El 2026 serà recordat com un any en què Barcelona va tornar a "alçar la mirada". La ciutat ha viscut un calendari excepcional, amb l’Any de l’Arquitectura, el pas del Tour de França i, sobretot, la culminació de la torre de Jesús de la Sagrada Família, un dels grans símbols de Barcelona, i la visita del papa Lleó XIV. Durant uns mesos, alguns dels grans escenaris de la ciutat han concentrat una atenció internacional poc habitual, projectant Barcelona arreu del món i convertint-la en protagonista d’un any singular. I com passa amb qualsevol gran esdeveniment, aquesta projecció ha tingut un retorn per a la ciutat, però també un cost per a les administracions.
Abans de la visita, l’Ajuntament de Barcelona calculava que l’arribada del pontífex podia generar un impacte econòmic d’uns 30 milions d’euros per a la ciutat. Era una primera estimació interna i provisional que, segons va explicar l’alcalde, Jaume Collboni, no constituïa l’objectiu de l’esdeveniment, sinó una de les seves possibles conseqüències. La visita arribava, a més, en plena temporada turística alta i en una setmana especialment intensa per a Barcelona, entre el Primavera Sound i el Gran Premi de Fórmula 1. Hotels, apartaments turístics, restauració, comerç i transport eren alguns dels sectors que podien beneficiar-se de l’arribada de visitants, mentre que l’interès internacional generat al voltant del Papa i de la culminació de la torre de Jesucrist de la Sagrada Família podia tenir un efecte més llarg en el temps. De fet, el sector turístic i de la restauració ja apuntava abans de la visita que una part del retorn es podia produir després, a través de la projecció internacional de Barcelona i de l’interès per visitar els escenaris que havien protagonitzat aquells dies.
De totes maneres, ja durant aquells dies hi havia indicadors de l’activitat que la visita estava generant. L’ocupació hotelera es va situar entre el 85% i el 90% durant les jornades de més activitat, segons l’Associació Catalana d’Agències de Viatges Especialitzades (ACAVE), mentre que els apartaments turístics van arribar a preveure una ocupació del 97% entre el 9 i l’11 de juny. També hi havia més interès per allotjar-se a la ciutat: les cerques a Booking havien augmentat un 52% respecte de l’any anterior. Però l’efecte no es limitava als dies de la visita. A finals de juny, l’Observatori del Turisme a Barcelona va constatar un increment de l’interès online per la ciutat i va situar entre les cerques que més creixien les relacionades amb l’arribada de Lleó XIV. L’organisme també apuntava que les reserves hoteleres per als mesos següents es mantenien per sobre dels nivells habituals, un primer indici que part de la projecció internacional de la visita podia anar més enllà de la seva estada a Barcelona.
Ara bé, malgrat que encara falta saber quin va ser el retorn econòmic real de la visita i si aquella primera estimació de 30 milions d’euros es va acabar complint, ja es pot començar a quantificar l’altra cara de la moneda: la despesa pública. Un informe detallat elaborat per la Generalitat i al qual ha tingut accés El País situa en 3,3 milions d’euros el cost que va assumir el Govern català per la visita del Papa. L’ACN ha pogut confirmar les dades, que eleven en mig milió d’euros la xifra de 2,8 milions que el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, havia explicat al Parlament el mes de juny.
La partida principal correspon als 2,8 milions d’euros concedits a l’Arquebisbat de Barcelona, finançats amb la taxa turística. D’aquest import, 1,8 milions es van destinar al finançament parcial del contracte de producció de la vigília celebrada a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, mentre que el milió restant va servir per sufragar íntegrament el centre internacional de premsa habilitat amb motiu de la visita. Aquesta última partida va acabar sent superior al que inicialment preveia el Govern, que calculava que hi hauria un miler de periodistes acreditats i que finalment en va rebre gairebé el doble.
La subvenció a l’Arquebisbat, segons va defensar Espadaler al Parlament, no es va destinar a activitats pròpiament eclesials, sinó a qüestions logístiques vinculades a l’organització de la visita. El conseller havia remarcat que no hi hauria aportació pública a actes de competència de l’Església, de manera que ni la visita a Montserrat, ni les activitats dels agustins, ni els actes de la Sagrada Família van rebre finançament de la Generalitat a través d’aquesta partida. El Govern justificava així que els diners públics es destinaven a aspectes associats a la dimensió extraordinària de l’esdeveniment, com la logística i l’atenció als milers de professionals dels mitjans desplaçats a Barcelona.
Fora d’aquesta subvenció, la resta de la factura es reparteix entre diferents departaments i organismes de la Generalitat. Presidència va assumir 351.855 euros de la campanya publicitària Catalunya, terra de trobada, vinculada a la visita del pontífex. A aquesta quantitat s’hi afegeixen 1.234 euros per l’elaboració d’un vídeo resum de la visita i 2.750 euros corresponents a la recepció del president de la Generalitat, Salvador Illa, a la premsa internacional. L’Agència Catalana de Turisme, per la seva banda, hi va aportar 11.620 euros en marxandatge personalitzat amb la marca Catalunya.
També hi ha les despeses vinculades al dispositiu de seguretat i a la mobilitat dels serveis públics. Interior va comptabilitzar 43.868 euros corresponents principalment al trasllat en autocar dels agents dels Mossos d’Esquadra als diferents punts de l’operatiu, així com 5.667 euros més en transport i avituallament de personal de Protecció Civil. A Montserrat, la visita del Papa va comportar 20.078 euros per reforçar el personal, la vigilància i la seguretat a les estacions de Ferrocarrils de la Generalitat i 6.923 euros addicionals pel mateix dispositiu al cremallera.
La factura inclou també algunes despeses més petites, però especialment gràfiques del desplegament institucional que va acompanyar la visita. Entre aquestes hi ha els 1.300 euros de la rèplica de les Homilies d’Organyà que Salvador Illa va regalar al pontífex i els 363 euros d’una reproducció de la Nina d’Ivori del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. La visita a Brians 1 també va generar despesa: 4.880 euros en hores extres del personal penitenciari, 131 euros en obsequis i 1.333 euros en flors, rams i cintes per a la identificació del personal.
I encara hi ha una partida que no forma part d’aquests 3,3 milions: les hores extres dels cossos de seguretat desplegats amb motiu de la visita. La Generalitat encara no ha informat d’aquest import, de manera que la factura coneguda fins ara no és encara el cost públic definitiu de l’operació.
El balanç, per tant, queda encara a mig fer, a l'espera que es publiqui oficialment quin impacte econòmic va deixar finalment la visita i si els 30 milions d’euros que calculava inicialment l’Ajuntament es van arribar a generar. La comparació entre el retorn i el cost haurà de completar la fotografia d’una visita que, durant uns dies, va fer que Barcelona tornés a ser protagonista de la mirada internacional.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
