La transparència s'ha tornat un requisit clau per a les empreses, independentment de la seva mida. Des del govern espanyol s'intenta per tots els mitjans que s'acabin els pagaments en negre, les manipulacions de factures i, en definitiva, qualsevol paper a mà susceptible de ser modificat. Aquí, la tecnologia juga un paper essencial, ja que gràcies als nous mecanismes —suposadament— l'automatització i modernització dels processos tradicionals és més senzilla. Verifactu havia de ser això, una palanca de canvi fàcil per a mantenir la transparència de les empreses. Ara bé, després de dos ajornaments i un gran "silenci administratiu", en paraules del responsable del servei d'assessorament fiscal i financer de Cecot, Enric Rius, la seva posada en marxa continua sent tot un misteri i, fins i tot, una complicació afegida per algunes empreses.
Verifactu és el sistema de l'Agència Tributària per garantir que les factures no es puguin manipular. Forma part de la llei antifrau i del Reglament de sistemes de facturació (Reial decret 1007/2023). És bàsicament un conjunt de processos d'enviament de comprovants de factures que, primerament, s'han fet a través d'un programari. No és una plataforma on fer les factures, sinó un conjunt de requisits que ha de complir el programa de facturació que fas servir. Cada factura genera un registre amb un encadenament (hash) que impedeix alterar-la o esborrar-la sense que quedi rastre. "El comprovant que necessita Hisenda per garantir la transparència", resumeix Rius en una conversa amb The New Barcelona Post. La posada en marxa ha d'arribar l'1 de gener del 2027 per a les empreses i l'1 de juliol del mateix any pels autònoms. Fins ara, però, el govern espanyol no ha tornat a mencionar la normativa i segons el responsable del servei d'assessorament fiscal i financer de Cecot, aquesta falta de comunicació per part de l'administració és "el que fa dubtar que s'acabi d'implementar".
No seria la primera vegada que s'ajorna aquest sistema, ja que el primer cop es va parar la seva implementació obligatòria a petició d'algunes pimes. S'havia de posar en marxa el gener i juliol del 2026 i es va demanar un any més. Entre els que van posar aquesta demanda hi havia Pimec. La presidenta de Pimec Comerç, Mònica Gregori explica a aquest diari que la normativa encara "té incongruències" i "pot ser de difícil implementació per part dels comerços". És per això que en el seu moment volien més temps perquè tothom hi pogués arribar de la mateixa manera i sense patir: "És un canvi prou important per no deixar a ningú enrere", remarca la presidenta de Pimec Comerç. Aquesta vegada, Gregori reconeix que a tres mesos d'acabar l'any encara "no saben res" i recorda que també hi ha hagut nous canvis en algunes normatives europees, com el projecte ViDa, una iniciativa també per modernitzar i adaptar el sistema de l'IVA a l'era digital i reduir el frau fiscal, amb el qual Verifactu "no acabaria d'encaixar".
Aquest silenci administratiu es veu diferent des de les dues patronals. Per una banda, Gregori pateix que s'acabi implementant el Verifactu dins dels terminis i obligui les pimes a fer unes inversions que "probablement hauran de refer el 2030 quan es posi en marxa el projecte ViDa europeu". És per això que exigeix més informació i remarca que les petites i mitjanes empreses han de fer grans inversions per aquesta classe de canvis i, com a mínim, "necessiten que siguin adequats". D'altra banda, Rius relata que aquesta falta de comunicació governamental podria significar un nou ajornament, la qual cosa per a l'expert seria un error, perquè "ja hi ha moltes empreses que s'han gastat els diners en les eines digitals necessàries". Una opinió que no comparteix del tot Gregori qui concreta que, almenys en el sector del comerç, "no hi ha tanta gent preparada".
El comerç de proximitat preocupat
Si anem als estrellats d'aquest nou projecte, Verifactu no és res més que un sistema de verificació de tots els moviments empresarials. Pot semblar una eina simple per a moltes empreses, per exemple Rius assegura que "no té un gran cost extra quan ja tens un programari instal·lat", una situació que —repeteix— és molt comuna entre les empreses. Gregori, però, posa el focus en els comerços, especialment aquell comerç de proximitat que tots tenim al cap: peixateries, sabateries i altres "microempreses", com ho determina la presidenta de Pimec Comerç. Gregori al·lega que per a aquestes companyies fer canvis tecnològics d'aquesta mida els suposa "un esforç molt gran". A més, recorda que si "imposen una cosa que no és correcta" —fent referència a les possibles incongruències entre el projecte ViDa i Verifactu— encara es troben més sota perill. A part, explica que en l'àmbit econòmic hi havia unes ajudes que s'havien posat en marxa —amb diners dels fons Next Generation— que a la pràctica, "no han arribat mai": "Hem parlat amb molts comerços que no han tingut l'opció d'aconseguir aquests diners", diu l'experta.
Per això, la presidenta de Pimec Comerç demana temps, més formacions i que s'asseguri la continuïtat d'aquestes empreses. D'aquesta manera, destaca la necessitat de més congruència en aquesta classe de normatives per no fer anar a les empreses "d'un costat a un altre". Un punt que també comparteix Rius, qui no parla d'Europa, però concreta que l'entrada en vigor de l'ordre ministerial sobre la Factura Electrònica es posa en marxa aquest dijous 1 d'octubre del 2027. Aquesta és una altra de les eines governamentals per pal·liar el frau i entraria en vigor l'1 d'octubre del 2027, tan sola nou mesos després de la posada en marxa del Verifactu. "És cert que he sentit algunes queixes de gent que demana que es pugui ajuntar tot en una sola normativa", admet Rius, qui a més afegeix que seria beneficiós per les empreses que l'administració pública "unifiqués els criteris de Verifactu i la Factura Electrònica".
En definitiva, Verifactu entrarà en vigor l'1 de gener del 2027 si no hi ha canvis. Les veus expertes discrepen sobre la seva posada en marxa i un possible nou ajornament, però en el que coincideixen és en la necessitat d'una administració pública més comunicativa i coherent amb algunes normatives. Mentre Rius considera que l'ajornament és un nou entrebanc, ja que afirma que fins que "no s'implementi, la gent no es posarà les piles", Gregori hi veu una normativa massa restrictiva que no ofereix incentius als empresaris: "Hauríem de promoure més polítiques de bonificació, no prohibició", conclou la presidenta de Pimec Comerç.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
