Cada dia, milions de productes recorren carreteres, ports, magatzems i centres de distribució abans d'arribar a un supermercat, una fàbrica o una llar. Però darrere de tota aquesta cadena —de cada paquet que travessa Europa en menys de 48 hores o de cada contenidor que arriba al port— hi ha una activitat que sovint passa desapercebuda, tot i sostenir bona part de l'economia: la logística. Un sector que, malgrat la seva discreció, representa prop del 7% del PIB i genera al voltant d’una desena part dels nous llocs de treball. Un sector que, a més, en els darrers anys s'està redefinint: amb la irrupció de la intel·ligència artificial i un context geopolític cada vegada més complex.
I el seu principal aparador a Barcelona vol reflectir precisament aquesta transformació: el SIL estrenarà l'any 2027 una nova etapa amb canvi de nom, de posicionament i d’ubicació. El fins ara Saló Internacional de la Logística passarà a anomenar-se Saló de la Innovació Logística, una nova identitat que coincidirà amb el trasllat des dels pavellons històrics de Montjuïc fins a Fira Gran Via, a l'Hospitalet de Llobregat.
Aquesta mudança respon a la remodelació de Fira de Barcelona en el marc de la celebració del centenari de l’Exposició Internacional de 1929, que transformarà el recinte firal històric de Montjuïc. Però, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, organitzador del saló, ha decidit convertir aquest trasllat forçat en una oportunitat per repensar el certamen i impulsar un “salt estratègic” en el seu posicionament.
“La logística està vivint una gran revolució en els darrers anys”, ha defensat la directora general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), Blanca Sorigué, durant la presentació del SIL 2027. “Volem que el saló sigui l’aparador on es mostri de manera tangible com la tecnologia, el talent i la sostenibilitat estan redefinint la logística”, ha afegit. Així, el saló de 2027, que se celebrà del 9 a l’11 de juny, també suposarà un creixement del certamen, tant en metres quadrats —encara pendents de concretar—, com en verticals temàtiques i continguts, amb l’objectiu de fer-lo més experiencial i tangible, amb més espais d’innovació, més demostracions en viu i nous eixos temàtics.
El canvi de nom del saló també comporta una redefinició simbòlica de la seva identitat. “El més destacable és el canvi de la lletra I del nom. La internacionalització ja es dona per feta tant en el sector com en el saló; ara és moment de focalitzar-se en la I d’innovació”, ha resumit el president executiu del CZFB i president del SIL, Pere Navarro.
I aquests dies, els passadissos del SIL —que fins aquest divendres ha ocupat el Palau de la Metal·lúrgia de Montjuïc— han estat una bona mostra d’aquesta innovació. Amb 600 empreses participants, un 30% internacionals, el saló ha exhibit en directe algunes de les solucions que ja estan transformant el sector: robots que preparen comandes en magatzems, algoritmes que reorganitzen rutes per evitar congestions o plataformes digitals que connecten transportistes i empreses.
Per a Navarro, aquest canvi de rumb requereix un punt de valentia comparable al dels seus orígens. El primer SIL es va celebrar en forma de simposi l’any 1998, en un moment en què la logística encara no ocupava un espai destacat en l'agenda econòmica. “Els organitzadors es van tirar a la piscina i van posar en valor un sector que moltes vegades no es veu però que és molt rellevant per a la societat i l'economia", ha recordat Navarro.
Barcelona, un hub logístic en creixement
Més de dues dècades després, el SIL ha anat creixent fins a convertir-se en un saló que, només en aquesta darrera edició, ha reunit més de 15.000 visitants procedents de 87 països i 250 ponents. Per a Sorigué, tanmateix, la xifra rellevant és una altra: “el saló s’ha de mesurar en termes de coneixement, networking i negoci”. En aquest sentit, la directora general ha posat en valor que, a través de la plataforma digital SILvIA —que incorpora intel·ligència artificial—, s’han generat més de 5.500 interaccions i 7.622 intercanvis de contactes.
El creixement que ha experimentat el saló en els darrers anys és, en realitat, un símptoma de la transformació del propi sector en una ciutat com Barcelona, que s’ha consolidat com un hub logístic estratègic gràcies a la seva posició geogràfica privilegiada. La capital catalana actua com a porta d’entrada dels fluxos comercials procedents d’Àfrica i com a punt de connexió amb els principals mercats europeus i el sud-est asiàtic. Segons el darrer informe d’Acció (2023), a Catalunya el sector aporta més de 31.300 milions d’euros de valor afegit brut (VAB) i dona feina a prop de 128.000 persones.
