Tot va començar una nit de festa al carrer Mallorca de Barcelona. Manu Pintado acabava d’estrenar pis, i estava preparant la festa d’inauguració, a principis de 2020. El dia d’abans va coincidir amb el Pepe, un rumber que cantava sovint al Quilombo, a pocs minuts del pis, i van proposar-li que hi anés a tocar. El que havia de ser una actuació d’una hora es va anar allargant, i va convertir la festa en un concert i un espectacle dins del pis, batejat amb el nom de Can Pepacio en honor a l’artista.
Pintado, dedicat a l’àmbit tech-startup, i el seu company de pis, Manel Torrents, des del real state, van adonar-se que la capacitat del Pepe de generar aquell ambient —“de liar-la”— no disposava de canals per arribar a més gent. “Li vam dir: vols que et muntem un Instagram?”, explica Pintado, i aquesta intenció de donar un cop de mà al rumber va ser l’inici del que ara és Tacatra.
Pepe va començar a acumular actuacions, primer en bars i després en festes privades i esdeveniments. Durant la pandèmia, amb les discoteques tancades, van arribar també encàrrecs per a celebracions més petites. Després, la demanda va anar creixent, i Pintado i el seu entorn fins i tot feien de xofers per portar-lo als bolos. Fins que va arribar el moment en què ja no hi havia prou Pepes per cobrir totes les peticions.
Aquesta demanda va fer néixer Tacatra. Juntament amb Pintado, el 2024 s’hi va unir el punxadiscos i tècnic de so Pol Rosario com a cofundador, per impulsar una nova vertical: precisament, la de DJs. Des de llavors, el projecte ha anat prenent forma fins a convertir-se en una plataforma digital que permet contractar "jaleos", el concepte insígnia de la plataforma.
Així, Tacatra funciona com una agència d’artistes especialitzada sobretot en rumba i música per a festes, amb una desena d’artistes —inclòs el Pepe— i DJs. Els clients poden contractar-los per a casaments, aniversaris, esdeveniments privats i festes d’empresa i qualsevol celebració. Com reivindiquen Rosario i Pintado, la diferència amb una agència de contractació d’artistes és que “quan algú contracta amb nosaltres no està contractant un artista d’un marketplace: està contractant Tacatra. Si un músic falla, garantim un substitut”. I ofereix segell de garantia, segons Rosario: “No és només que toquin bé; han de saber estar, tenir actitud i saber muntar jaleo”.
El negoci factura actualment uns 120.000 euros anuals i l’objectiu és arribar als 350.000 euros el 2026 i començar a dur el model fora de Catalunya. A més, com defensa Pintado, Tacatra pot contribuir a l’expansió de la rumba catalana més enllà del territori: “Fora de Catalunya, la rumba catalana és poc coneguda, i pot tenir recorregut”.
Des d’aquella primera nit a Can Pepacio, Tacatra continua creixent i buscant més Pepes, per seguir “liant-la” i expandint-se a noves ciutats, com una startup que va néixer sense pretendre-ho i que ara treballa amb la voluntat de convertir el “jaleo” en un negoci escalable.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
