Arepes contra la distància

Es diu que, quan Alonso de Ojeda i Américo Vespucio van arribar el 1499 a les aigües pròximes al llac de Maracaibo, els palafits aixecats sobre l'aigua els van recordar Venècia. D'aquella imatge hauria nascut Veneziola, la petita Venècia i, després, Veneçuela. La història del nom té altres teories, però sempre m'ha interessat aquesta: un país batejat a partir d'una semblança, de la necessitat humana de mirar un lloc nou i buscar-hi alguna cosa que ja coneixem.

Potser, quan un país queda lluny, fem el camí invers. El busquem en una arepa, en un papelón o fins i tot en un tequeño. Aquest últim és gairebé un detector infal·lible. Pot ser que un restaurant no es presenti com a veneçolà i que el seu xef faci cuina creativa, francesa o completament lliure, però, si a la carta apareix un tequeño, és fàcil sospitar que en algun racó de la cuina hi ha algú del país. La memòria gastronòmica té aquestes maneres discretes de fer-se visible.

Des dels terratrèmols que van sacsejar Veneçuela el passat 24 de juny, aquesta memòria sembla haver guanyat força. A Barcelona i en altres punts d'Espanya, diversos cuiners, molts d'ells veneçolans, però no només, han començat a organitzar sopars, crear plats, obrir restaurants en dies de descans o transformar projectes que ja tenien entre mans en eines per recaptar fons. Mentrestant, a Veneçuela, restaurants, escoles de cuina i voluntaris han mantingut els fogons encesos per preparar menjar.

Andrés Torres, del restaurant Casa Nova, al Penedès, és aquests dies a Veneçuela participant directament en accions humanitàries. Abans de marxar, va treballar amb Antonio Bachour, reconegut xef pastisser internacional, en un postre solidari elaborat amb cacau, fruita de la passió i mango. Aviat es podrà trobar a Forn Enrich, Pastisseria Xarel·lo i Pastisseria Hofmann, entre altres establiments. Més enllà de la seva composició, el realment important és la iniciativa: convertir un ingredient vinculat al territori veneçolà en una forma concreta d'ajudar-lo des de la distància.

Bachour també participa en una iniciativa que amplia aquesta xarxa més enllà d'una sola elaboració: un receptari digital amb fórmules cedides de manera altruista per xefs i pastissers com Jordi Roca, Miquel Guarro, Saray Ruiz i Andrea Dopico. Per aconseguir-lo, cal fer una donació a una de les ONG que treballen a Veneçuela i enviar una captura del justificant per missatge directe a la xef pastissera Ester Roelas, que gestiona l'enviament del llibre.

Al restaurant Franca, la resposta dels xefs Joshua McCarty, Fran Baixas i Gianmarco Greci, aquest últim veneçolà, ha pres forma d'arepa. El local, que habitualment tanca els diumenges, ha decidit aixecar la persiana per servir arepes i papelón i destinar el cent per cent de la recaptació a Veneçuela. Hi ha una cosa especialment poderosa en aquesta imatge: una cuina que obre precisament el dia que hauria d'estar tancada perquè, a l'altra banda de l'Atlàntic, hi ha gent que necessita ajuda.

Junior Martínez ha triat un altre llenguatge. Ha creat una samarreta d'edició limitada que homenatja el pintor veneçolà Gerd Leufert a través de la identitat visual de l'Aeroport Internacional de Maiquetía. Situat a La Guaira, un dels territoris més afectats pels terratrèmols, l'aeroport és també una de les grans portes de sortida i retorn de la diàspora veneçolana. Els beneficis es destinaran a World Central Kitchen i, el 15 de juliol, Bar Brutal reunirà vi, música i aquestes samarretes en una trobada solidària.

El xef Alejandro Serrano també ha donat una dimensió solidària al naixement de Nexo Rosa, una plataforma concebuda per connectar gastronomia, art, moda, música, disseny i altres disciplines. El primer convidat serà el cuiner veneçolà Santiago Fernández, amb qui compartirà una residència creativa que passarà per diferents ciutats d'Espanya. El projecte culminarà els dies 19 i 20 de juliol a Miranda de Ebro amb un menú solidari els beneficis del qual es destinaran als afectats pels terratrèmols.

I n'hi haurà més. Aquesta setmana, Juntos por Venezuela ha reunit músics, comediants, DJs, cuiners i artistes en una jornada solidària amb empanades de La Poderosa i arepes d'Ïnta. La setmana vinent, Aula Canal acollirà una venda de pastisseria a càrrec d'Anna Katherina, amb tots els beneficis destinats a World Central Kitchen. Davant l'emergència, cadascú ha buscat com ajudar des d’allò que tenia més a l’abast: una cuina, un forn, una samarreta, una recepta o una xarxa de clients.

Aquesta resposta també fa visible una presència veneçolana a Barcelona molt més profunda del que sovint sabem veure. En els moments tranquils, els cuiners poden permetre's allunyar-se de la cuina d'origen, desconstruir-la, barrejar-la o fins i tot deixar-la enrere durant un temps. Quan les coses es torcen, en canvi, sembla que el cos recorda abans que nosaltres. Tornem al plat que sabem fer, al sabor que tots reconeixen, a la recepta capaç de convocar una comunitat en poques hores.

Aquests dies, la comunitat no és una idea abstracta, sinó una cadena d'accions concretes: cuinar, obrir, vendre i recaptar. Una arepa no pot reconstruir un país, però sí reunir les persones que encara busquen com ajudar-lo. Potser l'ànima llanera no és només la que neix "a la orilla del Arauca vibrador". També és la que, quan aquesta vora queda lluny o ferida, encén el foc perquè la distància no ho ocupi tot.