Com seria Barcelona sense els comerciants que aixequen les persianes dels seus negocis cada matí, els paradistes dels 43 mercats municipals que omplen les parades de productes de temporada i les botigues que, més enllà d’oferir productes i serveis, contribueixen a fer barri? És una pregunta especialment significativa en un any en què la capital catalana exerceix de Capital Mundial del Comerç Local, un reconeixement que la ciutat ha volgut fer extensiu als més de 60.000 establiments comercials repartits per la capital catalana. Una fita que, a més d'arribar a cada comerciant i establiment, no es vol limitar a una celebració puntual, sinó que aspira a deixar un llegat tangible, amb més de 220 activitats repartides pels deu districtes al llarg de l’any.
Precisament, un dels llegats més tangibles d’aquesta capitalitat s’ha materialitzat aquest dimarts al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona: el naixement del Saló del Comerç, organitzat per Fira de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona Activa. La cita, que se celebra entre avui i demà, dijous 22 d’octubre, neix amb la voluntat de tenir continuïtat més enllà d’aquest any i de situar el comerç de proximitat al centre del debat sobre el futur econòmic i social de Barcelona.
Més enllà de celebrar la Capitalitat del Comerç Local, el saló neix amb la voluntat de donar al comerç de proximitat un espai propi en el calendari firal de Barcelona. L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha reivindicat el naixement del saló com un dels grans llegats de la Capitalitat del Comerç Local. "Com pot ser que una ciutat com Barcelona, amb una economia tan vinculada al comerç, no hagués tingut fins ara un saló propi?", s'ha preguntat durant la inauguració. Per a Collboni, el certamen neix per donar al sector el reconeixement que mereix i consolidar el seu paper en el futur econòmic de la ciutat.
I és que el comerç de proximitat no només forma part de la identitat de Barcelona, sinó que també té un pes considerable en la seva economia: representa el 13,2% del PIB de la ciutat, genera més de 152.000 llocs de treball i manté actius el 90,9% dels locals comercials. Però el seu valor va més enllà de les xifres. Els establiments de barri també contribueixen a mantenir vius els carrers, afavoreixen les relacions veïnals i donen cohesió als municipis.
"Perquè, si un comerç tanca, no només es perd un negoci: també s’apaga la vida als barris i als municipis. El seu valor va molt més enllà del pes que representa en el PIB; és una qüestió social i territorial", ha recordat Josep Ramon Mut, president delegat de l’Àrea de Comerç, Consum i Salut Pública de la Diputació de Barcelona. Una idea que també ha expressat Nadia Quevedo, comissionada de Promoció Econòmica, Comerç i Restauració, en reivindicar el paper del sector: "El comerç té avui un paper imprescindible. Un actiu per construir un món més just i sostenible, però també més humà".
La importància del comerç local en el model de ciutat també quedarà reflectida en un estudi que es publicarà al gener de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), i que estudiarà el comerç local a la ciutat. Segons les dades avançades en el saló, Barcelona té 3,7 establiments comercials per cada 100 habitants, una densitat superior a la d’altres ciutats europees com París, on la xifra se situa per sota dels tres negocis.
Aquesta dimensió social també es fa present al llarg del saló, on fins i tot el terra, amb els panots tan característics del terra barceloní, evoca els carrers on cada dia obren les botigues de proximitat. Sota el lema El comerç local, des de dins, el certamen ha transformat 1.500 metres quadrats del recinte de Montjuïc, en un punt de trobada per a professionals, comerciants i experts. Al llarg d'aquestes dues jornades, el programa inclou més de 50 sessions i prop de 80 ponents, amb espais dedicats a compartir experiències al capdavant d'aquests establiments, rebre assessorament i trobar eines per afrontar els canvis en els hàbits de consum, la digitalització i el futur dels negocis.
De les ulleres virtuals als negocis que busquen continuïtat
Però el saló no es limita a les ponències i les presentacions. Entre les propostes que es poden trobar durant la visita al saló, destaquen unes ulleres de realitat virtual que permeten endinsar-se en un mercat municipal i conversar amb els seus paradistes. Una altra experiència immersiva proposa recórrer un municipi que ha perdut les botigues de proximitat. Dues maneres diferents d’apropar-se a una mateixa realitat: què passa quan desapareixen els comerços que donen servei als veïns i contribueixen a mantenir viu l’espai públic?
El relleu generacional és un dels grans reptes del comerç i ocupa un lloc destacat tant en les ponències com en l’espai de Reempresa. Aquí, els negocis que busquen continuïtat es troben amb persones interessades a posar-se al capdavant d’un projecte ja en funcionament. Entre les oportunitats que s’hi presenten hi ha una botiga en línia de cafè d’especialitat, una marca de snacks naturals per a gossos, una empresa de mobiliari d’oficina, un forn de pa i un herbolari amb més de trenta-cinc anys d’història. Són negocis de sectors ben diferents, però comparteixen el mateix repte: trobar algú que n’agafi el relleu i evitar que l’experiència acumulada durant anys es perdi quan els propietaris decideixin plegar.
De fet, la coincidència amb el Saló de l’Ocupació, que se celebra al mateix recinte i en les mateixes dates, obre la porta a acostar el comerç de proximitat a nous públics i a despertar l’interès per les oportunitats professionals que ofereix. La coincidència també posa el focus en un dels grans reptes del sector, com ha destacat Marta Angerri, directora general de Comerç de la Generalitat, i ha reivindicat les oportunitats de col·laboració que obre la celebració conjunta de les dues fires.
La formació, l’assessorament i l’intercanvi d’experiències per part de professionals del sector amb veus com la de Meritxell Falgueras, del Celler de Gelida, i Alba Zarco, propietària de la botiga de llanes Dos Punts. Les seves aportacions s’emmarquen en un programa que també vol oferir respostes pràctiques als reptes dels establiments, amb tallers sobre eines per adaptar-los als nous temps, compartir coneixement i establir contactes amb altres agents del sector.
Perquè el repte, un cop acabada la Capitalitat Mundial del Comerç Local, serà donar continuïtat a aquesta empenta i consolidar-la en el temps. El nou Saló del Comerç vol contribuir a aquest objectiu, oferint un espai estable de trobada, aprenentatge i col·laboració per als professionals del sector. Una aposta que també es construirà en el dia a dia, amb els negocis que trobin qui en prengui el relleu, els nous professionals que s’hi incorporin i els veïns que continuïn comprant als establiments del seu barri.