La Sala Fènix ha presentat la seva nova temporada teatral per al 2026/27. I ho ha fet d'una forma molt original i on es respirava teatre per tots els costats: l'escenari de la sala s'ha convertit, per una hora, en "La taverna Fènix", un espai distès i informal on els propietaris del teatre (Felipe Cabezas i Isabella Pintani) han pres una copa, han xerrat i han presentat les noves propostes que veurem al Raval durant la propera temporada.
La Fènix és una petita sala al cor de Barcelona que compta amb 45 butaques; un espai de petit format que està adherit a les sales de proximitat de Barcelona unides sota el nom de "On el teatre batega". Però, malgrat la intimitat del seu espai, en el seu escenari tenen lloc autèntiques meravelles: teatre compromès, social, feminista, antiracista, anticolonialista i progressista. Un teatre alternatiu, però de veritat; un teatre que pretén agitar consciències, que pretén renovar mirades i que pretén que l'art torni a ser una eina per construir un futur millor.
Les obres que prendran l'escenari de la Fènix
La programació estable compta amb 11 espectacles on es barreja la dramatúrgia catalana contemporània, companyies residents i creadors amb mirades molt diverses:
- L'estanquera del Raval (Del 2 al 20 de setembre de 2026): Una relectura en clau local i contemporània del clàssic d'Alonso de Santos (La estanquera de Vallecas) que trasllada la tensió, l'atracament i la perspectiva urbana directament al cor del Raval.
- Carne quemada (Del 30 de setembre a l'11 d'octubre de 2026): Un drama íntim i punyent que parla sobre les ferides no cicatritzades, la memòria personal i l'impacte del dolor en les relacions humanes.
- Manual para follarse a un macho con vagina (Del 21 d'octubre a l'1 de novembre de 2026): Una proposta sense embuts que aborda la sexualitat trans, el desig, la identitat de gènere i la desconstrucció dels rols masculins des de l'humor i l'honestedat.
- LÖTÒ. Un ritual de emancipación corporal (De l'11 al 29 de novembre de 2026): Un viatge centrat en l'alliberament del cos negre, la sanació col·lectiva i la ruptura amb els mandats estètics i racistes. Es tracta del retorn de Silvia Albert Sopale juntament amb Rogelio Lorda i la cia. No es país para negras.
- Que la terra et sigui "trendy" (un conte neorural) (Del 7 al 24 de gener de 2027): Una comèdia sobre la moda de fugir de la ciutat al camp, la gentrificació rural i les contradiccions de la joventut moderna.
- Salve Regina (Del 27 de gener al 14 de febrer de 2027): Un monòleg incisiu que qüestiona els mites de la maternitat, el mandat de la cura i la culpa social imposada sobre les dones. Una creació d'Ángela Palacios i Paloma Remolina (cia. Los espejos son para mirarse).
- La dona sense cor (Del 17 de febrer al 7 de març de 2027): Un thriller teatral que reflexiona sobre l'empatia, la fredor emocional en la societat contemporània i les fronteres de la moral.
- Em protegeixen les estrelles (Del 10 al 21 de març de 2027): Torna aquesta proposta de Genís Lama, coescrita i codirigida juntament amb Anna Cerveró (cia. Temple de Vesta). Un relat poètic sobre la salut mental, l'aïllament i la recerca de refugi enmig d'un món aclaparador.
- Solo cabe una persona (Del 31 de març al 25 d'abril de 2027): Una comèdia d'autoficció sobre l'ego, la precarietat en el sector artístic i l'absurda competició per destacar.
- Monroe ha de morir (Del 28 d'abril al 9 de maig de 2027): Una revisió crítica sobre el mite de Marilyn Monroe, la cosificació femenina i la voracitat de la indústria de l'entreteniment.
- Polles, Polles, Polles (Del 12 al 30 de maig de 2027): El jove dramaturg Ramon Catà torna la pròxima temporada amb aquesta proposta gamberra i directa que desmunta l'hipermachisme, l'obsessió fàl·lica i els complexos de la masculinitat tradicional.
Els 3 cicles consolidats de la sala
A més de la cartellera principal, la Sala Fènix també inclou en la seva programació 3 branques d'exhibició:
- #PONTAERI (Setembre - Novembre 2026): Espai d'acollida per a peces internacionals i que es programen breument a la sala. Aquesta temporada rebrà propostes com Angelina (Studio d'action théâtrale, Suïssa), Indio de mierda (Xile-Madrid), Gallina (Claudia Ramírez, Xile), Les Fabliaux (I nuovi scalzi, Itàlia), AMOR(a)MUERTE (Las Lunas, Andalusia), Segarem ortigues amb els tacons (Contrahecho, València) i Bodas de Sangre (Sala La Teatreria, Cantàbria).
- #MEMÒRIAHISTÒRICA (Desembre 2026): Un mes dedicat a revisar el passat per interpel·lar el present a través de tres títols: Ocells a la frontera (Marcela Terra), Trampantojo, o el relat de la història d'Espanya (Maria Villarejo) i IAIA, memòria històrica (Alba Valldaura). Les funcions dels dissabtes comptaran amb col·loquis posteriors a càrrec de l'historiador Jordi Barra. Com a complement, l'espai acollirà l'exposició Antigitanisme: Passat, Present i Futur, comissariada per la FAGiC.
- #EXTRAORDINARI (Juny 2027): Mostra centrada en els processos de creació desenvolupats juntament amb el Centre Cívic Drassanes, destinada a donar visibilitat al talent emergent del barri.
El compromís de la Fènix: fer barri, crear públic i trencar barreres
El projecte del carrer Riereta va molt més enllà d'alçar el teló cada nit. La sala també duu a terme una tasca social que busca impactar en el teixit del Raval i obrir les portes del teatre a col·lectius habitualment allunyats de les sales. Un dels pilars és el programa TeenFriday, una iniciativa nascuda el 2017 per la qual ja han passat més de 2.000 adolescents; el projecte ofereix als joves del barri un espai segur i creatiu per expressar-se i qüestionar el seu entorn. Per a aquest nou curs, la Fènix durà a terme 15 noves activitats que inclouran tallers, xerrades i assajos oberts on els mateixos estudiants podran parlar amb els artistes.
A més, la Fènix reforça la seva aposta per l'accessibilitat amb l'objectiu de fer la cultura apta per a tothom. En aliança amb entitats com l'ONCE, l'ACIC i l'escola EMAV, la sala mantindrà les seves funcions adaptades per a persones amb discapacitat visual, incorporant recursos com audiopresentacions i visites tàctils prèvies a l'espectacle per familiaritzar-se amb l'escenografia.
Finalment, la sala continua apostant pel talent local a través del seu programa de residències artístiques. Per a això, posa les seves instal·lacions, temps i acompanyament tècnic a la disposició de companyies emergents, i els ofereix les condicions professionals necessàries per a desenvolupar els seus processos creatius des de la fase d'assaig fins al dia de l'estrena.
A Felipe Cabezas i Isabella Pintani sempre els pregunten "D'on sou?", a la qual cosa ells contesten "De Poble Sec", però la gent insisteix "D'on sou, de veritat?", i ells responen "Felipe de Xile, Isabella d'Itàlia". És l'eterna pregunta que sempre responen, malgrat portar 24 anys vivint al país i, d'aquests 24 anys, en porten 13 liderant el projecte de la Sala Fènix. Però, com bé remarca Pintani, "L'important no és d'on venim, sinó a on anem".
I ells ho tenen clar: a construir un teatre obert, contemporani, divers, plural i, sobretot, de Barcelona.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
