«Caus a terra molt avall, creus que no te’n sortiràs, però amb els mesos t’adones que tornes a començar». Més d’un dels assistents a la 39a edició dels Premis Pimec es va endur ahir a casa aquesta frase al cap. No només perquè fos una de les estrofes de Llença’t, la cançó amb què Lax’n’Busto va posar punt final a la gala, sinó perquè resumeix, d’alguna manera, una de les idees que va travessar tota la nit: caure, aixecar-se i tornar a començar. I, sobretot, créixer.
Més de 1.250 persones es van reunir ahir al Palau Sant Jordi per celebrar la 39a edició dels Premis Pimec, una nit dedicada a reconèixer empreses, empresaris i projectes que, cadascun a la seva manera, han fet de la perseverança una forma de fer empresa. Una gala amb una àmplia representació institucional i empresarial, però també amb una reivindicació clara per part de la patronal: cal eliminar les barreres que impedeixen a les empreses créixer.
El president de Pimec, Antoni Cañete, ho va situar en el centre del seu discurs. La dimensió empresarial, va defensar, és una de les claus per millorar la productivitat, els salaris i la competitivitat. Espanya i Alemanya tenen una proporció pràcticament idèntica de pimes —el 99,8% i el 99,7% del teixit empresarial, respectivament—, però la fotografia canvia quan s’observa la seva dimensió: el 94% de les pimes espanyoles són microempreses, davant d’aproximadament el 82% a Alemanya.
La diferència també es fa visible en la productivitat. Mentre les microempreses espanyoles generen uns 35.000 euros de valor afegit per ocupat, les alemanyes arriben als 60.000 euros, segons les dades citades per Cañete. Créixer, per tant, no és només una qüestió de mida. És, va argumentar, una porta per invertir més, innovar, incorporar tecnologia, internacionalitzar-se, formar millor les persones, captar talent i, també, pagar millors salaris. "Els sous han de créixer", va afirmar el president de Pimec, afegint un gran però: "però sense fer trampes al solitari".
Cañete va tornar a reclamar una Llei de creixement empresarial i va recuperar un dels mantres de la patronal: "Es tracta de legislar en petit per poder-nos fer grans". Una reclamació que va anar acompanyada d’un repàs als altres obstacles que, segons Pimec, condicionen la competitivitat de les empreses: la fiscalitat, l’absentisme, l’educació, el talent i, també, l’habitatge.
L’habitatge va tenir, de fet, un paper destacat en una nit en què Pimec va reclamar consensos i seguretat jurídica per ampliar l’oferta. La patronal va insistir que no és només una qüestió social, sinó també econòmica: el 63% de les empreses tenen dificultats per cobrir llocs de treball i l’accés a un habitatge a prop del lloc de feina s’ha convertit en un obstacle per captar talent i cobrir vacants.
El missatge arribava, a més, l’endemà que el Consell de Ministres aprovés dos nous reials decrets llei en matèria d’habitatge. Pimec va compartir la necessitat de protegir les persones vulnerables, facilitar l’accés a l’habitatge i augmentar l’oferta assequible, però va advertir que les mesures no poden generar inseguretat jurídica ni provocar que més habitatges surtin del mercat de lloguer.
També va parlar d'habitatge l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que el va situar entre les noves desigualtats de la ciutat i el va relacionar amb la necessitat d'apujar els salaris, també. Milloren, va assenyalar, quan hi ha "un teixit econòmic sòlid i que generi oportunitats de qualitat". A l’escenari, juntament amb Collboni, també hi van prendre la paraula la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, i el president de la Generalitat, Salvador Illa.
Però, més enllà dels discursos institucionals, aquesta era sobretot la nit dels empresaris. I, especialment, la nit dels guardonats. I així ho van demostrar les converses a peu de taula, amb Danae Boronat, que va recórrer la pista del Palau Sant Jordi com a reportera, fent duo amb la periodista Anna Boadas, que conduia l'acte des de l’escenari. Roc Gramona, Tatxo Benet, Fabrizio Favara, Elena Font, Rosa Romà i Joan Vahils van ser alguns dels valents que van passar per davant del micròfon.
I, sobre l’escenari, hi van pujar els dos guardonats més especials de la nit: Francesc Julià, CEO de Kave Home, distingit amb el Premi Pimes Plus, i el Gremi de Pastisseria de Barcelona, que va rebre el Reconeixement a l’Activisme Empresarial.
"Lideratge visionari, ferm i generós. Gestió oportuna dels recursos. I posar la mirada llarga sempre, a 20 anys". Aquesta és, segons Julià, una de les claus per aconseguir el leitmotiv de la nit: créixer. Ho diu des de l’experiència de qui ha fet créixer una empresa sense renunciar al seu caràcter familiar ni a les seves arrels. En poc més d’una dècada, Kave Home ha estès la seva activitat a més de 60 mercats i ha multiplicat per 150 la seva facturació: entre el 2014 i el 2024, la facturació de la companyia va passar d’1,2 a 181 milions d’euros.
Kave Home també ha protagonitzat un relleu generacional de pare a fill, amb l’assumpció de la direcció general per part de Julià abans dels 30 anys, i manté una clara vinculació amb el territori que projecta internacionalment amb una frase que viatja amb els seus productes: "dissenyat a Girona".
El Gremi de Pastisseria de Barcelona va aportar, en canvi, una altra cara també ben agraïda de l’èxit empresarial: l’alegria. Una desena de membres del gremi van pujar a l’escenari per recollir un reconeixement escollit en directe pel públic assistent. Ho van fer reivindicant l’orgull de formar part d’un gremi "que ens fa a tots la vida més feliç". I més dolça.
La nit va fer pujar a l’escenari molts altres projectes: Halitta Foods va rebre el Reconeixement CaixaBank–Fundació Pimec a la Segona Oportunitat Empresarial; Druids Process Technology, el Premi Catalunya Internacional a la Projecció Empresarial Catalana; B i B Grup, el Premi a la Qualitat Lingüística Empresarial; Theker Robotics, el Reconeixement a l’Empresa Barcelonina d’Alta Innovació; i Pallars Fustes, el Premi Valors al Compromís Social Empresarial. En les categories de pime més competitiva, els guardons van ser per a 2M Engineering, en la categoria de microempresa; Beor, en la de petita empresa, i Krypton Chemical, en la de mitjana empresa.
Històries diferents, sectors diferents i dimensions diferents, però un mateix fil conductor: empreses que han après a créixer, a aixecar-se després de caure, a tornar a obrir la persiana cada matí mirant cap al futur i a llençar-se a l'aventura empresarial. Per si ja no tenieu la cançó al cap: "Llença't..."
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
