El Teatre Tantarantana ja ho té tot a punt per a la propera temporada. La sala del carrer de les Flors ha avançat les primeres propostes de la seva temporada 2026-2027, i la declaració d'intencions no pot ser més clara: adaptacions de novel·les que han marcat tendencia, reflexió política sense concessions, cultura queer transgressora i la reposició de peces que van tenir una gran acollida en la seva estrena.
Les històries que veurem a l'escenari del Tantarantana
La programació del teatre combina estrenes absolutes a Catalunya, espectacles que fan el salt a la sala gran després d'exhaurir entrades i muntatges que tornen a la cartellera per seguir obrint debats incòmodes, necessaris i de plena actualitat. El curs arrencarà del 18 de setembre al 4 d’octubre amb No gender, l'esperada estrena a Catalunya de l'obra del creador trans Odin Maldonado, guardonada amb el Premi CENIT 2025. Es tracta d'una peça performativa i transdisciplinària que barreja música, cos, text i humor per desmuntar les etiquetes del sistema binari des de la vivència de la seva pròpia transició.
La companyia La impostora serà l'encarregada d'inaugurar la temporada de l'Àtic 22 del 25 de setembre a l'11 d’octubre amb L'hora de l'estrella. Sota la direcció de Diana Dibau, l'adaptació de la novel·la de Clarice Lispector construeix un retrat sobre la innocència, la invisibilitat i la necessitat de donar veu a les vides "insignificants" que sovint passen de llarg pel carrer. La reflexió política i la memòria històrica arribaran del 14 d’octubre al 8 de novembre amb el retorn de Nosaltres, els sense nom, proposta de Mos Maiorum amb dramatúrgia de Joan Yago que es basa en la biografia de l'anarquista Joan Garcia Oliver per connectar la memòria col·lectiva del moviment llibertari amb les preguntes, les incerteses i les lluites del present.
A més, el teatre ha reservat dues úniques funcions el 17 i 18 d’octubre per a Solo quería bailar, l'adaptació punk de la novel·la de Greta García que arriba des de Madrid. Interpretat per Olalla Hernández i dirigit per Alberto Velasco, l'espectacle planteja un monòleg en primera persona sobre una ballarina que acaba a la presó per plantar cara a la burocràcia institucional.
En el tram final de l'any, del 26 de novembre al 20 de desembre, Mazorra torna amb el seu aclamat espectacle Quería ser maricón pero nací sudaca, un cabaret contemporani que barreja cúmbia, electrònica i mariachi per parlar sense embuts de migració, sexualitat, "sexili" i la distància insalvable entre el relat idíl·lic europeu i la realitat de les persones migrants.
Finalment, del 9 al 20 de desembre, Perfectament imperfecta farà el salt a la sala gran després del seu èxit al petit format. Dirigida per Laura Domènech, aquesta adaptació de la novel·la de Carla Gracia Mercadé posa sobre la taula una història directa i sense edulcorants sobre la maternitat, el xoc que suposa el diagnòstic de TEA d'un fill i el dret a trencar amb les expectatives socials i familiars.
Més de 30 anys d'història i sentiment "ravaler"
Aquestes sis propostes son només la punta de l'iceberg d'un projecte cultural que compta amb més de tres dècades de trajectòria. Fundat l'any 1992 per Julio Álvarez i Víctor Suañez al carrer Tantarantana (inicialment centrat en el teatre infantil), l'espai es va traslladar el 1996 a la seva seu actual al carrer de les Flors, una antiga fàbrica de paraigües al cor del Raval. Des de llavors, el teatre ha anat evolucionant fins a convertir-se en un dels grans motors de l'escena independent de la ciutat.
L'any 2014, la sala va fer un pas més obrint l'Àtic 22, un espai dedicat a la recerca, l'experimentació i les noves dramatúrgies, i impulsant el projecte de residències El Cicló. Aquest compromís amb el teixit artístic va ser reconegut l'any 2017 quan l'Ajuntament de Barcelona el va catalogar oficialment com a Fàbrica de Creació.
Més enllà dels escenaris, el Tantarantana entén l'art com una eina de transformació i cohesió social. L'espai té una identitat obertament "ravalera" i, per això, col·labora de forma habitual amb entitats de proximitat com la Xarxa de Suport Mutu del Raval i els instituts del barri, desenvolupant projectes comunitaris com PI(E)CE, programes d'educació en cultura i iniciatives d'internacionalització.
Les seves produccions han aconseguit grans ovacions del públic i de la crítica; de fet, entre el seu palmarés trobem grans reconeixements com el Premi Max, el Premi de la Crítica o nombrosos Premis Butaca per produccions pròpies com Fairfly, Mein Kampf o L'hora de l'estrella.
Aquest nou curs, la sala del Raval torna a demostrar què és: un espai teatral arriscat, compromès i molt vinculat al seu entorn.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
