Leonart Motors, una història familiar de motos que van de les custom a Bultaco

La història de Leonart Motors va començar molt abans que les motos. El 1986, la família Llorens va posar en marxa una empresa dedicada a la maquinària tèxtil industrial. Durant anys, aquell va ser el negoci familiar, fins que el canvi de segle va portar també un canvi d’escenari. “A partir dels 2000, el món del tèxtil a Catalunya, va acabar de caure en picat”, recorda Jordi Llorens.

Llavors, els germans, el Jordi i el Marc, compartien una afició: les motos. L’any 2004, un canvi en la normativa els va fer pensar que potser hi havia una oportunitat empresarial: el carnet de cotxe va passar a permetre conduir motos de fins a 125, i el mercat començava a obrir-se a nous usuaris: “Vam veure que hi havia la possibilitat de fer amb 125 el que no hi havia en el mercat: motos estil custom”, explica el Jordi. 

Sense experiència prèvia en el sector, els germans van decidir apostar-ho tot i crear una marca pròpia. El nom també tenia una història familiar al darrere: Leonart és el cognom de la seva mare. El primer model que va arribar va ser la Spyder. “Va agradar molt i vam veure que existia un nínxol de mercat que podíem atacar com a empresa familiar que som”, explica. Aquell primer model s’ha convertit, vint anys després, en una empresa que ven unes 700 motos anuals i té presència en una desena de països.

Leonart manté a Barcelona part essencial del procés: des de Mataró es dissenyen les motos i es gestiona la relació amb els proveïdors, la logística, els concessionaris i el servei tècnic. La fabricació es fa amb proveïdors asiàtics, principalment a la Xina. Amb set persones a l’equip, la marca ha construït una xarxa internacional de distribució. França i Espanya són els principals mercats, gestionats directament des de Barcelona, mentre que en altres països treballen amb importadors.

La postvenda, de fet, és una de les lliçons que Leonart es va endur de la seva primera vida industrial. “Al final, les motos també són màquines. Ja estàvem acostumats a donar servei en aquest sentit” destaca Llorens. Així, recanvis, servei tècnic i atenció al client han estat, des del principi, una part important de la proposta de la companyia.

Una moto que arriba fins al Japó

La internacionalització ha anat arribant de manera progressiva, també a través de fires i del contacte amb distribuïdors. Portugal, Bèlgica o Alemanya són alguns dels mercats on Leonart ha anat entrant, però un dels salts més significatius ha estat el Japó. El contacte va sorgir en una fira a Itàlia, on una empresa japonesa es va interessar per la marca. “Vam anar cap allà, i també vam fer una fira a Tòquio”, recorda Llorens. 

Ara l’objectiu és continuar ampliant el mapa. El Regne Unit, amb una forta cultura motociclista, és un dels pròxims mercats que volen abordar. A més llarg termini, la mirada apunta cap als Estats Units i Sud-amèrica, com detalla Llorens.

El retorn de Bultaco

Leonart vol arribar-hi amb models que ideen perquè tinguin una vida llarga i siguin reconeixibles. La firma catalana actualment comercialitza sis models —quatre de combustió i un elèctric—, i tots s’han dissenyat amb una intenció: “Treballem per fer motos que es puguin identificar amb la marca i que tinguin identitat”. Ara, ho ha fet amb un nou model de rally dissenyat amb la icònica Bultaco, la Rally GT 300, que representa el retorn de mítica marca catalana.

“Donem molta vida als models. Fem dissenys que aguantin molt en el temps, sense estètiques supercontemporànies que perdin ràpidament el sentit”, afirma Llorens. Per exemple, un dels models més venuts de la companyia, el Daytona, pràcticament no ha canviat des que es va llançar el 2009. 

Amb aquesta filosofia, la companyia familiar factura al voltant d'1,5 milions d’euros, i ara afronta una nova etapa per seguir creixent i arribant a nous mercats. Ho fa 20 anys després d’haver nascut arran de la reconversió del negoci familiar, de la mà de la mateixa família que, dues dècades després, continua buscant noves carretes en què rodar.