Aquest any, el Teatre Lliure de Montjuïc presenta dins de la seva programació l'obra Xirgu, un espectacle inspirat en una de les personalitats més destacades del teatre català. Actriu, musa de Lorca i amb una personalitat desbordant, Margarita Xirgu (o “La Xirgu”) va aconseguir marcar un abans i un després en la història del teatre.
Nascuda el 1888, la vida Xirgu es pot dividir en tres etapes molt ben definides: els seus inicis en el teatre de Catalunya (1906-1912), la seva aliança amb els moviments d'avantguarda (1912-1936) i el seu exili llatinoamericà (1937-1969) que va resultar ser un dels seus moments més brillants i acadèmics.
Els inicis de “la Xirgu”: d'actriu amateur al seu debut al Romea
Nascuda a Molins de Rei l'any 1888, Margarita procedia d'una família humil, amb el seu pare serraller i la seva mare pagesa. Es van mudar a Ciutat Vella de Barcelona, un districte que, en aquella època, tenia un marcat caràcter obrer i associatiu. I aquí va ser on la Xirgu va tenir el seu primer contacte amb l'expressió escènica de la mà dels Cors de Clavé.
Els Cors de Clavé van ser un moviment musical, cultural i social d'origen obrer nascut a Catalunya a mitjans del segle XIX. Van ser impulsats pel compositor, poeta i polític republicà Josep Anselm Clavé amb l'objectiu de millorar les condicions de vida dels treballadors a través del cant coral i l'educació.
Aquests cors van ser el cultiu de l'associacionisme popular català i van establir les bases perquè el teatre es popularitzés entre els barris. Anys més tard, joves obreres sense recursos com Margarita Xirgu van poder descobrir la seva vocació artística i fer les seves primeres passes en l'escena gràcies als Cors de Clavé.
Xirgu va començar a actuar de forma esporàdica, en les seves estones lliures, com una aficionada més. Però quan el seu pare va ser acomiadat de la seva feina per formar anar a una vaga, la jove actriu va fer de la seva vocació un suport econòmic per a tota la família. Tenia 12 anys i la jove alternava els primers papers en l'escenari amb una feina en un taller de passamaneria.
El 4 d'octubre de 1906 va ser el dia en què la Margarita va deixar d'estar en l'anonimat per a brillar sobre l'escenari. Tenia 18 anys i va ser la substituta d'una actriu consolidada que, a última hora, va ser baixa. La Xirgu va pujar a l'escenari per a encarnar el personatge de Teresa Raquin, creat per Émile Zola. A diferència de l'estil interpretatiu de l'època (que es basava en exageracions i tons molt pujats), Margarita va oferir una interpretació tràgica, sòbria i continguda, una essència que va commocionar la crítica.
La reacció de la premsa no es va fer esperar. L'endemà, els titulars i els articles anaven en la mateixa direcció: havia nascut una actriu prodigiosa. Van passar només 2 mesos d'aquella actuació quan la Xirgu va debutar en el Teatre Romea amb Mar i Cel d'Àngel Guimerà.
La musa de Federico García Lorca
El 1912, Margarita Xirgu va fer el salt a la llengua castellana per un encàrrec de Faustino Da Rosa. Després d'un any de preparació, el 1913 va arribar a Amèrica i el 1914 es va traslladar a Madrid. En aquesta etapa castellana, la Xirgu va protagonitzar grans obres teatrals com Divinas palabras de Valle-Inclán, o peces d'autors internacionals com Bernard Shaw o Gabriele D'Annunzio.
Però la seva vida va canviar el 13 de març de 1915 en una actuació a Granada. Margarita, de tan sols 27 anys, estava encarnant Elektra, el personatge d'Eurípides (en versió d'Hugo von Hofmannsthal). A la platea es trobava un jove de 17 anys que va quedar absolutament meravellat amb l'actuació de la catalana: era Federico García Lorca.
Quan, anys més tard, el poeta andalús va començar a escriure les seves obres de teatre, va comptar amb l'energia d'aquella actriu que, en la seva adolescència, el va deixar amb el cor en un puny. I va ser així com va començar una de les relacions artístiques més populars del teatre: el duet de Lorca i Xirgu.
Els dos creadors van treballar conjuntament en la representació d'alguns dels èxits més sonats de l'època: Mariana Pineda el 1927, que es va estrenar a Barcelona amb decorats d'un jove Salvador Dalí; també va treballar en La zapatera prodigiosa el 1930, estrenada a Madrid sota la direcció de Cipriano Rivas Cheri; Yerma el 1934, una obra que Lorca va escriure expressament per a la Xirgu i els seus dots interpretatius; i Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores el 1935, l'última obra de Lorca estrenada en vida de l'autor, que va ser estrenada a la nostra ciutat.
A causa de l'èxit aconseguit amb aquesta associació creativa, Xirgu va proposar a Lorca una gira per Mèxic. Però va arribar la Guerra Civil el 1936. Una guerra que va acabar tràgicament amb la vida del poeta de Granada.
L'exili de Margarita Xirgu
La Guerra Civil també va fer que la Xirgu s'exiliés a Llatinoamèrica. Va començar viatjant a Xile, després va estar a l'Argentina, Cuba, Mèxic i Colòmbia. Però va ser Paraguai el país que va fer que la Margarita es convertís en una gran actriu a Llatinoamèrica.
En aquesta etapa, a més de la seva carrera com a actriu, també va dur a terme una prolífica tasca com a docent. Va fundar escoles d'art dramàtic en diferents països, va organitzar seminaris i va dictar conferències. Aquesta tasca educativa va fer que a Llatinoamèrica la formació actoral es professionalitzés i canviés per sempre.
A Buenos Aires l'any 1945 va representar l'estrena mundial pòstuma de La Casa de Bernarda Alba, una obra que Lorca va escriure per a ella i que va trigar nou anys a poder representar sobre l'escenari.
Però mentre a Amèrica Llatina rebia honors d'estat i el reconeixement de personalitats com Rafael Alberti o Alejandro Casona, a Espanya la seva figura seguia esborrada a causa de la dictadura franquista.
Greument malalta, Margarita Xirgu va ser intervinguda d'urgència a Montevideo el 24 d'abril de 1969 i va morir l'endemà, el 25 d'abril. A Espanya, la seva mort va passar gairebé desapercebuda per als mitjans oficials i, de fet, les seves restes no tornarien al seu Molins de Rei natal fins a l'any 1988.
El llegat de la Xirgu: una artista revolucionària
A més del seu indubtable talent artístic, la Xirgu va ser una revolucionària. I és que l'artista va introduir algunes innovacions en el terreny del teatre que van trencar completament amb la tradició vuitcentista.
Un dels grans canvis que va promoure va ser el d'eliminar la figura de l'apuntador. La Xirgu va defensar la necessitat de saber-se el text de memòria, abans de presentar-lo davant del públic. Aquest canvi va fer que l'elenc es professionalitzés i la seguretat escènica comencés a ser vital per a una bona interpretació teatral.
Però també va fer una gran “neteja” escènica: va eliminar els bastidors de cartró i el mobiliari summament realista per apostar per una escenografia més minimalista i conceptual. Aquesta depuració també la va fer en el maquillatge, apostant per un rostre més clar que permetés veure millor l’expressivitat interpretativa.
L’homenatge del Lliure en la seva 50a temporada: ‘Xirgu’
Enguany, el Teatre Lliure celebra 50 anys i, per això, ha preparat una temporada plena de grans estrenes. Un dels més esperats és, sens dubte, Xirgu. Del 19 de novembre al 13 de desembre de 2026, el Lliure de Montjuïc acollirà aquesta producció escrita per Cristina Clemente i dirigida per Israel Solà.
La proposta no es centrarà únicament a fer un repàs a la biografia de l’artista: es tracta d’una obra que, mitjançant la seva figura, pretén fer-nos reflexionar sobre la memòria i l’ofici teatral. Els creadors han partit d’una premissa bàsica: existeix alguna relació que uneixi les actrius joves d’avui amb la Margarita Xirgu?
I és que el llegat de la Xirgu continua viu entre nosaltres. L’objectiu és descobrir on és la seva llavor i com es ret homenatge al seu llegat. Al Lliure, aquesta tardor, volen donar-nos la resposta.