Com serà la Barcelona del 2050? Quines cases hi haurà, qui hi viurà i com seran les vides dels qui hi hagin nascut avui? Imaginar una ciutat a vint-i-cinc anys vista pot semblar un exercici de ciència-ficció. Però, per intentar acostar-se a aquesta Barcelona que encara no existeix, l’Oficina Nacional de Prospectiva i Estratègia del Govern d’Espanya ha decidit mirar cap al futur a través de les dades. El resultat és Vidas futuras: un día en 2050, un informe que posa xifres, projeccions i anàlisi a un futur que, d’entrada, sembla llunyà, però que en realitat té molt de present.
Tot i que l’exercici és de caràcter nacional, amb canvis que apunten al conjunt d’Espanya, el Govern ha triat Barcelona per presentar-lo i convertir la capital catalana en l’escenari concret d’aquesta mirada cap al futur. De fet, els canvis que s’hi descriuen són perfectament extrapolables a la ciutat: llars més petites, habitatges més flexibles i amb més espais compartits, però també una població més envellida, famílies més diverses i trajectòries vitals i laborals menys lineals. És el dibuix d’una societat que encara es projecta per d'aquí a vint-i-cinc anys, però que en alguns aspectes ja es pot començar a reconèixer als carrers de Barcelona.
I n’hi ha un que ho fa especialment evident: l’habitatge. Tot i que aquest és només un dels grans àmbits que aborda l’informe, ha estat el gran tema de rerefons de la seva jornada de presentació a Barcelona, que ha comptat amb la presència dels tres principals responsables polítics de la ciutat, Catalunya i l’Estat: l’alcalde Jaume Collboni, el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. Perquè parlar de com viurem d’aquí a vint-i-cinc anys obliga també a mirar què està passant avui amb l’habitatge i quines decisions es prenen per arribar fins a aquella Barcelona del futur.
La pregunta és especialment pertinent en una jornada que s'ha celebrat a menys de 24 hores d’un Consell de Ministres en què el Govern espanyol preveu aprovar un nou decret d’habitatge, conegut com a decret Maricarmen, pel desnonament d’una dona de 87 anys a Madrid del pis on havia viscut durant set dècades. El cas, convertit en símbol arreu del territori, ha provocat tot un seguit de mobilitzacions a diferents ciutats, des de Madrid —amb més de 350 tendes instal·lades a la plaça del Sol— a Barcelona, on la visita de Sánchez ha coincidit amb diverses manifestacions i talls de carrers.
És en aquest context que Sánchez ha aprofitat la presentació de l’informe per pressionar els seus socis perquè donin suport al decret en el Consell de Ministres de demà. Sobre la taula hi ha mesures per contenir la pressió del mercat, reforçar la protecció davant els desnonaments, regular els lloguers de temporada i dificultar determinades operacions especulatives. “Governar el mercat de l’habitatge és un dels reptes presents i futurs”, ha afirmat Sánchez en la presentació de Vidas futas. Entre les mesures plantejades també hi ha un IVA del 21% als pisos turístics, en línia amb la voluntat de “privilegiar l’ús residencial de les vivendes davant del turístic”, com ha expressat Sánchez durant la seva intervenció, tot i que el president espanyol ha evitat concretar el contingut del decret que es portarà demà al Consell de Ministres.
En la mateixa línia, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reivindicat la necessitat de “posar límits al poder desenfrenat del diner, la cobdícia i l’especulació” i ha assegurat que el Govern català redoblarà els esforços per garantir l’accés a l’habitatge.
La mateixa Barcelona ha servit d’escenari per posar exemples concrets d’aquesta transformació. La zona de Glòries, on ha tingut lloc la presentació de l’informe —concretament al Disseny Hub—, “concentra bona part de la renovació urbana de la ciutat”, com ha destacat l’alcalde Jaume Collboni, amb nous equipaments, espais verds i infraestructures de transport. Entre els projectes que ha reivindicat com a mostra d’aquesta Barcelona del futur per les quals assegura que totes les administracions estan treballant destaca l’edifici Ona, inicialment concebut per a oficines però que finalment incorporarà 120 habitatges protegits, a més d’un poliesportiu, la biblioteca del Clot i oficines públiques.
Tot i que Sánchez no ha visitat l’edifici Ona, que es preveu començar a construir el 2029, sí que ha visitat un altre edifici no gaire llunyà: l’Illa Sibèria, al Poblenou, una promoció de 42 habitatges protegits de lloguer assequible, com a mostra d’aquesta Barcelona que ja comença a construir el seu futur, també en termes d’habitatge. Perquè, tal com ha remarcat Sánchez, l’objectiu de l’informe no és tant imaginar què passarà d’aquí a vint-i-cinc anys, sinó identificar “què podem fer avui per arribar més ben preparats a aquest demà".
Una pregunta que travessa precisament l’informe Vidas futuras: què pot canviar en les nostres vides si les tendències que ja detectem avui es mantenen? Com seran les llars i les famílies? Com treballarem, com envellirem, com aprendrem o com ens relacionarem amb la tecnologia? A partir de l’anàlisi i les projeccions que planteja el document, aquestes són deu de les principals transformacions que poden marcar la vida d’aquí al 2050.
1. Llars més petites i més flexibles
Les llars seran cada vegada més petites, sobretot perquè augmentarà el nombre de persones que viuen soles i de llars formades per una o dues persones. L’informe pronostica que, a partir del 2028, les llars unipersonals seran les més nombroses a Espanya. Això també canviarà la manera de dissenyar els habitatges. En els pisos compartits per persones que no són família, per exemple, es buscarà que cada persona tingui més espai propi i privacitat. En les llars on convisquin famílies, en canvi, es tendiran a compartir més espais i a aprofitar una mateixa habitació per a diferents funcions, especialment a mesura que els pisos siguin més petits.
2. Famílies més diverses
Però no només canviaran la mida de les llars, sinó també les persones que hi viuen i la manera com conviuen. La família serà cada vegada menys un model únic: augmentaran les llars monoparentals i les famílies amb fills de relacions anteriors, les parelles que no conviuen i les unions entre persones del mateix sexe o de diferents nacionalitats. També creixerà el nombre de persones que arriben als 40 anys sense haver tingut fills: el 28,6% de les dones ho feien el 2023, davant del 10,8% l’any 2000. Tots aquests canvis obligaran també a repensar els habitatges, perquè els pisos hauran de donar resposta a aquestes noves de convivència i necessitats familiars cada vegada més diverses.
3. La maternitat s’endarrereix
Aquesta transformació de les llars també va lligada a un altre canvi demogràfic: cada vegada es tenen menys fills i més tard. Si es mantenen les tendències actuals, segons les projeccions de l’Institut Nacional d’Estadística, el 2050 les dones tindran una mitjana d’1,29 fills i el primer arribarà al voltant dels 32 anys. Tot i que aquest retard no respon només a una qüestió de preferències personals —també hi condicionen factors com l’accés a l’habitatge, les condicions laborals, les dificultats per conciliar, les polítiques de criança i l’accés a la reproducció assistida—, aquestes tendències poden tenir conseqüències en la composició de la societat i en la manera com es repartiran les cures en el futur.
4. Una societat més envellida
Aquest descens de la natalitat, sumat a una esperança de vida cada vegada més llarga, farà que Espanya sigui una societat més envellida. I també amb més persones vivint soles: al voltant d’una de cada quatre podria fer-ho el 2050. Al mateix temps, uns 2,7 milions de persones de més de 65 anys podrien necessitar ajuda per desenvolupar activitats quotidianes. Una realitat que obligarà a repensar les cures, que avui recauen en bona part sobre les famílies i, especialment, sobre les dones.
5. Noves formes de viure per combatre la solitud
Davant d’una societat més envellida i amb més persones vivint soles, també hauran de canviar les formes de convivència i de cura. L’informe apunta al creixement de fórmules com el cohousing, l’habitatge intergeneracional o les comunitats de veïns amb serveis i espais compartits, que permeten mantenir espais privats però també crear xarxes de suport.
A més, també guanyarà pes la idea de buscar solucions a la solitud més enllà de l’àmbit sanitari: professionals i serveis podran posar les persones en contacte amb activitats, entitats i grups del seu entorn per ajudar-les a crear vincles i reduir l’aïllament. Fins i tot els animals de companyia poden tenir un paper més important com a font de companyia i suport davant la solitud no desitjada.
6. Trajectòries laborals menys lineals
Els canvis en la manera de viure també aniran acompanyats de canvis en la manera de treballar. Les trajectòries professionals seran menys lineals i més canviants, amb més possibilitats de combinar períodes de feina, formació i pausa. El teletreball i els horaris flexibles poden consolidar-se, mentre que també podrien guanyar terreny les setmanes laborals de quatre dies o els períodes de pausa professional per estudiar o descansar. Aquesta flexibilitat modificarà també la relació amb l’habitatge, que en molts casos s’haurà convertit en un espai de feina, amb l’augment del teletreball. Però aquesta nova manera d’organitzar la feina no estarà a l’abast de tothom de la mateixa manera.
7. Una vida cada vegada més guiada pels algoritmes
La tecnologia no només canviarà com treballem, sinó també com decidim què mirar, què escoltar o fins i tot què ens interessa. Els algoritmes tindran cada vegada més capacitat per anticipar i condicionar els nostres gustos, hàbits i decisions, però aquesta capacitat també pot fer més fàcil influir en el que pensem i en les decisions que prenem. La personalització de l’oci i de la informació pot fer que fins i tot les persones que viuen juntes comparteixin menys referents. Al mateix temps, però, també pot créixer la voluntat de desconnectar-se de les pantalles i recuperar espais fora de l’entorn digital.
8. La IA també transformarà les aules
Aquesta transformació digital arribarà també a l’educació. La intel·ligència artificial podria permetre adaptar els continguts i el ritme d’aprenentatge a cada alumne i ajudar el professorat a preparar materials i tasques. Però aquesta personalització, com alerta l’informe, també planteja riscos, com l’augment de les desigualtats o els possibles biaixos dels sistemes. El repte serà, doncs, incorporar aquesta tecnologia sense substituir el paper dels mestres ni les relacions que es creen dins de l’aula.
9. Del cotxe en propietat a una mobilitat més compartida
L’informe apunta també a un canvi que avui encara pot semblar futurista: una mobilitat basada en vehicles autònoms i flotes de cotxes i motos compartides sota demanda. Si aquesta transformació es consolida, el cotxe podria deixar de ser sobretot un bé en propietat per convertir-se en un servei que es fa servir quan es necessita. Una tendència que ja és especialment visible entre les generacions més joves, que cada vegada tenen menys relació amb el vehicle privat: el 2023, només el 56% dels joves d’entre 18 i 29 anys tenia carnet de conduir.
10. Una salut més preventiva, però amb nous riscos
Els avenços tecnològics també canviaran la manera com cuidem la nostra salut. El 2050, detectar una malaltia abans que apareguin els símptomes o controlar-la des de casa podria ser cada vegada més habitual, amb més pes de la telemedicina, la monitorització a distància, la intel·ligència artificial, la genòmica i noves teràpies.
Però una medicina més avançada no significarà necessàriament una societat més sana. L’augment del sedentarisme i l’obesitat, els problemes de salut mental i l’aparició de nous riscos poden guanyar pes en les pròximes dècades. L’informe també alerta d’una possible expansió de les al·lèrgies i d’un augment de la resistència als antibiòtics, que podria dificultar el tractament d’algunes infeccions.