No existeixen dues rutines iguals. Canvien els horaris, els trajectes i la manera d'afrontar el matí. Però, per diferents que siguin aquestes rutines, gairebé totes comparteixen un mateix ritual: el cafè. Hi ha qui no perdona l'espresso a peu de barra, qui prefereix endur-se'l mentre camina cap a l'oficina, qui entra en una cafeteria d'especialitat i, abans de demanar, pregunta pels orígens, el torrador o les notes de tast, i qui continua fidel al bar de tota la vida. Tantes maneres de prendre cafè com rutines hi ha per començar el dia.
Però, sigui quin sigui el cafè escollit, hi ha una història que sovint queda amagada darrere de cada tassa. Perquè, més enllà de les varietats, els orígens o els processos d'elaboració, són també les màquines, els molinets i els utensilis que han anat transformant la manera de preparar el cafè que expliquen la seva evolució. És precisament aquest patrimoni, sovint invisible, el que reivindica el nou Museu del Cafè (Via Laietana, 36), inaugurat a principis de juliol, amb un recorregut amb més de 2.000 peces històriques que permeten entendre com ha evolucionat la manera de preparar, servir i consumir cafè al llarg dels segles.
“Avui preparar un cafè és tan fàcil com introduir una càpsula i prémer un botó. Però abans el cafè arribava cru i calia torrar-lo, moldre'l i preparar-lo. Era tot un procés”. Amb aquesta reflexió, Fabio Panasiti resumeix l'esperit del Museu del Cafè, impulsat per la seva família, que reivindica tota la història que s'amaga darrere de cada tassa: des dels primers torradors i molinets fins a les màquines d'espresso que han revolucionat la manera de preparar una de les begudes més consumides del món.
Tot i que el museu acaba d'obrir les seves portes a la capital catalana, el projecte és el resultat de més de tres dècades de vinculació de la família Panasiti amb el món del cafè. La història es remunta a l'any 1994, quan Giuseppe Panasiti, empresari italià establert a Barcelona, va detectar una absència que acabaria marcant el seu recorregut. “Quan el meu pare va arribar a la ciutat es va adonar que aquí no existia la cultura de l'espresso italià”, recorda Fabio. “Hi havia el cafè del bar de tota la vida, molt més torrat, però no aquell espresso curt i cremós que a Itàlia forma part del dia a dia”.
Amb aquesta idea, Panasiti va inaugurar el primer Cafès Di Roma, una marca que, a través d’un sistema de franquícies, va arribar a superar el centenar d'establiments abans de ser adquirida per Lavazza el 2001. Tot i així, avui la família continua vinculada al sector amb tres cafeteries Cappuccino —situades a Via Laietana, 23 i 44, i a la Rambla, 76— gestionades pels seus fills.
Mentrestant, però, Giuseppe Panasiti havia desenvolupat una altra passió gairebé tan intensa com la de servir cafès: reunir màquines d'espresso, molinets, cafeteres, cartells publicitaris, llaunes i tota mena d'objectes vinculats a la cultura cafetera. Cada nova adquisició trobava el seu lloc als establiments de la família, ocupant parets, prestatgeries i fins i tot sostres. Amb els anys, aquell conjunt de peces va acabar desbordant els locals i Panasiti va habilitar una petita sala d'uns vint metres quadrats a un dels seus Cappuccino per exposar-les. Però l'espai aviat va quedar insuficient.
Aquest primer racó és l'origen de l’actual Museu del Cafè. Distribuït en dues plantes, l'equipament reuneix més de 2.000 peces històriques i una biblioteca especialitzada amb més de 1.200 volums, convertint una col·lecció privada construïda durant dècades en un dels fons dedicats al patrimoni cafeter més importants d'Europa.
L'obertura del Museu del Cafè coincideix amb un moment d'autèntica efervescència cafetera a Barcelona. Les cafeteries d'especialitat no han deixat de multiplicar-se, han aparegut nous torradors locals i cada vegada hi ha més consumidors interessats en l'origen del gra o els diferents mètodes d'extracció. En aquest context, però, encara faltava un espai que expliqués la història que s'amaga darrere de cada tassa.
“Hem voltat molt món i no hem vist res semblant. Ni a Espanya ni pràcticament a Europa”, assegura Fabio Panasiti. “Per reunir una col·lecció així calen molts anys de passió”. I és que el fons que avui ocupa les dues plantes del Museu del Cafè és el resultat de tres anys de viatges i recerca arreu del món per recuperar peces històriques. Prop del 80 % provenen de col·leccions privades i moltes han hagut de ser restaurades per recuperar-ne l'aspecte original abans d'exposar-se al públic.
Quan el cafè desperta tots els sentits
Però aquest nou espai proposa una manera diferent de descobrir la història del cafè. Aquí no només s'observen màquines, molinets i objectes antics: se sent l'olor del cafè, s'escolta el moviment dels mecanismes, es toquen peces que encara funcionen i es recorre el museu amb una tassa a la mà. El primer que envolta el visitant, inevitablemnt, és l'aroma. L'olor del cafè acabat de moldre impregna l'espai i es barreja amb la presència de centenars de peces històriques.
A poc a poc, la vista pren protagonisme. El primer impacte per al visitant arriba per la varietat de colors, però també per les dimensions d’unes peces que costen d’imaginar quan pensem en el món del cafè. Entre els més de 2.000 objectes que formen la col·lecció destaquen molinets gegants, cafeteres plenes de detalls decoratius i màquines d’espresso que semblen gairebé peces escultòriques per la seva mida i disseny. Al costat de les grans màquines i molinets, el recorregut descobreix també llaunes antigues, cartells publicitaris, envasos i fotografies que expliquen com el cafè ha format part de la vida quotidiana durant centenars de generacions.
Entre les peces més singulars hi ha un enorme molinet fabricat a Anglaterra amb motiu de l’Exposició Universal de Londres de 1862. La peça, que conserva el segell de la casa reial britànica en temps de la reina Victòria, va passar pels magatzems Harrods de Londres i Buenos Aires abans d’arribar a Barcelona. També hi destaca una cafetera Gaggia que entre 1994 i 2004 va formar part del Central Perk, la cafeteria icònica de la sèrie Friends, i una Victoria Arduino “Extra” de 1910, una màquina d’espresso de gran capacitat de la qual només se’n van fabricar cinc unitats i que va funcionar durant anys a l’Hotel Le Negresco de Niça.
Però més enllà de les grans peces, el museu també explica la història del cafè a través dels objectes que durant dècades han format part de la vida quotidiana: molinets manuals, torradores domèstiques, cafeteres, caixes registradores, envasos i material publicitari. La col·lecció, a més, també reivindica el patrimoni cafeter català, amb gran varietat d’objectes de marques locals, que es completen amb una biblioteca de més de 1.200 volums en diferents idiomes.
I el museu encara reserva un espai per descobrir-se també a través de l’oïda i el tacte amb una experiència exclusiva que permet preparar un espresso amb una màquina original dels anys cinquanta i un molinet restaurat, recuperant els mateixos gestos que durant dècades van formar part del ritual del cafè. En aquest moment, la visita deixa de ser només contemplativa: se sent el so dels grans quan passen pel molinet, el moviment dels mecanismes antics i el vapor de la màquina en funcionament, mentre el visitant experimenta el procés d’elaboració. “No volem que la gent només vingui a observar màquines antigues, sinó que pugui experimentar tota la història del cafè”, defensa Panasiti.
I, com no podia ser d’una altra manera, l’espai també desperta el sentit del gust. El museu incorpora, a l’entrada, una zona de cafeteria i degustació, independent del recorregut museístic, pensada tant per a qui simplement vol gaudir d’un bon cafè com per als visitants que prefereixen continuar la visita amb una tassa a la mà. Ho poden fer amb una barreja creada exclusivament per a l’espai, la Supercrema Blend, pensada per recuperar la textura cremosa de l’espresso italià i elaborada amb un 70 % d’aràbica procedent del Brasil, Nicaragua i Colòmbia i un 30 % de robusta de l’Índia; així com altres cafès d’origen del Brasil, Etiòpia i Colòmbia, amb perfils aromàtics diferents.
Amb aquest recorregut a través de tots els sentits, el Museu del Cafè vol ser, com defensa Panasiti, un espai obert tant als apassionats d’aquesta beguda com a qui simplement tingui curiositat per descobrir-ne la història. Des de veïns del barri fins a professionals del sector, col·leccionistes o turistes que busquen una experiència diferent, qualsevol visitant hi pot trobar una manera d’apropar-se al món del cafè. Obert cada dia de dilluns a diumenge, amb una entrada de 8,50 euros per adults, el museu recupera objectes que sovint han passat desapercebuts per mirar enrere i entendre com una tassa de cafè, avui tan present en les diferents rutines diàries, és el resultat de segles d’història, tecnologia i petits rituals.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
