Bàrbara Martínez va aprendre a anar en bicicleta als 60 anys i, tres dècades després, continua reunint un centenar de persones grans cada matí per fer gimnàstica a la platja del Bogatell. Verónica Pàmies, després de créixer escoltant que no podria arribar lluny per la seva discapacitat, ha acabat competint amb la selecció espanyola de boccia en uns Jocs Paralímpics. Ana Lus Santisteban ha deixat enrere la seva feina administrativa per emprendre la seva pròpia granja, criar alpaques i convertir la seva llana en el seu projecte professional i de vida. I Lorena García ha transformat una necessitat tan concreta com trobar un veterinari especialitzat per al seu gos en una eina tecnològica que avui pot ajudar altres propietaris d'animals.
Són quatre trajectòries molt diferents entre si, però unides per una mateixa determinació: la de canviar, prendre les regnes de les seves pròpies vides i marcar el seu propi rumb. I aquest és també el punt de partida de GIRA Mujeres, el programa impulsat per Coca-Cola juntament amb entitats com Dona Activa, AlmaNatura, Nantik Lum o Autónomas por la Igualdad, que durant una dècada ha donat suport a dones en els seus processos de desenvolupament professional, emprenedoria i inserció laboral, també quan aquest camí ha suposat reinventar-se, canviar de rumb o començar de nou, oferint-les formació, eines, acompanyament i xarxes per fer avançar els seus projectes.
Deu anys després de la seva posada en marxa, més de 23.000 dones han participat en el programa a Espanya, 1.826 d'elles a Catalunya. Una xifra que permet entendre la dimensió del programa, però que no arriba a explicar allò que s'amaga darrere dels números: les decisions, els obstacles, els canvis de rumb i les històries de cadascuna d'aquestes dones. Perquè, com ha reivindicat Carme Portaceli, directora artística del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), “les històries que semblen petites són, en realitat, les grans històries”: les que ocorren cada dia, lluny dels grans titulars, i que, una a una, acaben canviant el món.
I aquestes històries, les que ocorren lluny dels grans titulars, són precisament les que donen sentit a una xifra com la de GIRA Mujeres. A Catalunya, aquesta xifra té també noms i projectes concrets: Gemma Saltó, María Celina Seoane i Anna Riera són tres de les dones que han passat pel programa i que han convertit una inquietud en un projecte. Saltó ho ha fet des de l'ecologia i l'urbanisme, portant els jardins verticals a façanes i patis; Seoane, des de la inclusió, amb un programari tàctil adaptat per facilitar l'aprenentatge digital d'estudiants amb discapacitat; i Riera, des de la gastronomia, impulsant un projecte per avançar cap a una major igualtat de gènere en el sector.
Són només alguns exemples d'un recorregut que GIRA Mujeres ha celebrat aquest dimecres al Roca Barcelona Gallery amb una jornada sota el lema 10 anys, 10 dones, 10 històries. La trobada no s'ha plantejat com un balanç del que s'ha aconseguit, sinó com una mirada a deu trajectòries de lideratge molt diferents, protagonitzades per dones que han obert camí en àmbits com la cultura, la gastronomia, l'esport, l'empresa o l'acció social, però unides per una mateixa idea: la importància de prendre la paraula i decidir sobre el propi camí. Sor Lucía Caram ho ha resumit així des de l'escenari: “No esperem que ningú ens doni la paraula, prenguem-la”. I és precisament aquest l'impuls que dona sentit al programa GIRA Mujeres: oferir les eines, el coneixement i les xarxes necessàries perquè cada dona pugui prendre aquesta paraula i convertir-la en decisions, projectes i noves oportunitats professionals.
Deu dones, deu maneres d'obrir camí
Aquesta jornada de celebració del desè aniversari de la iniciativa ha deixat sobre l'escenari diferents formes d'entendre el lideratge. No tant com una posició de poder, sinó com la capacitat de prendre decisions, assumir riscos i resistir quan el camí es complica. Portaceli, directora artística del Teatre Nacional de Catalunya, ha parlat precisament del que significa obrir-se camí quan les regles no han estat fetes igual per a tothom. “Néixer amb un sexe femení et discrimina profundament des del naixement”, ha afirmat en recordar les dificultats que ha trobat al llarg de la seva trajectòria.
Durant dècades ha ocupat espais de direcció en els quals amb prou feines hi havia dones i, el 2016, es va convertir en la primera dona a dirigir el Teatro Español de Madrid, fundat el 1583. Més de quatre segles després de la seva creació, una dona arribava per primera vegada a la seva direcció. El 2021, Portaceli es va convertir també en la primera dona al capdavant del TNC. Tanmateix, la directora ha preferit matisar aquesta condició de “primera”: “No soc la primera dona, soc la que ha resistit”, ha assenyalat, abans d'advertir que les dones no haurien de convertir-se en “mules”, com ella ha fet al llarg de tota la seva carrera, per poder obrir-se camí.
Els obstacles del camí, però, no sempre són externs. Com ha assenyalat la periodista gastronòmica Carme Gasull, les dones també afronten dubtes, inseguretats —com la coneguda síndrome de la impostora— i el pes d'un entorn que pot fer-les qüestionar la seva pròpia veu. En el seu cas, ha explicat que aquestes pors l'han portat en alguns moments a sentir-se petita i a amagar-se darrere d'altres.
En el cas de Verónica Pàmies, els límits van arribar molt abans que els dubtes. Va néixer amb paràlisi cerebral a conseqüència d'una manca d'oxigen durant el part i, des de nena, va haver d'escoltar que no podria fer moltes de les coses que volia fer. Lluny d'assumir aquests límits, Pàmies els ha convertit en un motiu per continuar avançant, fins a arribar a competir amb la selecció espanyola de boccia en uns Jocs Paralímpics. “La discapacitat no és en la falta de capacitat, sinó en els prejudicis”, ha recordat.
Però potser el lideratge més allunyat dels focus l’ha encarnat Bàrbara Martínez. Als seus 90 anys continua reunint cada matí desenes de persones per fer gimnàstica al Bogatell. “Jo els dono la meva i elles me la tornen”, ha explicat sobre l’energia que rep dels qui acudeixen a les seves classes. Una forma de liderar des de la proximitat que també ha estat present en les històries compartides durant la jornada. És el cas de Núria Coll, científica i divulgadora; Elisabeth Font, responsable d’aprenentatge i desenvolupament a Roca Group, i Silvia Martínez, vicepresidenta de Desenvolupament Comercial per a Espanya a Coca-Cola Europacific Partners, que han traslladat aquesta conversa a l’àmbit de la ciència i l’empresa. A elles s’hi han sumat Alejandra Conto (Dona Activa) i Conce Macías (AlmaNatura), des de l’acompanyament a altres dones. Juntes han dibuixat un mapa de lideratges molt diferents, però units per un mateix impuls per ocupar el seu espai, alçar la veu i obrir camí, sense necessitat de demanar permís.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
