Setembre és el mes de tornar: a casa, a la rutina i a la feina. Després de l'operació tornada, la Barcelona treballadora, amb 1,27 milions d'afiliacions a la Seguretat Social, enceta un nou curs amb una taxa d'atur del 7,7% i, per altra banda, més de 24.000 llocs de treball per cobrir, segons dades de Barcelona Activa. Com és aquesta Barcelona treballadora que, segurament, aquesta setmana torna a la feina?
La primera fotografia mostra que Barcelona ciutat va registrar 1.272.677 afiliacions a la Seguretat Social el juny del 2026, un 0,9% menys que el mes anterior. I d'aquestes, 1.138.518 corresponen a treballadors per compte d'altri i 134.159, a treballadors per compte propi. És a dir, aproximadament una de cada deu afiliacions correspon a una persona autònoma.
La xifra d'afiliacions, però, no és exactament el mateix que el nombre de persones que treballen: una mateixa persona pot acumular més d'una afiliació. Per això, per saber quantes persones estan efectivament ocupades a la ciutat, cal mirar l'Enquesta de Població Activa (EPA). Segons les darreres dades disponibles de l'Ajuntament de Barcelona, corresponents al primer trimestre del 2026, a la ciutat hi havia 862.000 persones ocupades, d'un total de 913.000 persones actives —és a dir, persones en edat de treballar que treballen o que busquen feina—. I si mirem la província de Barcelona, l'EPA identifica que hi ha 3,18 milions de persones actives, de les quals 2,94 milions estan ocupades.
Pel que fa a l'atur, Barcelona ciutat té una taxa del 7,7%, amb dades del segon trimestre del 2026. És un percentatge idèntic al del conjunt de la província de Barcelona, també del 7,7%, i lleugerament inferior al conjunt de Catalunya, del 7,9%. I més enllà de Catalunya, la taxa d'atur barcelonina és inferior a la del conjunt d'Espanya (9,9%), idèntica a la de Madrid (7,7%) i encara força per sobre de la mitjana europea, que és del 6% a la Unió Europea i del 6,3% a la zona euro.
Aquest 7,7% és, per tant, una taxa percebuda amb optimisme, però amaga desigualtats que evidencien que el mercat laboral no funciona igual per a tothom. Per exemple, entre els joves, que registren una taxa d'atur molt més elevada: a Catalunya, la taxa d'atur dels menors de 25 anys se situa en el 16,05%, més del doble de la taxa general catalana.
I també hi ha diferències de gènere, tot i que no es tradueixen necessàriament en una taxa d'atur femenina més elevada. A Barcelona, les dones representaven el 56% de l'atur registrat el juny de 2026, amb 34.322 dones aturades davant de 26.851 homes. I la diferència és més visible quan mirem l'atur de llarga durada: segons Barcelona Activa, les dones concentren gairebé el 61% de l'atur de molt llarga durada.
Ara bé, malgrat la diferència, les contractacions dibuixen un panorama futur més optimista: el juny del 2026 la contractació laboral va ser totalment equilibrada: 39.304 contractes a dones i 40.022 a homes. Però si creuem el gènere i el tipus de jornada d'aquests nous contractes laborals, tornen a ser significatives les diferències entre els homes i les dones. Segons l'Oficina Municipal de Dades de l'Ajuntament de Barcelona, prop del 65% dels contractes signats pels homes de gener a juny de 2026 ha estat a temps complet, mentre que en el cas de les dones el percentatge baixa al 52,1%. En canvi, quatre de cada deu contractes del col·lectiu femení han estat a temps parcial (39,4%), una proporció que en el cas dels homes és bastant més reduïda (28%).
És a dir, la presència de dones continua sent majoritària en els contractes a temps parcial i fixos-discontinus, on representen el 59% i el 54,5% del total, respectivament. En canvi, en els contractes a temps complet és el col·lectiu masculí el que predomina, amb el 54,8% del total.
"El talent digital representa el 6,5% de l'ocupació total de la ciutat"
La Barcelona treballadora és, sobretot, una Barcelona de serveis. Al juny del 2026, 1.153.114 afiliacions a la Seguretat Social corresponien al sector serveis, davant de 72.856 a la indústria i 38.309 a la construcció. L'agricultura, amb 830 afiliacions, té un pes molt petit en el mercat laboral de la ciutat.
Són, a més, uns serveis i una indústria cada vegada més vinculats a activitats tecnològiques, innovadores i de major valor afegit, en paral·lel a la transformació del model productiu. I és en aquesta intersecció entre tecnologia i activitat econòmica on Barcelona està guanyant pes, gràcies a un talent digital que ja suma 135.890 professionals. Segons la vuitena edició del Digital Talent Overview 2026, elaborat per la fundació Mobile World Capital Barcelona, aquests professionals representen ja el 6,5% de l'ocupació total de la ciutat.
I el ritme de creixement és especialment significatiu: l'ocupació digital avança 3,6 vegades més ràpid que el conjunt del mercat laboral barceloní. Mentre que el nombre de professionals digitals va créixer un 4,85% el 2025, l'ocupació total de la ciutat ho va fer un 1,34%. Barcelona, per tant, no només té més talent digital cada any, sinó que el sector tecnològic està creixent a un ritme clarament superior al de l'ocupació en general.
I si hi ha un àmbit que està accelerant encara més aquesta transformació és la intel·ligència artificial. Segons l'AI City Index d'Adobe, Barcelona és la ciutat de l'Estat que presenta una millor adaptació a la IA, amb una puntuació de 94,24 sobre 100, per davant de Madrid (89,29) i València (70,66).
Barcelona també encapçala el rànquing en ofertes de feina relacionades amb la IA per milió d'habitants, amb 93,39, i obté la puntuació més alta en l'índex d'ocupacions vinculades a aquesta tecnologia, amb 50 punts.
Tot plegat dibuixa una Barcelona treballadora que està canviant: més digital, més tecnològica i amb una demanda creixent de perfils especialitzats. Però, al final del dia, o més aviat a final del mes, totes aquestes xifres tenen un objectiu: rebre un salari, que serà d'aproximadament 36.466 euros bruts anuals. Aquest és el salari mitjà de les persones residents a Barcelona de la Mostra Contínua de Vides Laborals de l'Ajuntament de Barcelona, corresponent a l'any 2024. És un 3% més que l'any anterior, tot i que, un cop descomptada la inflació, el guany de poder adquisitiu és pràcticament imperceptible: només del 0,1%.