El mercat de lloguer a Barcelona viu un moment de tensió que mereix tota la nostra atenció. Les dades de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge confirmen un shock entre oferta i demanda, amb una tendència al desequilibri persistent que cal corregir al més aviat possible.
La realitat és clara: demanda i oferta es mouen a velocitats diferents. Mentre la demanda d’habitatge no para de créixer —alimentada per l’augment de la població i les dificultats creixents per estalviar l’entrada necessària per comprar un pis—, l’oferta es manté estancada i fins i tot dona símptomes de retrocés.
Cada cop més famílies opten pel lloguer, però el parc disponible disminueix. Les causes són diverses: la major durada dels contractes, que redueix la rotació; la regulació de preus, que frena alguns propietaris; i el temor a impagaments o ocupacions, que empeny molts a traslladar-se al lloguer temporal o, directament, a vendre l’immoble.
Ara bé, la fotografia no és del tot negativa: el saldo entre contractes vigents i extingits continua sent positiu, amb 2.726 nous contractes actius a la ciutat. Però darrere d’aquesta xifra aparentment tranquil·litzadora hi ha un mercat cada vegada més restrictiu. Tot i que el preu mitjà s’ha contingut, la reducció de l’oferta fa que els llogaters hagin de superar autèntics càstings per accedir a un habitatge. Els criteris de selecció són més estrictes i es prioritza la solvència econòmica, però també les xarxes personals i la confiança subjectiva del propietari.
És comprensible que un propietari vulgui minimitzar riscos. Un contracte de lloguer, com qualsevol relació contractual, es fonamenta en la confiança, la bona fe i la seguretat jurídica. Quan aquesta seguretat es percep afeblida, és lògic que molts optin per retirar els seus pisos del mercat de lloguer. El resultat, però, és un model que erosiona la igualtat d’oportunitats i accentua la dificultat d’accés a l’habitatge.
Un contracte de lloguer, com qualsevol relació contractual, es fonamenta en la confiança, la bona fe i la seguretat jurídica
El repte de fons és clar: com aconseguir que les polítiques de contenció de preus no desincentivin l’oferta? Com recuperar la confiança dels propietaris perquè mantinguin els seus habitatges al mercat de lloguer? Les dades ens mostren que aquesta confiança està esquerdada. I mentre no es reconstrueixi, la tensió del mercat continuarà marcant la vida de Barcelona i dels seus habitants.
