre Zero Waste Center WHY. Un centre que, a més, d’informar a la ciutadania sobre què succeeix amb els objectes que han ajudat a reciclar, disposa d'una botiga d'intercanvi on els veïns poden deixar objectes que ja no necessiten i endur-se'n d'altres. La matèria orgànica, en canvi, es composta a les llars i es retorna directament al sòl agrícola. El centre també fa visible el valor dels materials: als espais de classificació s'hi mostren tant els costos del tractament com els ingressos que genera la venda dels materials recuperats. El cas de Kamikatsu demostra que reduir els residus no depèn només de tenir millors sistemes de recollida, sinó també de facilitar que la ciutadania s'hi impliqui directament, que els resulti una tasca senzilla i integrada a la rutina. Altres municipis podrien adaptar-ne el model amb punts de recollida més accessibles, espais d'intercanvi d'objectes i sistemes que expliquin què passa amb els residus un cop els llencem.
Rio de Janeiro: una eina digital per protegir les dones
Una ciutat intel·ligent també ha de ser una ciutat segura i capaç de protegir tots els seus habitants. A Rio de Janeiro, la plataforma Mulher.Rio vol connectar les dones que pateixen violència amb els serveis municipals de suport i protecció. La plataforma, més, incorpora un botó d'emergència que permet enviar una alerta silenciosa, amb la ubicació de la usuària, als serveis de control policial perquè puguin activar una resposta, o fins i tot connectar-se amb els dispositius de control de persones que tenen una ordre d'allunyament per detectar el seu acostament. Barcelona i altres ciutats podrien adaptar el plantejament d’aquesta eina reunint en una mateixa eina els serveis d'atenció, els recursos sanitaris i els canals d'emergència, amb informació clara i accessible des del mòbil.
Robots: de l'espectacle a les aplicacions pràctiques
Si volem fer un repàs de les novetats i solucions que presenten Smart City Expo, no podem deixar de parlar dels robots. Són una de les grans atraccions de la fira: acaparen mirades, protagonitzen fotografies i semblen anticipar com serà la ciutat del futur. Però, més enllà de l'efecte sorpresa, també poden tenir aplicacions molt concretes en la vida quotidiana. L'empresa AiMOGA Robotics, vinculada al grup automobilístic Chery Auto —soci estratègic d'Ebro—, presenta un robot que ja ha treballat com a agent de trànsit a la ciutat xinesa de Wuhu. Pot regular la circulació, comprovar que els vehicles estiguin ben estacionats i orientar els vianants. La companyia també mostra robots pensats per a altres tasques, com ajudar a orientar els pacients als hospitals o fer funcions de suport i assistència. No es tracta de substituir les persones, sinó d'incorporar eines que les ajudin en determinades tasques
Barcelona: més de 500 refugis per protegir-se de la calor
I Barcelona, què està fent per afrontar aquests reptes? La ciutat que durant uns dies és l’escenari de la gran trobada internacional de la innovació urbana també és l'escenari de projectes que busquen donar resposta a alguns dels problemes que comparteixen les ciutats d'avui. A vegades, amb accions tan imperceptibles i normalitzades com la Xarxa de Refugis Climàtics, que ja suma més de 500 espais, entre biblioteques, centres cívics, museus, mercats, parcs i jardins, que ofereixen la possibilitat de refugiar-se de la calor. La iniciativa s'ha anat ampliant fins al punt que el 99,2% de la població té un refugi a menys de deu minuts a peu de casa.
La clau del projecte és que no cal construir un equipament nou a cada barri: es tracta d'aprofitar els espais existents, adaptar-los i fer-los accessibles quan més es necessiten. A més, la capital catalana també ha començat a transformar patis escolars per guanyar ombra i vegetació.
Endolla Barcelona: carregar un vehicle elèctric en quinze minuts
Però adaptar les ciutats al canvi climàtic no passa només per protegir la població de les altes temperatures. També implica repensar com ens movem i reduir l'impacte ambiental dels desplaçaments quotidians. En aquest àmbit, Barcelona està ampliant la xarxa de recàrrega Endolla Barcelona, un projecte que l’Ajuntament ha volgut presentar i compartir amb els assistents a Smart City Expo. La xarxa es prepara per a fer un salt d’escala amb la construcció del primer gran hub públic de recàrrega ultraràpida de la ciutat, a la zona de la Vall d'Hebron, amb 12 punts de recàrrega simultanis concebuts per recuperar fins a 400 quilòmetres d'autonomia en uns quinze minuts.
Un bessó digital per provar la ciutat abans de transformar-la
Però, més enllà d’aquests reptes concrets, la capital catalana també és una ciutat de referència en innovació tecnològica i una de les iniciatives que ho demostra és el desenvolupament del seu bessó digital. Una rèplica virtual de la ciutat que desenvolupa el Barcelona Supercomputing Center amb la col·laboració de les institucions públiques per estudiar els efectes de determinades mesures abans d’aplicar-les. La plataforma combina dades urbanes per simular escenaris i ajudar a prendre decisions: un ajuntament podria, per exemple, comparar què passaria si tanqués un carrer al trànsit, hi afegís arbres o modifiqués una línia d'autobús. Això permetria anticipar conseqüències i detectar possibles problemes abans de fer canvis sobre el terreny.
fetaLife: recrear l'úter per ajudar els nadons prematurs
Si Barcelona és un referent en innovació tecnològica, encara ho és més en àmbits com la deep tech, on la recerca científica es transforma en tecnologies capaces d'afrontar grans reptes. Una de les iniciatives que s'ha presentat al Barcelona Deep Tech Summit és fetaLife —guanyadora del BDTS Startup Awards 2026—. Un projecte impulsat per BCNatal —el centre de medicina fetal i neonatal vinculat a l'Hospital Clínic, l'Hospital Sant Joan de Déu i la Universitat de Barcelona— que, tot i que no és una innovació urbana en el sentit estricte, ajuda a millorar àmpliament la qualitat de vida d’un grup determinat de la societat: els nadons prematurs extrems.
La iniciativa treballa en el desenvolupament d'una placenta artificial que busca reproduir les condicions de l'úter matern perquè els fetus que neixen entre les 22 i les 26 setmanes de gestació puguin continuar desenvolupant-se. El juliol del 2026, l'equip va anunciar que havia aconseguit mantenir un model experimental oví durant 21 dies dins del dispositiu, un avenç important en una tecnologia que encara es troba en fase de recerca.
Salvi Lighting: il·luminar carrers sense connectar-los a la xarxa elèctrica
Una altra manera d'avançar cap a ciutats més sostenibles és repensar el consum energètic dels serveis públics, fins i tot en elements tan quotidians com l'enllumenat dels carrers. L'empresa Salvi Lighting, amb seu a Lliçà de Vall, ha desenvolupat S.I.L. (Solar Intelligent Lighting), un sistema d'enllumenat públic autònom que funciona amb energia solar, de manera que pot funcionar sense haver de fer arribar una connexió elèctrica convencional. La proposta pot ser especialment útil en carreteres interurbanes, camins, parcs o espais allunyats de la xarxa elèctrica, on instal·lar-hi cablejat pot ser costós o complicat.
De Tòquio a Barcelona, passant per Bogotà, Kamikatsu o Rio de Janeiro, les deu iniciatives que hem recollit demostren que no hi ha una única fórmula per construir les ciutats del futur. Algunes passen per grans avenços tecnològics; d'altres, per canviar la manera de gestionar els recursos, planificar els barris o implicar la ciutadania.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
