Nit de pluja, de veus afòniques i d’americanes mullades. Nit de guardons, de felicitacions i de parlaments; de tocades de crostó i de reptes que s’assenyalen des del faristol i s’entomen en col·lectiu. Una nit per a l’inconformisme en acció. Una nit molt Cecot. La 31a Nit de l’Empresa de Cecot.
La patronal Cecot ha celebrat aquest dijous al Teatre-Auditori Emma Vilarasau de Sant Cugat del Vallès la seva trobada anual, en què reconeix empreses, iniciatives i trajectòries que contribueixen al progrés econòmic i social del país. Una cita que aplega els principals representants del món empresarial, econòmic i institucional i en què el context polític i econòmic mai no és indiferent. Al contrari: enguany, els ànims venien carregats. Amb la tensió política a l’alça, les convocatòries electorals a l’horitzó, la mobilització sindical i una crisi d’accés a l’habitatge que continua condicionant el dia a dia de ciutadans i empreses, la Nit ha estat també un espai per posar sobre la taula els reptes pendents i reclamar respostes.
La vetllada ha tingut, a més, un protagonista propi: Joan Font i Fabregó, president de Bon Preu, que ha rebut el reconeixement a la Personalitat Cecot 2026 per la seva trajectòria professional i empresarial.
Sota el lema Inconformisme en acció, la vetllada ha anat més enllà del reconeixement a la feina ben feta. El president de Cecot, Xavier Panés, ha aprofitat l’altaveu de la Nit per reclamar una altra manera d’exercir el lideratge: menys confrontació, més capacitat d’arribar a acords i, sobretot, una acció que no perdi de vista els valors. "No n’hi ha prou de fer-ho. Cal fer-ho bé", ha resumit. Una idea que ha travessat bona part de la nit i que ha servit també per explicar algunes de les novetats d’aquesta edició.
Xavier Panés: "No n’hi ha prou de fer-ho. Cal fer-ho bé"
I en coherència amb aquesta voluntat de revisar i transformar, Cecot ha presentat dues novetats internes: un nou procés de votació dels reconeixements, mitjançant comissions especialitzades, i l’IEP, una nova marca que representa l’evolució de Cecot Formació i Desenvolupament. La Nit també ha tingut diverses picades d’ullet a Reempresa, una altra expressió de l’inconformisme en acció: la voluntat de trobar solucions perquè les empreses continuïn existint, fins i tot quan els seus propietaris arriben al final de la trajectòria empresarial.
Només dos dies abans, alguns dels assistents a la gala eren al Palau de la Generalitat per celebrar els quinze anys d’aquest programa de relleu empresarial, impulsat per Cecot i Autoocupació amb el suport de la Generalitat. El balanç d’aquesta dècada i mitja parla per si sol: més de 6.000 negocis han pogut continuar la seva activitat, s’han preservat més de 17.000 llocs de treball i s’han generat gairebé 340 milions d’euros d’inversió induïda. Una altra manera de reivindicar l’empresa: no només crear-la, sinó evitar que desaparegui quan arriba el moment de passar el relleu.
Panés reparteix els crostons: de la vaga sindical a la degradació del debat polític
Panés ha volgut deixar clar que l’inconformisme no consisteix a qüestionar-ho tot per sistema, ni a cremar-ho tot en nom d’una renovació que no construeix res. Si l’any passat el president de Cecot va alertar dels riscos que amenacen la sostenibilitat futura de l’estat del benestar, enguany ha tornat a posar el focus en els problemes estructurals del país, però amb una exigència afegida: passar del diagnòstic a l’acció. I fer-ho amb valors.
"Vivim en un món on cotitza a l’alça la confrontació, la suma zero, on van caient velles màscares d’hipocresia, on creix la deslleialtat institucional i, en definitiva, on perdem estabilitat i previsibilitat", ha advertit. Davant d’aquest escenari, ha reivindicat la necessitat de defensar els valors democràtics, l’estat de dret i unes institucions sòlides, i ha alertat contra la temptació de presentar la destrucció com una forma de progrés. "No ens lamentem pel món tal com és i activem el món com nosaltres volem que sigui", ha proclamat.
Panés: "No ens lamentem pel món tal com és i activem el món com nosaltres volem que sigui"
El president de Cecot ha reclamat més visió estratègica, consens polític i autoestima, així com comptar més amb les empreses per construir una economia capaç de generar prosperitat, ocupació de qualitat i sostenir el benestar futur. I ha enumerat algunes de les assignatures pendents: millorar la productivitat, impulsar la innovació, abordar l’absentisme, revisar els elements que resten competitivitat a la fiscalitat i superar la lentitud administrativa.
El to l'ha elevat tant en l’habitatge com en les infraestructures. Respecte a l'habitatge, Panés ha qüestionat unes polítiques que, segons ha defensat, han generat inseguretat jurídica, han desincentivat l’oferta de lloguer i han dificultat la construcció d’obra nova. I ha reclamat a la Generalitat, als ajuntaments i al Govern espanyol que facilitin les condicions perquè les empreses puguin invertir i construir: "Els empresaris estem preparats! Doneu-nos l’escenari necessari per invertir i construir".
Però els crostons de l'habitatge no només els ha dirigit cap a les administracions públiques, sinó que també hi ha hagut per als sindicats, amb una pregunta que ha ressonat amb força a l'auditori: "Ara, vaga? Vaga contra qui?", ha preguntat, qüestionant el sentit de convocar mobilitzacions contra les empreses en un context d’increment de costos i de dificultats per mantenir-ne la viabilitat. Panés ha recordat que el 99% del teixit empresarial català està format per petites i mitjanes empreses i ha defensat que la millora del poder adquisitiu dels treballadors és una responsabilitat compartida.
Panés: "Ara, vaga? Vaga contra qui?"
La interpel·lació més política, tanmateix, ha arribat quan Panés ha posat el focus en la degradació del debat públic. Amb un període electoral a l’horitzó, ha proposat als dirigents polítics un exercici tan senzill com insòlit: sortir públicament a demanar respecte per les institucions i per la dignitat de les persones, i deixar d’utilitzar insults i desqualificacions contra els adversaris.
"Aquest és el preu que estem disposats a pagar per guanyar unes eleccions?", ha preguntat. I ha reblat: "Si això ho fem els líders de la societat, què ens quedarà per demanar a aquells que ens fan confiança?" Així, Panés ha reivindicat una política capaç de seduir des de la convicció i els arguments, i ha advertit contra els discursos d’odi i les falses promeses que ofereixen solucions miraculoses a canvi d’atacar pilars fonamentals de la societat, com la propietat privada o el diàleg social. La crida a l’exemplaritat, però, no s’adreçava només als polítics: interpel·lava tots els qui tenen responsabilitats en la societat, també les empreses, les entitats i la societat civil.
Joan Font: els principis també han de costar diners
Si Panés ha interpel·lat la política, les administracions i els sindicats, Joan Font ha posat l’accent en allò que les empreses poden fer des de dins. El president de Bon Preu, que ha rebut el reconeixement a la Personalitat Cecot 2026, ha aprofitat el guardó per compartir algunes de les claus d’una trajectòria que va començar molt lluny dels grans supermercats: donant un cop de mà a la parada de bacallà del seu pare, als mercats setmanals d’Osona.
Nascut a Torelló el 1952, Font va aprendre l’ofici d’atendre el client des de ben petit. Més endavant, després de descobrir altres maneres de vendre alimentació en els seus viatges per Europa, va impulsar amb la família la primera botiga d’autoservei a Manlleu. Tenia només 22 anys quan va haver de convèncer el seu pare perquè l’avalés davant del banc per obtenir el primer préstec. Una història de perseverança i determinació que ha acabat convertint-se en una de les trajectòries empresarials més reconegudes del país.
Però Font no ha volgut presentar el seu recorregut com una gesta individual. A més de fer extensiu el guardó als equips professionals que han acompanyat el creixement de Bon Preu, també ha tingut unes paraules per a Cristóbal Colón, fundador de La Fageda, amb qui mantenia una relació de més de 35 anys. I ho ha fet amb una anècdota que ha arrencat somriures entre el públic.
Quan Colón li va presentar el projecte de fabricar iogurts a la Garrotxa, Font va dubtar que pogués funcionar. Competir amb gegants com Danone i Nestlé des d’un projecte que tot just començava li semblava una empresa gairebé impossible. "Nosaltres t’ajudarem, però això no funcionarà", li va arribar a dir. "Un dels errors greus que vaig fer en la meva trajectòria" ha admès, amb la complicitat de qui sap que, de vegades, l’inconformisme consisteix precisament a fer possible allò que els altres consideren inviable.
L’anècdota ha servit per introduir les lliçons que Font ha extret de la seva experiència. Per a ell, una empresa necessita tenir un propòsit explícit, uns valors escrits i, sobretot, practicar-los. També ha defensat la necessitat de generar resultats econòmics positius, atreure talent i construir equips compromesos. "L’exemplaritat en el lideratge és condició sine qua non", ha afirmat, abans de reivindicar la promoció dels professionals joves que comparteixen els valors de l’organització i una mirada de llarg termini.
Font: "Els empresaris ens hem d’explicar més, a dins i a fora"
Font també ha aprofitat el faristol per reivindicar el paper dels empresaris en el debat públic: "Els empresaris ens hem d’explicar més, a dins i a fora", ha dit. Una frase que connecta directament amb la demanda de Panés de recuperar el valor dels arguments i fugir de la confrontació.
A més, s'ha mostrat ben lluny de les simples declaracions d'intencions: la seva trajectòria està plena de fets, d'accions, i no paraules. I així ha citat Albert Camus per recordar que "els principis són paraules i retòrica buida mentre no costen diners". És quan tenen un cost, ha vingut a dir, que es demostra si realment es creu en allò que es defensa. En part, aquests principis que costen diners de Joan Font són l'inconformisme en acció de Cecot, el "fer bé les coses" de Xavier Panés.
Així, amb aquest compromís, ha exposat dues decisions que Bon Preu no "farà mai": obrir franquícies amb condicions laborals que considera abusives ni contractar repartidors autònoms per lliurar les comandes. En lloc d’això, ha defensat contractar xofers, pagar-los el salari que els correspon i assumir el cost del servei. La responsabilitat empresarial també es mesura per les pràctiques que s’està disposat a descartar, fins i tot quan altres models poden semblar més rendibles.
El president de Bon Preu ha acabat amb una mirada preocupada sobre el futur de Catalunya. La situació de les infraestructures ferroviàries, ha advertit, és el resultat d’anys de manca d’inversió, i no es pot atribuir únicament a un govern concret: "No és un problema d’un Govern o un altre, és un problema de tots", ha defensat. Font també ha reclamat més capacitat per construir habitatge i ha demanat a les administracions que no encallin les iniciatives necessàries per respondre a la demanda.
Illa recull el guant: l’economia va bé, però la vida s’encareix
Les crítiques de Panés i les reflexions de Font han trobat part de resposta en el discurs de Salvador Illa, i això és d'agraïr en una gala en què no sempre s'aconsegueix una diàleg real entre el món empresarial i polític. El president de la Generalitat ha dedicat prop de 25 minuts a defensar la situació de l’economia catalana i espanyola, exposar les prioritats del Govern i abordar alguns dels principals reptes que també havia assenyalat el món empresarial –especialment el de l'habitatge, que és el que més minuts ha abastat–.
Illa ha començat amb una lectura relativament optimista de la situació econòmica. Catalunya i Espanya, ha defensat, evolucionen favorablement en termes macroeconòmics i generen ocupació, especialment si es comparen amb altres economies europees. Però aquesta evolució positiva conviu amb un problema que pesa cada vegada més sobre les famílies: el cost de la vida.
Així, el president de la Generalitat ha defensat que Catalunya té capacitat per continuar creixent, però que necessita afrontar aquests reptes amb una mirada de llarg termini i amb una dimensió suficient per competir en un entorn internacional cada vegada més exigent. I aquesta escala, ha afirmat, és Europa. El president ha reivindicat la necessitat d’una Europa més forta i ha advertit que Catalunya no es pot limitar a demanar suport als seus socis: també hi ha de contribuir.
Però el gran problema immediat, ha reconegut, és l’habitatge. Illa ha situat en 175.000 els habitatges que Catalunya necessita i ha admès que no es poden construir de cop. Ha defensat la necessitat d’ampliar l’oferta, industrialitzar el sector de la construcció, mobilitzar sòl i simplificar els procediments administratius.
Més enllà de l’habitatge, Illa ha defensat l’impuls de les energies renovables, l’autonomia hídrica i les infraestructures de mobilitat. Ha admès que algunes transformacions necessiten anys i que els ritmes de l’Administració poden resultar exasperants, però ha reivindicat que els projectes avancen. També ha situat la formació, la captació de talent i la simplificació administrativa entre els factors imprescindibles per millorar la competitivitat.
En la part final del discurs, el president ha recollit una altra de les demandes de Panés: la necessitat de rebaixar la confrontació i recuperar el respecte en el debat públic. Ha demanat als empresaris que no se situïn en contra del Govern, que no els "posi a tots en el mateix sac" i ha defensat que les discrepàncies es poden expressar amb claredat sense convertir l’interlocutor en un adversari. De fet, ha assegurat que aquesta és la política i el diàleg que ell practica, amb altres polítics i amb empreses i altres institucions, com Cecot, amb qui reconeix molt bona entesa i cooperació malgrat les diferències de criteri.
Les empreses, les veritables inconformistes
Més enllà dels discursos, la Nit de l’Empresa ha reconegut iniciatives que exemplifiquen diferents dimensions del progrés empresarial. Els Reconeixements Cecot al Progrés Empresarial 2026 han distingit Roca Group, per l’eficiència energètica i la sostenibilitat; Smilics, per la transformació digital en la indústria; Columat, per la transformació digital en els serveis, i Culinarium, pel comerç innovador.
També han estat reconegudes Envio x Envio, com a millor jove iniciativa empresarial; Anudal Industrial, amb l’11è Premi CaixaBank a la Pime Responsable; Viena, amb el 9è Premi Vítaly a l’Empresa Saludable; Grupo Zanini, pel seu compromís amb la gestió del talent, i la Fundació Catalunya Cultura, per la seva contribució col·lectiva.
La patronal ha homenatjat igualment tres organitzacions centenàries: BJC | Fábrica Electrónica Josa, de Rubí, pels seus cent anys d’activitat; el Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Terrassa, també pel seu centenari, i PR Stamp, de Sant Cugat, que celebra 118 anys de trajectòria.
Marta Raventós, presidenta del Cercle Cecot de Joves Empresaris, ho havia resumit amb una frase que travessa tota la vetllada: «Les persones conformistes s’adapten al món. Les inconformistes el transformen». Veure, qüestionar, proposar i actuar. Quatre passos que interpel·len les empreses, però també les administracions, la política, la societat civil i la ciutadania.
Perquè l’inconformisme no és només assenyalar allò que no funciona, sinó assumir la responsabilitat de canviar-ho, prendre decisions i acceptar-ne les conseqüències. Transformar les paraules –que aquest vespre se n'han dit moltes, des del faristol– en fets. I no només fer-ho, sinó "fer-ho bé".