Barcelona és una ciutat de congressos. Cada any, milers de professionals arriben a la capital catalana per debatre sobre medicina, tecnologia, telecomunicacions o investigació. Moltes de les converses que es mantenen durant aquestes trobades acaben influint en projectes, empreses o avenços que veuran la llum mesos —i fins i tot anys— després, encara que no sempre sigui fàcil percebre què passa dins d’aquestes sales i quin impacte tenen fora.
Aquesta setmana —fins al dijous 2 de juliol— Barcelona acull un d’aquests congressos que, encara que durin només uns dies, poden marcar debats que continuen molt després. Més de 10.000 arquitectes, urbanistes, investigadors i estudiants de 130 països participen en el Congrés Mundial d’Arquitectes de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA), la gran cita internacional d’una disciplina que ja no es limita a imaginar nous edificis, sinó que debat com transformar, conservar i fer més habitables les ciutats.
Però, més enllà de les xifres d’assistència i de l’impacte econòmic que genera a la ciutat, què passa realment dins d’aquests cinc dies i què queda després? Quines idees intercanvien aquests 10.000 arquitectes a les sessions plenàries, als passadissos o durant les converses que continuen quan acaben les conferències? Quines acabaran influint en la manera en què es transformaran les ciutats? I què quedarà quan els congressistes tornin a casa?
Barcelona no és una seu triada a l’atzar. És l’única ciutat del món que ha acollit aquesta cita en dues ocasions i arriba al congrés en un moment simbòlic, coincidint amb l’Any Gaudí, un llegat arquitectònic que encara defineix la imatge internacional de la ciutat. Tanmateix, el context actual és molt diferent del de l'any 1996, quan va ser la seu del congrés per primera vegada. Llavors, la ciutat estava immersa en la transformació urbana posterior als Jocs Olímpics.
Trenta anys després, la mirada és diferent. El debat arquitectònic ja no gira només entorn de grans transformacions urbanes com la dels Jocs Olímpics, tampoc entorn de com construir millor, sinó que també s’ocupa de temàtiques sovint més invisibles, com, per exemple, com rehabilitar edificis existents, conservar el patrimoni, reduir l’impacte ambiental o respondre a la crisi de l'habitatge. El mateix lema del congrés d’aquesta edició —Becoming. Architectures for a Planet in Transition— resumeix aquest canvi: l’arquitectura ja no s’entén únicament com un objecte acabat, sinó com un procés obert i en transformació.
N’hi ha prou amb recórrer durant uns minuts els passadissos del Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), un dels epicentres del congrés, per comprovar-ho. Diverses sessions se celebren en paral·lel i moltes s’omplen fins i tot abans de començar. Les temàtiques van des de qüestions concretes, com l’ús de materials com la fusta, la pedra o la ceràmica, fins a debats més amplis sobre habitatge social o perspectiva de gènere en l’arquitectura.
La diversitat de temàtiques també atrau una gran diversitat de perfils —des d’arquitectes reconeguts arribats des de països com els Estats Units, Mèxic o Bangladesh fins a professionals locals o estudiants que busquen aprendre o crear contactes— que assisteixen al congrés per diverses raons. Per a alguns, és una oportunitat per conèixer projectes i professionals rellevants, fins i tot alguns dels noms més reconeguts del panorama internacional de l’arquitectura. Per a altres, el valor és en les converses que neixen tant en les sessions plenàries com fora d’aquestes, on s’estenen les trobades informals.
El llegat més enllà de les ponències
Però si les raons per assistir al congrés són múltiples, també ho són les raons per les quals Barcelona busca acollir una cita d’aquesta dimensió. Més enllà de l’impacte econòmic immediat que generen milers de visitants durant uns dies, el valor és a situar la ciutat en el centre del debat internacional. Durant aquesta setmana, qui vulgui entendre cap a on va l’arquitectura té una cita ineludible a la capital catalana.
Les sessions no només serveixen per entendre el futur de l'arquitectura global, sinó que també poden traduir-se en aprenentatges locals. Així, Barcelona pot mirar, per exemple, cap a Viena, on al voltant del 60% de la població viu en habitatge social, tal com ha explicat Silvia Hofer, directora de Wohnfonds Wien, l'entitat pública que coordina l'estratègia d'habitatge de la capital austríaca, en una de les sessions.
El contrast amb Barcelona posa sobre la taula un dels grans reptes urbans actuals: a Espanya l'habitatge social amb prou feines arriba al 2%, i la capital catalana afronta dificultats per ampliar aquest percentatge per factors com “la falta de sòl disponible o uns processos administratius llargs —que poden allargar-se fins a 7 anys—”, segons ha assenyalat Josep Maria Borrell, director de l'IMPSOL, l'organisme de l'Àrea Metropolitana de Barcelona dedicat a impulsar habitatge públic. Més que copiar un model concret com el de Viena, els debats serveixen per entendre quines eines han funcionat en altres contextos i quines podrien adaptar-se a les necessitats de Barcelona.
El llegat, però, va més enllà del CCIB. També serveix per reivindicar el patrimoni arquitectònic de la ciutat, l'única que ha acollit en dues ocasions el Congrés Mundial d'Arquitectes des que la UIA va començar a organitzar-lo l'any 1948. Un patrimoni que no es limita a les postals modernistes de Gaudí, sinó que s'estén per tot el territori urbà. Així, els itineraris organitzats durant el congrés conviden a descobrir espais que normalment queden fora dels circuits turístics, des d'institucions científiques com el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona fins a noves promocions d'habitatge social.
Més enllà d'aquests itineraris, el congrés també surt del CCIB a través d'exposicions i activitats gratuïtes, com la mostra del DHub, que reuneix projectes dels 54 països membres de la UIA. I fins i tot amb iniciatives que tindran una petjada física a la ciutat, a través del concurs per intervenir en deu mitgeres de Barcelona que transformaran deu parets dels deu districtes de la ciutat.
Les Tres Xemeneies i la ciutat del futur
A més, el congrés també posa la mirada sobre un espai que durant anys ha quedat fora del debat urbà: les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, un antic símbol industrial que afronta ara una nova etapa de transformació amb l'objectiu de convertir-se en un futur gran hub audiovisual. Construïdes en la dècada dels anys setanta i en funcionament fins al 2011, les xemeneies van estar durant anys amenaçades de desaparició. La pressió veïnal va permetre conservar-les i, el 2024, la Biennal d'art contemporani Manifesta les va obrir per primera vegada —gràcies a una gran reforma— i les va situar de nou en el mapa cultural de la ciutat.
Ara, el Congrés Mundial d'Arquitectes es converteix en el segon gran esdeveniment internacional que utilitza el seu interior com a espai expositiu, amb una mostra de 4.000 metres quadrats dedicada a pensar el futur de l'arquitectura. L'exposició, que també obrirà al públic general de forma gratuïta després del congrés, permet descobrir un interior industrial on encara conviuen les empremtes del passat industrial —amb múltiples cartells o pintades a les parets—.
Però les Tres Xemeneies són també l'escenari d'una de les imatges que segurament quedaran en la memòria del congrés: els Open Forum, un espai que cada tarda trasllada el debat fora de les sales professionals i el converteix en una conversa oberta davant del mar. Arquitectes que durant el dia han participat en les sessions professionals s'asseuen a l'Open Forum davant les preguntes dels assistents. Així apareixen qüestions que difícilment sorgirien en una sessió més tècnica: “Hem de conservar les escultures dels dictadors del passat com a vestigi per no oblidar o eliminar-les per evitar que tornin a repetir-se?”, pregunta un dels assistents. “Com es reconstrueix una ciutat quan ha estat destruïda per la guerra?”, planteja un altre.
Les respostes no sempre són compartides, però precisament aquí rau el valor del debat, perquè quan els més de 10.000 arquitectes tornin als seus països i les sales del CCIB tornin a buidar-se, els debats d'aquests dies continuaran en nous projectes, en altres espais i en altres ciutats.
I potser quan Barcelona torni a acollir el Congrés Mundial d’Arquitectes —potser d’aquí a tres dècades, com en aquesta segona edició— la ciutat pugui mirar enrere i veure les empremtes físiques d’aquelles converses: unes Tres Xemeneies transformades en un nou espai d’esdeveniments i producció audiovisual, deu mitgeres completament transformades i fins i tot nous projectes nascuts de les connexions creades durant el congrés.
